27.5.12

Sobre enganys, errors i enredades, per internet o per on sigui



Avui un diari comentava els perills de l'hàbit de consultar temes mèdics per internet i, al mateix temps, per la ràdio, he escoltat un debat en el qual també s'incidia en la possible manca de fiabilitat de les informacions periodístiques que es troben a la xarxa, viquipèdia inclosa.

Estic segura que podríem conformar una enciclopèdia -virtual o en paper- que recollís les moltes vegades que, en èpoques pretèrites, els experts en el que fos ens han aixecat la camisa, de bona o mala fe. Errors mèdics, errors acadèmics, informacions periodístiques falses o mal intencionades. No calia que existís internet, el que passa és que abans els universitaris assabentats eren quatre i els concedíem una immerescuda fe i devoció.

Sé que molts metges, mestres, periodistes i el que sigui no accepten de bon grat que algú els esmeni la plana pel fet que ha llegit alguna cosa a internet, cosa que pot ser veritat o mentida, o ni una cosa ni l'altra, com gairebé tot a la vida. Només que per internet podem trobar també moltes opinions contrastades. Pel que fa a viquipèdia, he trobat  força errades a la Gran Enciclopèdia Catalana i això limitant-me a temes dels quals puc saber alguna cosa. Una amiga meva, fa anys, va retornar un dels suplements pel fet que el seu fill, historiador, va pescar-hi patinades de gruix.

Fa anys, en un llibre de Ciències Socials, per a l'alumnat de la segona etapa d'EGB, vaig ensopegar-me també amb errades importants. Com se sap, les lluites editorials en aquest tema, el de l'escola, han estat importants i no s'ha parlat mai gaire dels avantatges suplementaris que els grans grups oferien a escoles, directors i professors si triaven determinats llibres. Precisament jo havia estat molt reticent als canvis, els manuals anteriors em semblaven molt millors però la majoria de professorat creia que eren massa complets i volien una cosa més lleugereta i amb més il·lustracions, aquest parany ens ha costat un abaratiment progressiu en l'exigència acadèmica.

Quan va venir el pobre venedor de l'editorial, segurament amb contracte precari o temporal, i em va voler tornar a vendre les excel·lències del producte, li vaig dir que havia detectat aquelles errades i em va dir, una mica ofès, que jo havia de comunicar-ho a l'empresa. Jo? A sobre de patir les mancances encara els havia de fer la feina de franc? 

Fa poc un familiar va patir una gairebé errada mèdica, més aviat una negligència, que ens hauria pogut costar molt cara. Afortunadament la cosa s'ha arranjat, però motivada pel tema vaig cercar informació a internet i em vaig adonar que la simptomatologia estava força clara i que potser si el mateix especialista hagués navegat una mica la cosa no hauria anat tan endavant, car feia alguns anys que feien passar amb raons i mals diagnòstics la persona a la qual faig referència.

És un exemple, i tots sabem que ni a la xarxa ni als llibres en paper, ni tan sols a les persones, els podem demanar més del que poden oferir-nos. Ni tan sols als professionals. L'extensió del coneixement i de l'alfabetització ens ha facilitat o complicat la vida i les fes absolutes ja no existeixen o no haurien d'existir. Una de les últimes fes perdudes ha estat la fe en el personal de l'oficina del barri, de l'entitat de crèdit habitual. Que els experts que també s'equivoquen ens avisin una i altra vegada que a internet hi ha molt palla, la veritat, sobra. En tot cas, que concretin i que no parlin en abstracte i en general. O sigui, que denunciïn les errades i les fonts i no facin caure l'anatema damunt del mitjà.

Una vegada El Jueves, molt abans d'internet, feia broma amb una campanya sobre el consum de medicaments. No se autorrecete, deje que le maten ellos,  deia la impagable coberta de la revista. Avuim llegint i escoltant tot això pensava, parafrasejant aquella recordada frase humorística: no se autoinforme, deje que le engañen 'ellos'.

12 comentaris:

Francesc Puigcarbó ha dit...

recordo l'eslogan de el jueves, falsament bo, diria jo, que no prenc mai res ni he anat mai al metge, errors a banda crec que fa més mal l'automedicació que la dels metges.

Júlia ha dit...

