5.2.12

Albina Francitorra, cent anys d'història apassionant viscuda amb ulls de dona



Aquests dies molts diaris s'han fet ressò del centenari d'Albina Francitorra, la mare de Glòria i Montserrat Roig. Fa pocs dies un dels seus néts, Pau Vinyes, va ser al meu barri, explicant-nos el contingut del seu darrer llibre, que ha hagut d'autoeditar-se, La ciutat republicana s'enlaira, sobre un projecte d'aeroport republicà i català, un tema molt actual aquests dies però que sembla que no ho ha estat prou, de moment, per a editors i institucions.

En Pau m'ha enviat per email alguns enllaços amb entrevistes i petits reportatges sobre aquesta àvia que estima i admira de forma incondicional i devota, no podria ser d'una altra manera. M'ha agradat tant el que he llegit sobre aquesta súper àvia que només faig que cercar més informació sobre ella, més enllà de les preguntes habituals que li acostumen a fer sobre Montserrat Roig, la més coneguda de les seves filles. Em tenen fascinada les seves opinions, el seu tarannà i la seva trajectòria. Per molt intel·ligents i espavilades que hagin estat les seves filles més conegudes i les no tan conegudes, crec que si Albina Francitorra hagués nascut en temps més favorables al desenvolupament de les potencialitats femenines els hauria donat mil voltes a totes.

Aquesta dona admirable ha vist morir el seu marit i cinc dels seus fills, però té un munt de néts i besnéts que l'acompanyen i estimen. El marit, Tomàs Roig i Llop, escriptor encara a reivindicar, tot un senyor dels d'abans, catòlic a la catalana, li va aconsellar que no escrivís ni treballés. Ell encara hauria tingut més fills, en aquella època les famílies catalanes d'aquest estil eren nombroses i conservadores. 

En el món de la intel·lectualitat catalana de l'època hi ha hagut moltes grans dames que probablement haurien reeixit molt més que els seus brillants esposos d'haver pogut fer-ho i que van haver d'admetre, per circumstàncies, una vida a l'ombra. Tampoc li agradava al marit lletraferit que fumés però als cinquanta anys Na Albina va començar a fumar i encara fuma mig paquetet diari, per a escàndol dels dogmàtics antitabac. Admet que no s'ha cuidat de forma especial per arribar a fer tants anys.

Es va treure el carnet de conduir als seixanta-quatre anys. Jo mateixa, més o menys a aquesta edat, he deixat de renovar-me'l, és clar que no m'ha agradat mai conduir. Als setanta va acabar la carrera de filologia. El seu espòs era tot un senyor de la Lliga però ella era força més a l'esquerra. Per aquest motiu Tomàs Roig va patir presó en temps de guerra i, per motius catalanistes, presó i problemes en temps franquistes. Les complexitats de la nostre societat no es poden reflectir en aquestes històries actuals sobre el passat, de bons i dolents, sense matisos. 

Albina Francitorra explica que anava amb compte amb el que explicava als escriptors de la família, marit i filla. Els escriptors són perillosos, de tot en poden fer matèria literària, certament. A veure si algun d'aquests néts i besnéts, entre els quals m'imagino que hi deu haver lletraferits a dojo, amb els anys ens explica més a fons l'apassionant vida d'aquesta iaia singular, novel·lada de forma adient, estic segura que podria esdevenir una novel·la, pel·lícula o sèrie de televisió magnífica i apassionant, fins i tot més enllà del valor històric i testimonial que una vida tan llarga comporta.

M'agradaria pensar que Albina Francitorra pot fer encara cent anys més. Si per raons òbvies això no és avui, encara, possible, al menys els hauria de fer de forma literària i mediàtica. Tot i que sempre hagi estat molt prudent a l'hora d'explicar coses als possibles escriptors del futur...








(Fotografia manllevada del diari 'Público')


Com que en alguns comentaris s'ha mencionat l'actriu Glòria Roig, copio l'enllaç a l'entrada que vaig fer al meu blog amb motiu de la seva mort, ara fa tres anys:


Tot és breu, glòria i dolor.

24 comentaris:

Francesc Puigcarbó ha dit...

