25.2.12

El bé de l'Imperi i els mals que ens encalcen



Estem en un món on la immediatesa i el consum ràpid són el nostre pa de cada dia, tot i que avui ja ni tan sols el pa té el pes específic dels seus dies de menja sagrada.

Una bona amiga m'explicava que assisteix com oient a unes classes del professor Llovet i que aquest, m'imagino que amb un punt d'amarga i intel·ligent ironia, els deia que no cal llegir res de després de mitjans del segle XX. L'afirmació del senyor Llovet, qui, com és sabut, és molt crític amb els camins que les universitats han pres des de fa anys, ve del fet evident de l'abandonament de les Humanitats amb majúscula, d'aquell gruix de cultura clàssica que eren les primeres beceroles dels -privilegiats- estudiants de fa dècades.

El món ha canviat i tot és opinable, evidentment. En el passat també s'escrivia molta palla i s'amollaven converses de casino que no tenien res a envejar a les tertúlies televisives actuals, però el temps és un crític notable i conserva allò que n'acabem dient clàssic. 

Un problema dels nostres temps és aquest canvi accelerat que fan totes les coses, les idees, els aparells tecnològics, els costums. Entrar a fons en qualsevol tema vol dir esmerçar moltes hores en pensar i escoltar, cosa que no sempre és còmoda ni ve de gust. Fins i tot els conversadors aparentment seriosos que transiten per televisions i ràdios mostren darrerament una estranya frivolitat de fons. I és que jo penso que tant xerrar no els deu deixar gaire temps per aprofundir de forma constant en aquests temes que analitzen una i altra vegada. 

Aquesta mateixa amiga que assisteix a les classes del professor Llovet, mestra jubilada com jo, també escriptora, i molt intel·ligent, m'ha recomanat un llibre que m'acabo de comprar, el darrer del professor Fontana, un savi que avui sembla una mena de curiositat intel·lectual resistent: Por el bien del imperio. Un llibre que analitza el món actual en perspectiva i per a redactar el qual el professor Fontana ha estat un munt d'anys, crec que quinze. Segons autors que fins i tot es troben en una línia ideològica diferent a la del vell professor és aquest un volum imprescindible, fins i tot de més gruix que d'altres molt coneguts, com ara el de Hosbawm. Impressiona el volum de bibliografia consultada en la qual ha aprofundit el vell -vell, com a lloança i reconeixement d'experiència- professor.

Ahir comentava amb la meva filla un d'aquests documentals que es poden trobar, molts d'ells amb subtítols en castellà, a la web TED, lincada en aquest blog, a la dreta, i que incidia en la irracionalitat de les opinions sobre política. Per a poder opinar sobre segons què caldria haver-se documentat a fons, en autors que presentessin visions diferents, fins i tot oposades, i un dels símptomes de la irracionalitat opinadora és mosquejar-se o enfadar-se quan algú ens raona opinions que no casen amb les nostres. Sabem tot això, de fet, però sense voler continuem actuant de forma unidireccional i només cal voltar per fòrums, webs, facebooks, blogs, diaris, ràdios i teles per copsar com van les coses i la poca volada de molts raonaments i afirmacions contundents que es fan a tort i a dret, a dreta i a esquerra.

Com que m'estic tornant garrepa vaig pensar que demanaria el llibre del senyor Fontana a la biblioteca, darrerament em compro pocs llibres, molts dels quals de coneguts que publiquen quan i com poden. Però, evidentment, aquest llibre no és per llegir de passada, en un espai de temps reduït, sinó per tenir-lo, aprofundir-hi i consultar-lo amb tranquil·litat i no per arribar al final en quinze dies, com si fos una novel·la negra, tot i que moltes coses negres hi podem trobar, ja que el món és com és i mana qui mana.

No m'agrada recomanar ni llibres ni pel·licules ni restaurants però en aquest cas faig una excepció. Imprescindible per saber una mica més per on ens movem i ens mouen tot i que penso que poca cosa hi podem fer, a l'hora de la veritat. Pel que fa a Josep Fontana he de dir també que és una persona excel·lent i planera, que sempre ha col·laborat desinteressadament amb qualsevol cosa que li hem demanat al meu barri en el qual, per a honor del Poble-sec, encara viu. I treballa. I que sigui per molts més anys i molts més llibres i lliçons morals i històriques.

6 comentaris:

Ricard Masferrer ha dit...

Faig com tu que cada cop compro menys llibres, però aquest ja fa uns dies que l'he començat i necessitaré força temps per acabar-lo, ja que cal llegir-lo en calma i de ben segur que més endavant el consultaré alguna vegada. M'està agradant molt.
Vaig decidir comprar-lo després d'escoltar una entrevista al professor Fontana parlant del llibre.

Júlia ha dit...

Ricard, efectivament és un llibre per gaudir-ne amb calma i anar consultant, crec que hem fet una 'bona inversió'. Un gran professor, ja en queden pocs, d'aquesta fusta.

Francesc Puigcarbó ha dit...

reconec que tinc abandonada la lectura de llibres. Aixó va a temporades.

Júlia ha dit...

Francesc, jo també, no creguis, 'que el llegi no ens faci perdre l'escriure'... als blogs, ep.

Gabriel Jaraba ha dit...

En Fontana es manté viu, lúcid i vibrant. En Llovet enyora una universitat que mai no ha existit, la universitat d'abans era aquella on el rector era el camarada García Valdecasas, pare de Julia i militant de FET y de las JONS.

Júlia ha dit...

És possible, GABRIEL, però li dono la raó en el tema de les Humanitats oblidades, per altra banda jo no l'he tingut de professor a Llovet, però sé que hi ha gent que l'ha tingut i que sent una gran admiració per ell. Evidentment, aquella universitat era com era i, sobretot, absolutament elitista, ara bé, també vaig patir els 'aprovats polítics' dels quals van sortir molta gent que ara són els mandarins de la cultureta.