24.5.12

Antonio Amaya (1924-2012)


Em diu el meu germà, encuriosit consultor dels obituaris del diari, que ha mort fa pocs dies Antonio Amaya, qui de nom no artístic es deia Antonio Peláez. Jo em pensava que potser ja era mort i que encara era molt més gran. De fet ha mort als vuitanta-nou anys, que ja és una edat avançada. A casa meva, ja ho he comentat en d'altres ocasions, érem uns catalans de soca-rel amb una mena de vena flamenca que no sé d'on havia sortit. A més, durant la meva infantesa, aquests artistes van ser molt populars tot i que també el gènere havia estat popularíssim a Catalunya abans de la guerra. Tot i amb la fama que va tenir Amaya a Barcelona, on va iniciar la seva carrera, la seva mort ha passat de puntetes pels nostres verals. Amaya havia nascut a Granada.

Crec que vaig veure, al menys, en dues ocasions Antonio Amaya. De la primera no n'estic segura, potser era ell o algú que l'imitava, en unes sessions de varietats que feien al cinema Amèrica, quan jo era petita, després de les pel·lícules. De fet, havia treballat molt al Teatre Victòria, del Paral·lel. La segona sé segur que era ell i el vaig veure, per casualitat, al teatre del Parc d'Atraccions de Montjuïc. Ja aleshores jo començava a fer-me la moderna i a menystenir aquelles cançons que m'havien bressolat i que avui em produeixen una emoció intensa i enyoradissa.

Una de les més populars d'Amaya va ser aquella dels Doce cascabeles tiene mi caballo por la carretera. Tothom se la sabia de memòria. Però la meva preferida era la de Locura de amor ja que m'agrada la història recreativa i aquestes cançons instructives que tracten de temes del passat em criden l'atenció i em fan certa gràcia. En el gènere monàrquic, amb perdó dels republicans irreductibles i dogmàtics, també en té una de molt maca dedicada a la Infanta Isabel, dita la Chata.

Llegeixo a Viquipèdia una curiositat, que va ser el primer home en sortir nu en una revista gay a Espanya, que ja té mèrit. Els vestits d'Amaya, ja grandet, responien a una mena d'estil glam-flamenc. 

Amaya va ser un gran artista i em sap greu el menyspreu amb el qual es parla de vegades d'aquests personatges que van excel·lir en un gènere tan popular i van ser molt estimats per un públic divers i interclassista. Se'l considera un dels millors intèrprets del seu temps, la segona meitat del segle XX. Després va ser també empresari, va viure a Barcelona però va tenir molta relació amb València i feia anys que estava retirat en una residència de Sitges. Descansi en pau.

 

10 comentaris:

Allau ha dit...

Júlia, no saps com t'agraeixo aquesta amable necrològica. Un petó és el mínim que et puc enviar.

Júlia ha dit...

Gràcies, Allau, és que em sap greu que la gent jove, i no tan jove, ignori tots aquests artistes i, a sobre, me'ls etiquetin com a casposos.

Lapsus calami ha dit...

El que dius de València és ben cert. A un racó de l'Avinguda del Port hi havia un Molino, una mena de franquícia d'altres molt més reconeguts. Antonio Amaya va ser parella artística del Titi molt de temps, i feien el seu espectacle en aquest local. Jo era molt petit i mai no vaig estar, és clar. Però l'Avinguda era plena dels cartells que ho anunciaven. Com els de la Rosita Amores i tants d'altres. Temps era temps.

Júlia ha dit...

De fet, els diaris de València són els que més n'han parlat, aquí, poca cosa, malgrat que ha mort a Catalunya. S'ah de dir que el 2007 a Sitges li van fer un homenatge i li van dedicar una placa. I també que tots els programes i llibres sobre cobla andalusa el tenen en compte. El Titi, més jove, va ser un altre dels grans, eren molt amics. Aquest darrer té una cançó 'Libérate' que va esdevenir reivindicatiu dels drets de gays i lesbianes, fins i tot. Tot un personatge i tot un ARTISTA, amb majúscules.

Allau ha dit...

És curiós que la Wikipedia en espanyol no inclogui Antonio Amaya, tot i que va tenir èxit a tota la península.

Anònim ha dit...

Gràcies per les teves paraules, però haig de fer una rectificació: Antònio va néixer a Jaén. Ho sé molt bé perquè sóc la seva neboda

Deric ha dit...

no és que el conegués gaire, però va ser prou important en el seu moment com perquè la seva mort hagi passat tan desaparcebuda

Júlia ha dit...

Això per aquí, Deric, a València n'han parlat més. Però no t'estranyi, era molt gran, feia anys que estava molt retirat i la seva gran època havia passat. Ja sol passar, això, amb molta gent que havia fet tronar i ploure, de tots els sectors professionals visibles.

Anònim ha dit...

UN ALTRE RECORD COMPARTIT....CINE VERSALLES,ENTRE EL CLOT I LA SAGRADA FAMILIA,"VARIETES",ANTONIO AMAYA,....NO RECORDO AMB QUI HI VAIG ANAR,NO TENIAM PAS FAMILIA PER AQUELLS BARRIS,PERO SI QUE HAN VA CRIDAR MOLT L'ATENCIO EL SEU TARANNA.
JUGANT

Júlia ha dit...

Era tot un personatge, Jugant, així que al Versalles també feien varietés, eh?