Ho vaig llegir ahir, confesso que no en sabia res de la MARE DE MONTSERRAT ROIG i LA SEVA GERMANA. De fet si arribes als cent anys, més que un supervivent, ets una víctima, sobretot si has perdut pel camí una filla.

Ramon ha dit...

Vaig descbrir-la ahir a través de l'ARA. Em vaig quedar bocabadat i admirat. Avui tu ens dones més dades i ens facilites els enllaços d'altres intervius i reportatges sobre aquesta singular i admirable dona. Els llegiré de punta a punta. Gràcies Júlia.

Júlia ha dit...

Francesc, jo fa anys, quan encara vivia Montserrat Roig, li vaig sentir explicar que la mare li feia de secretària. Precisament també m'admira el fet que ella, que ha perdut cinc fills a través de la vida, ho explica tot amb naturalitat, com una conseqüència del camí de la història pròpia, en la qual hi podem trobar coses molt bones i coses molt dolentes, no crec que se senti víctima ni tampoc supervivent, sinó persona amb oportunitat de viure, haver viscut i explicar. Em té hipnotitzada aquesta iaia.

Júlia ha dit...

Ramon, m'alegro que t'agradi el recull, em té admirada aquesta dama.

Galderich ha dit...

L'Albina la vaig descobrir en fer el meu apunt sobre en Tomàs Roig i Llop per a retre el meu petit homenatge a la que tu anomenes la filla més famosa, la Montserrat, malgrat que també en va tenir una altra, la Glòria, actriu activa però que no va enganxar els telesèries i només donava veu.

Em recorda una mica a en Broggi, persones que les han viscut de tots colors i que des d'una perspectiva dels 100 anys poden donar-nos encara més amb el cap clar. Esperem que algun dels seus nèts i besnèts puguin treure'n més suc.

Ramon ha dit...

JÚLIA: L'enllaç de "El Periódico" porta a "La Independent". Tots els altres estan bé. T'ho dic per si ho vols arrenjar.
Bon diumenge.

Josep ha dit...

Doncs jo ara vaig a fer un post sobre la meva mare, també àvia, i que també és súper. Malgrat que a J.D Salinger autor del llibre El vigilant en el camp de sègol i en conseqüència al mau bon amic Lui Esteban Soravilla Españó no agradi aquest tipus de comentaris sobre -interioritats o no- dels meus pares i de la meva infància, com es dónen en els meus súper-blogs. Cent anys i encara fuma un paquet diari... ella raï, jo en puc fumar dos paquets a la setmana que em compren cada quinze dies i que, és de conseqüència, em fumo en quatre dies. I a més, o potser, però, el meu és del més barat que hi ha. Però hi ha altres petits grans palers més enllà del fum... esclar-esclar.
Francament, el teu blog i el que hi publiques em fa estar al dia i el tinc com a alççel meu blogg de capçalera. És molt professional, si el presentes a un premi digues-m'ho que et votaré. Per la solidesa i per moltes i tantes altres coses com l'actualitat, el vessament cultural tan acurat, la seva -suposada- sinceritat -això seria immiscuïr-se en la persona... però sobretot per la professionalitat. Vostè va ser qui em va convidar a venir a blogspot ara a l'agost farà quatre anys i des de llavors que l'he tingut com a referent... malgrat el meu nivell cultural no pugui competir i precisament per això, m'esbravo en el meu nivell. Com deia el germà d'una nòvia que vaig tenir una vegada quan anava en bicicleta de muntanya i queia derrotat pel seu germà més petit: sóc el primer de la meva categoria. Tot un encert el seu post després de tants i tants comentaris en el seu ambient bloggaire sobre la filla morta Montserrat. A qui jo no conec i a qui recordo més d'un li ha suposat un disgust... però això del disgust un altre dia us ho explico.

Montserrat Llagostera Vilaró ha dit...

Hola Julia:
M´enantat aquest Post sobre aquesta gran persona, la mare de Montserrat i Gloria Roig.
Una lagloria, l´havia sentit fa molts anys per la radio.
A la Montserrat per les seves novel-les de les quals en tinc unes quantes.
Gracies per compartir aquest post.
Una abraçada desde Valencia, Montserrat

Eastriver ha dit...

