8.6.12

El misteriós destí d'una processó virtual






Una de les meves dèries quan anava al Museu de la Ciutat (de Barcelona), avui reduït com tants altres a aquestes sigles invasores que fa que sembli que parlem en un llenguatge críptic, de bruixots de disseny, (MUHBA, ) era pujar al pis de dalt on s'hi aplegaven tota mena de curiositats relacionades amb la Barcelona dels darrers segles.

En la meva darrera visita, fa poc més d'un any, vaig observar que tan sols es podia visitar la part de les excavacions romanes i per més que vaig preguntar on era la resta, als nois i noies que es dedicaven a informar i tallar entrades, no vaig aclarir ni on ni quan es podria veure i gaudir de la resta de les col·leccions.

Sembla que el tema estava pendent, pel que vaig esbrinar més tard, d'això de les runes del Born, que ens van vendre amb arrencada de cavall i que han acabat fent una llarga aturada de ruc, com tants projectes nostrats, aturada que dura des d'abans de la crisi, per cert. Hores d'ara no sé com deu estar el tema. Mentrestant, a esperar sentats, vaja.

Entre les curiositats de la Barcelona moderna i contemporània aplegades al Museu hi havia unes aquarel·les pintades en una llarga tira de paper, emmarcades, que mostraven l'èxit popular de la processó del Corpus en èpoques passades. Jo no ho sabia fins fa, com qui diu, quatre dies, que són obra del besavi de Josep Maria de Sagarra, Ferran de Sagarra i de Llinàs, qui va ser un dels il·lustres senyorassos de la família. Josep Maria de Sagarra ho recull a les Memòries:

Com a curiositat, diré que al Museu de la Ciutat de la plaça del Rei existeix una processó de Corpus dibuixada i pintada a l'aquarel·la, en una llarguíssima tira de paper, que es obra del meu besavi. El meu pare la cedí al Museu, i, emmarcada i ben situada com allà la tenen, fa una certa gràcia...

A mi m'agradaria, fins i tot, que còpies d'aquella processó es comercialitzessin i fossin comprables, era una obra d'art popular que mostrava una infinita paciència acoloridora i una grapa en el dibuix molt remarcable. Sagarra i de Llinàs va ser un home inquiet, treballador, que va tocar moltes tecles. Durant les guerres carlines va ser a Berga, en va passar de molts colors i va quedar força decebut de la política activa. A Berga també va dibuixar i aquarel·lar elements de la Patum.

Això de dibuixar coses en tires de paper enrotllables, que es passaven com si fossin una pel·lícula, va ser un entreteniment habitual d'èpoques en les quals el cinema i la televisió eren inexistents o minoritaris entreteniments ocasionals a l'abast de poca gent.

la Festa del Corpus és avui molt diferent d'abans, quan era la festa processional per excel·lència i comptava amb tornes diverses a totes les parròquies, fins ben acabat el juliol. Es conserven, a Barcelona, els ous balladors, que més aviat han augmentat en nombre i crec que encara es fa una processoneta, tot i que té poc a veure amb les d'abans, les quals fins i tot durant la meva nacionalcatolicista infantesa ja havien perdut la brillantor dels temps del senyor Esteve i el seu nét vestit de Sant Joan Baptista, amb un moltó al costat.

Pel que fa als museus d'avui, han guanyat en audiència el que han perdut en silenci i sacralització, com les biblioteques, però així és la vida i hem d'acceptar amb resignació aquestes bugades en les quals perdem llençols ja una mica apedaçats però guanyem netedat, difusió i gestió cultural, que no cultura. De tota manera, deixar quelcom als ajuntaments (i, en particular, al de Barcelona) pensant que en tindran més cura que no pas els nostres descendents és perillós. Fa quatre dies va haver-hi el soroll de la Vil·la Urània, per no parlar del Museu Clarà o de les col·leccions militars objecte de donacions particulars barcelonines que eren al castell de Montjuïc i que ara ves a saber on són, potser al capdavall les podran recuperar a Arbeca i tot


Les serpentines i els paperets també han perdut molt en qualitat i color. Per sort sempre ens quedarà la ginesta, flor catalana i processional, que floreix sense manies i que fins i tot ha estat plantada i replantada en molts indrets autopisteros, per a delectació dels automobilistes amb ànima de poeta primaveral. Em sembla que encara no hi ha cap aigua de colònia amb olor de ginesta, per cert. Tot un greuge.

9 comentaris:

Enric H. March ha dit...

Amb això coincidim plenament, Júlia. Aquell darrer pis era màgic. Ara per veure aquestes joies cal anar al Marès.

A mi també m'agradava molt la successió de plànols de Barcelona, que et permetia veure l'evolució de la ciutat a través dels segles.

L'altre dia parlava de la situació del MUHBA amb l'historiador Daniel Venteo, i estàvem d'acord que el veritable museu d'història de Barcelona estava per fer: l'actual no explica la història de la ciutat.

Júlia ha dit...

Enric, al Marès hi vaig sovint, m'empipa també que no sempre obrin les sales romàntiques que són les que m'interessen.

El que passa és que tots aquests materials deuen ser en algun lloc i podrien estar exposats ni que fos de forma provisional, potser el teu conegut sap on paren.

Els plànols, al mateix, indispensables per als estudiosos de la ciutat.

Francesc Puigcarbó ha dit...

ahir teniem un dubte a casa: Hoy que es: 'hay tres jueves en España que relucen más que el sol, jueves Santo, Cospus Christi i la ascensión' Deu estar nùvol car no llueixen gaire els dos primers, però la Ascensión que a Granollers és festa ho cel·lebren en divendres, i d'ací els nostres dubtes sobre el tercer dijous.

Enric H. March ha dit...

Júlia, demà, precisament, tinc concertada una visita als magatzems del museu. Ja preguntaré.

Júlia ha dit...

Francesc, aquests tres dies eren sempre en dijous però els han anat 'adaptant' llevat del Dijous Sant doncs fer el Dijous Sant en divendres o dissabete ja seria massa.

Júlia ha dit...

Enric, a veure si ho esbrines...

Francesc Puigcarbó ha dit...

gràcies per l'aclariment.

GLÒRIA ha dit...

Júlia,
Em llegiré el teu article més tard. Ara entro per a dir-te que quan puguis entris a l'Arbre de foc on t'hi he deixat un missatge.
Salutacions!

Júlia ha dit...

Ara ho he vist, gràcies, Glòria!!!