26.4.12

Éxits literaris d'abans: Morris West






Un autor molt llegit durant la meva joventut va ser Morris West, que va néixer tal dia com avui, però de l'any 1916, i va morir l'octubre de 1999.

Crec que no vam arribar a llegir tota la seva obra, força extensa, sinó que, com sol passar, el nostre coneixement sobre l'autor va quedar limitat a mitja dotzena o menys de novel·les, entre les quals els dos grans èxits seus portats al cinema, Las sandalias del pescador i El abogado del diablo. Escric els títols en castellà pel fet que en castellà les vam llegir i en castellà vam conèixer les pel·lícules que van propiciar.

Morris West era australià. Va tenir una vida complexa i interessant, va ser mestre, va romandre en un monestir durant dotze anys, sense arribar a professar, es va allistar a l'exèrcit, va ser corresponsal al Vaticà, va treballar per polítics de primera fila i també en els serveis secrets australians. Va viatjar molt i va escriure molt, sempre a mà i  va morir al seu escriptori mentre enllestia una darrera novel·la sobre Giordano Bruno.

Malgrat el seu èxit internacional les elits literàries australianes no el van tractar gaire bé tot i que, paradoxalment, West va col·laborar en la fundació de la Societat Australiana d'Autors. Aquí el vam  llegir molt i el vam oblidar aviat de forma injusta, etiquetat d'autor de best sellers. Un dels seus temes literaris va ser l'ús de la violència i si aquesta és moralment acceptable en determinades ocasions d'opressió. West era un narrador amb molta grapa i els seus llibres parlaven de coses que coneixia, de forma profunda i documentada.

Dels seus llibres dels quals se n'ha fet pel·lícula el de més èxit va ser Les sandàlies del pescador, amb un Anthony Quinn en estat de gràcia. Jugava amb la ficció de l'arribada al poder papal d'un home dels països de l'est. La ficció es va fer realitat anys després amb el senyor Wojtyla però per desgràcia Joan Pau II tot i arribar a ser molt popular no va ser el sant pare modern i d'idees renovadores que la ficció de West havia previst. 

L'advocat del diable explicava el procés per a la santificació d'una persona i aquest advocat que dóna nom al llibre és l'encarregat pel Vaticà de cercar aspectes no sants de la persona en procés de beatificació. No sé si avui, amb l'allau de sants d'aquests darrers temps, els processos continuen sent tant complexos i interessants, en tot cas el llibre recordo que em va agradar molt, West era catòlic i coneixia molt bé el món del Vaticà i els seus laberints enredats en la política internacional. 

Malauradament una pel·lícula de fa pocs anys va copiar aquest títol per a una història que no té res a veure amb Morris West, això se sol fer molt alegrament, per desgràcia. Qualsevol dia ens redescubriran Morris West, com ha passat amb Sándor Marai i, sense tant d'èxit, amb Somerset Maugham. La literatura és una mica com la borsa.

4 comentaris:

Francesc Puigcarbó ha dit...

ja l'havia llegit a Morris West, aqui podriem afegir-hi la mítica Sinhué l'egipci de Waltari i Maxence van der Mersch, o fins i tot Frank Yerby.

salut

GLÒRIA ha dit...

Júlia,
No crec que caigués per ser bestsellerià que també ho va ser Cervantes. Senzillament va tenir un temps com, curiosament, també el va tenir Shakespeare que durant un segle se'l va tenir tancat i empolsinat. És el curs de la vida.
Suposo que saps que Morris West publicava també com a Michael East i amb aquest nom li vaig llegir una novel·la encantadora, El año del lobo rojo o similar. Era un cant a la terra irlandesa, bucòlic i amorós.
Salutacions!

Júlia ha dit...

Cert, Francesc, grans autors tots ells, tot i que a mi Morris West em sembla millor que els que menciones, però tot són gustos.

Júlia ha dit...

Glòria, no, però crec que quan un autor té un gran èxit també desvetlla reticències entre determinades 'elits'. O potser envegetes i tot.

Cert que això passa a molts d'ells, inclòs Shakespeare, pel fet que els gustos evolucionen i tenen alts i baixos, de vegades un autor connecta més amb una generació que no pas amb una altra.

Va publicar alguns llibres amb el pseudònim que dius i també amb el de Julian Morris, no molts. Ignoro el motiu, potser per encetar temàtiques diferents amb més llibertat.