31.7.12

AGUSTÍ PONS I DEU DAUS DE MOLTES CARES





Deu daus és el resultat d'un itinerari de l'autor per la vida i obra de deu personatges: Federica Montseny, J. V. Foix, Jaume Miravitlles, Salvador Espriu, Rafael Santos Torroella, Carles Fontseré, Maria Aurèlia Capmany, Néstor Luján, Joaquim Molas, i Jordi Pujol. La tria, com totes, és eminentment subjectiva però, en tot cas, hi ha un fil conductor -el de la relació de l'autor amb cadascun dels personatges- que la justifica.A mig camí entre el periodisme quotidià i l'erudició, aquests retrats s'emmarquen volgudament en la gran tradició del periodisme català d'entreguerres, quan literatura i periodisme no eren dues realitats dissociades.



La referència anterior és la que es pot llegir encara al catàleg de Tres i Quatre sobre aquest llibre. A Cartes a Clara Agustí Pons hi fa referència, estranyat, amb tota la raó, del poc ressò del llibre, que va guanyar el Premi d'Assaig Joan Fuster l'any 1991. L'he pogut trobar a la biblioteca pública, sembla que, com sol passar en aquest estrany país nostre, la difusió no va ser massa reeixida. A mi m'ha semblat un recull de retrats magistrals, deu personatges contradictoris, polièdrics, com tots al capdavall. El temps ha passat i això, en lloc de restar interès al llibre, li dóna un valor afegit, el de la perspectiva. D'alguns d'ells Pons n'ha escrit  posteriorment, com en el cas de les excel·lents biografies de Maria Aurèlia Capmany i Néstor Luján. 

Per a la gent jove, de lectura obligatòria, segurament els generarà la necessitat de voltar per la xarxa cercant més informació d'aquells personatges que els són poc coneguts i també dels que ho són més, ja que en tots els casos resulta imprescindible deixar de banda tòpics, prejudicis i simplicitats de criteri, simpaties personals, devocions i odis persecutoris. 

Deu personatges que Pons va conèixer fins on ells mateixos es van voler deixar conèixer. El nostre petit món cultural és ple de mandarinatges, de trabanquetes, de grandeses, de misèries i de biografies complexes i apassionants. Un bon llibre per repassar la nostra història, la més antiga i la ja no tan propera d'aquells primers anys noranta. Ja seria hora que algú fes el retrat literari i periodístic d'Agustí Pons, per cert.



4 comentaris:

Montserrat Sala ha dit...

Caldrà esperar que la teua invitació a fer un bon retrat del autor,sigui atesa el mes aviat possible.

Tots els personatges d'aquest libre, son próu interessants, perquè tingui l'exit que mereix i el ressò mes oportú i fidel.

salutacions ben fresquetes. (Si es que ls trobo)

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Trobo el gènere del retrat (literari) molt difícil, i certament Agustí Pons hi excel.leix. Ara està ficat en l'escriptura de la biografia de l'Espriu, tot un repte del qual n'estic certa que en sortirà airós.

Júlia ha dit...

Un llibre a recuperar,Montserrat.

Júlia ha dit...

Ja tinc ganes de llegir-la, Teresa.