6.7.12

Medievalisme presentista i bruixes poc mediàtiques










Una de les grans modes del nostre temps, pel que fa a la promoció de viles i poblets, han estat les fires i mercats medievals. La medievalitat s'ha anat ampliant amb els anys i han sorgit fires romanes, modernistes, renaixentistes.  Al principi, com passa amb tot, feien una certa gràcia però s'han anat gairebé burocratitzant i l'estol de paradetes és el mateix gairebé a tot arreu, el mateix que els diferents espectacles que s'hi poden contemplar. Els venedors acostumen a vestir-se de l'època firada, com una bona part dels habitants de l'indret. Ja hi ha gent, en els pobles en els quals aquestes fires i mercats van fent anys, que es replanteja la seva renovació o reconversió.

Com que tot comporta molta feina, hi ha empreses dedicades a aquests esdeveniments, que els munten i organitzen a gust del consumidor, el mateix que ha passat, de forma progressiva, amb un tema com ara les colònies d'estiu, les quals en èpoques remotes eren objecte de voluntarismes personals integrals, lligats a parròquies i escoles i avui són un sector econòmic més, externalitzat

A la darrera fira medieval a la qual vaig assistir, a Batea, vaig poder contemplar l'ex-president Montilla, al costat de l'alcalde de la població, cap d'ells ni dels qui els acompanyaven vestits de nobles antics, per cert. Com a novetat destinada a excitar la curiositat morbosa hi havia una paradeta amb instruments de tortura d'època, entre els quals una guillotina atrotinada. No era aquest, evidentment, el pitjor anacronisme perceptible, però això no té cap importància, ja que aquestes fires es fan per passar-ho bé i promocionar el turisme i no pas per meditar sobre realitats passades ni a la recerca de la versemblança. La paradeta es definia com a taller de tortures però, evidentment, no em vaig decidir a anar a fer-hi pràctiques ni a ensinistrar-me en el tema. Això de taller també es fa servir, avui, de forma indiscriminada, per a gairebé tot.

La visió de l'estri em va fer pensar en un comentari que vaig escoltar fa anys al senyor Martí de Riquer sobre la mala premsa de l'Edat Mitjana, a la qual se li atribueixen penjaments sobre aspectes perversos que són anteriors o molt posteriors. La guillotina, per cert, va ser vigent a França fins a principis dels vuitanta i es va tallar algun cap, encara, a finals dels setanta. La manca d'autoestima hispànica ens ha fet pensar sovint que som els pitjors de tots quan, en això de les penes de mort o en coses com ara la crema de bruixes o les crueltats bèl·liques, hi ha indrets molt més excessius, números canten.

Per tal de contemplar el seguici municipal de prestigi em vaig enretirar vers els bonics porxos de Batea i vaig anar a raure al costat d'una endevinadora que feia prospeccions energètiques o una cosa així. Sembla que no tenia clientela i estava empipada. En veu alta i en castellà no medieval rondinava en veu alta, suposo que amb intenció que jo l'escoltés
-Hay que ver, aquí no se para nadie, no hay derecho, con lo barata que soy. I encara més empipada, va continuar: ¡Después llamaréis a las de la tele! No vaig voler discutir, tot i que m'empipa que em renyin sense motiu, vaig fer el sord i em vaig estar de respondre-li:
-Això no ho diràs a l'alcalde ni al senyor Montilla!

Al cap d'una estona vaig constatar que havia plegat, avorrida, deixant a la cadira buida un petit feix de targes amb les seves referències professionals. 

La relativa minva en el nombre de visitants al Mercat d'enguany de Batea es va atribuir també a la competència generada pels lluïts actes que la vila de Caspe, relativament propera, ha endegat aquest any amb motiu del sisè centenari del Compromís, una commemoració de la qual a Catalunya, per cert, no se n'ha cantat ni gall ni gallina.

6 comentaris:

miquel ha dit...

És veritat que a força de multiplicar-se aquesst mercats s'habn convertit en elements sense gaire sorpresa, encara que hi ha alguns llocs, amb actes concrets o força participació ciutadana, autoritats incloses, com a Tortosa, que continuen tenint o augmentant la seua gràcia.

Uf, això de Casp, deu ser que tothom és partidari de Jaume d'Urgell.

Júlia ha dit...

A Tortosa, Miquel, fa menys temps que la fan i... és renaixentista, més del temps post-compromís, com si diguéssim.

De tota manera crec que ens caldria un estudi més aprofundit i desacomplexat del Compromís i de com va anar tot, més enllà dels tòpics vigents.

GLÒRIA ha dit...

L'estiu del 1976 jo treballava a França i recordo la guillotinada amb certa impressió. Dos anys abans a Barcelona havien passat en Puig Antich i un altra pel garrot però això era una dictadura, és clar. Totes aquestes execucions en la meva joventut em varen colpir. La vida era cruel ben al costat de casa.
Salutacions!

Júlia ha dit...

Glòria, és que sovint és té la percepció que les coses una mica més enllà no passaven i l'abolició de la pena de mort és quelcom molt recent a gairebé tot arreu -on s'ha abolit-.

Francesc Puigcarbó ha dit...

s'ha posat de moda i en fan arreu. Tenia una cliente que venia pa en teoria artesà fet amb fari na ecológica que anava per aquests mercats, i tenia un obrador més ple de mnerda que el pal d'un galliner, ah! i la farina que em gastava no era ecológica.

Júlia ha dit...

Francesc, vaig veure paradetes cobertes de mosques en les quals ningú no compraria si no semblessin 'medievals', és clar que les mosques ajuden a la versemblança i a la farina medieva també hi devien afegir coses estranyes de l'època. Hi ha molt de timo en tot plegat. Però crec que ens agrada que ens timin i enredin, la veritat. Del pa ja n'has parlat tu sovint.