Què interessant l'entrevista del net a El País: me l'havia perduda.

I quin personatge interessant aquesta dona...

Glo.bos.blog ha dit...

Molt interessant. Quin personatge, la senyora Albina!
Gracies, Júlia, per tanta i tan bona informació.

Júlia ha dit...

Galderich, Glòria Roig,més gran, va ser molt coneguda, una gran locutora, també actriu, la tele no li va donar grans papers, el més famós era la marquesa del doctor Caparrós, però era també molt bona actriu de teatre. El que passa és que la tasca de MOntserrat Roig com a escriptora ha tingut més ressò, Montserrat va escriure una obra de teatre, per cert, a mida d ela seva germana.

Júlia ha dit...

Ramon, ara m'ho miraré a veure si ho arreglo. Gràcies!!!

Júlia ha dit...

Gràcies pel comentari, Josep!!!

Júlia ha dit...

Montserrat, una altra filla, la mare del Pau, també va ser activista política i moltes coses més, i una altra és guionista, el que passa és que la brillantor de Montserrat Roig fa que la resta no siguin tan conegudes.

Júlia ha dit...

Eastriver, a mi m'ha fascinat, ja ho veus.

Júlia ha dit...

Gràcies a tu, Glòria, per la visita i el comentari.

GLÒRIA ha dit...

No m'estranya que aquesta dama et tingui hipnotitzada. El mateix m'ha passat a mi quan, gràcies al teu superpost, l'he descobert.
Trobo tràgic haver hagut de veure morir cinc fills. Em sembla contra natura però tantes coses hi han així.
La Glòria Roig era una dobladora constant. Sempre li reconeixia la veu i les seves perfectes diccions tant en català com en castellà. Era, efectivament, més gran que la seva germana Montserrat i es va morir l'any passat a l'edat de 70 anys. Podia haver heretat la longevitat de la gran Albina...
Gràcies, Júlia!

Júlia ha dit...

Glòria, malauradament sembla que de moment aquesta longevitat no ha estat hereditària en aquests casos damiliars. Els anys passen molt de pressa i Glòria Roig ja fa tres anys que va morir, la vaig recordar al blog, precisament,junt amb la també traspassada de forma molt prematura Dolors Laffite:

http://lapanxadelbou.blogspot.com/2008/02/tot-s-breu-glria-i-dolor.html

Tenia una veu molt especial i devia començar molt jove a la ràdio doncs feia alguns personatges als contes Tambor, que escoltaven de petites als migdies per Ràdio Barcelona.

També va fer teatre, televisió i cinema, tot i que poc. Precisament en una ocasió van preguntar a Montserrat Roig perquè no havia fet més teatre, ja que també havia estat actriu en algunes ocasions i va dir que la gran actriu de la família era la Glòria.

El nét que entrevista l'àvia on aquesta explica costums antigues és fill de Glòria.

Anònim ha dit...

LAS DONES D'AQUELLA GENERACIO,VAN SER UN PUNT I APART,DESGRACIADAMENT LAS DE CASA MEVA,TOTES SON MORTES,LA TIETA MARIA,LA TIETA CARME,LA MEVA MARE,QUINS CARACTERS¡¡¡¡MES O MEINYS ARA TINDRIEN AQUEST ANYS,I QUANT HAN PARLAVAM ELLES DEIEN QUE LA GUERRA LAS VA FER INDESTRUCTIBLES I LLIURES.
JUGANT

Puigmalet ha dit...

Sort tenim de saber de la vida dels més grans i sort tenim dels més joves que ens la fan conèixer, com l'incombustible Pau Vinyes i Roig.

Júlia ha dit...

Jugant, certament, va ser tota una experiència, esperem no haver-ne de passar tan dures, nosaltres als cent anys també serem 'elnovamàs', he, he.

Júlia ha dit...

Puigmalet, cert, tot un crac, en Pau.

fanal blau ha dit...

Fantàstic post per poder apropoar-m'hi una mica més!
Quina dona!

Gràcies, Júlia.

Júlia ha dit...

Fanal Blau, un dona extraordinària, efectivament.