No sé què dir-te, Francesc, conec molts casos de tota mena... La veritat és que fins fa quatre dies els errors mèdics es tapaven amb molta cura.

Anònim ha dit...

Ai, Júlia, si t'expliqués! He treballat força anys com a editor en una editorial important, faig de redactor, he fet i faig de corrector, i sóc professor de secundària i de cicles. Ja veus que el ventall és ampli i agafa tot el cicle d'aprenentatge i productiu de la paraula escrita.

Els errors i les mancances que han passat per les meves mans són moltes i importants, i m'he trobat amb actituds de tota mena, començant perquè la feina de redacció està molt mal pagada i costa que l'especialista s'hi esforci, fins un desinterès espectacular per la manca de voluntat que el producte final sigui de qualitat. Com que hi ha molt producte que no és durador, poca importància té que sigui correcte si s'ha venut com estava previst durant les primeres setmanes de ser en el mercat.

Pensa que les obres de referència (diccionaris i enciclopèdies) no les fa servir gairebé ningú: el volum de queixes que rep una editorial és baixíssim. I pel que fa al llibre de text, passa una cosa semblant: s'ha convertit en un element de consulta per a l'alumne i poques vegades el professor s'adona de si hi ha errors o no.

Si d'aquí passem al coneixement de la llengua (tant en català com en castellà), baixem a les clavegueres. He hagut de refer textos de dalt a baix provinents de gent qualificada.

De les traduccions en podem dir el mateix. És escandalós com ha baixat el nivell.

No dic que no hi hagi bons professionals: n'hi ha, i molts. El problema és que ha crescut molt el volum de productes de tota mena amb text i no hi ha prou professionals per donar abast.

Res. Una abraçada, Júlia. No sé si havia deixat mai cap comentari en el teu bloc, però m'hi passo sovint.

Francesc Puigcarbó ha dit...

i els encerts? te'n podria dir uns quants i que superen amb escreix els errors. T'ho diu un que no sent cap respecte per la dita classe médica, però les coses són com són i a cadascú el que és seu.

Francesc Puigcarbó ha dit...

parlant de metges, mira quin poema he trobat:
http://anoarra.blogspot.com.es/2012/05/paisatge-de-clinica.html

Júlia ha dit...

Francesc, només faltaria que fos a l'inrevés. Només volia remarcar que es fa poca autocrítica i que els fot -a alguns- que el comú dels mortals sàpiguen més del que haurien de saber, i no parlo només de metges, ep, sinó d'experts en general.

Júlia ha dit...

Enric, no volia desviar el tema vers els professionals que s'equivoquen o la classe mèdica, només constatar que d'errors te'n pots trobar 'en paper' tants o més que per internet però hi ha qui encara té sacralitzats els suports 'tradicionals'.

Tens raó respecte a com es tracten els professionals i el nivell de les traduccions, tot s'ha de fer de pressa, sense repassar-ho i sempre han de sortir novetats, en els llibres de text, el mateix, el negoci és la novetat i no anar arreglant una mica el que ja hi havia.

Per això em sobta que la culpa 'sigui d'internet' quan a la xarxa hi surten errades o bestieses, quan en surten tantes per tot arreu.

Júlia ha dit...

De tota manera, si jo amb carrera educativa, segona carrera i postgraus, centenars de cursets i trenta-cinc anys d'experiència admeto que sé tan poc d'educació i de criatures és natural, a la meva edat, que desconfiï de la preparació acadèmica generalitzada.

Bestiolari ha dit...

Metges? Res millor i més barat que un miracle. I no hi ha errors. http://bestiolari.blogspot.com.es/2012/05/miracles-en-pols.html

Olga Xirinacs ha dit...

Avui, festa de la saviesa, el teu article hi va com l'anell al dit.
Després d'haver-ho consultat tot -els que ho poden fer - encara hem de confiar que la providència, divina o no, hi digui l'última paraula.
Diuen que errar és cosa d'humans, i és que no sé qui més podria errar si no som nosaltres...
De les errades "exteriors" no en sabem res.
Bona Pasqua et conservi el saníssim criteri que demostres.

Júlia ha dit...

Cert, Vicent, la fe mou muntanyes.

Júlia ha dit...

Gràcies, Olga.

Jo accepto els errors, tots són humans, el que m'empipa són les prèdiques dels 'entesos'.