He sentit fa una estoneta per la ràdio que avui Pi de la Serra fa setanta anys. Els locutors, m'imagino que joves, comentaven que no se'l valorava prou i etcètera. Han posat un fragment breu d'allò tan bonic, si els fills de p... volessin no veuríem mai el sol, per reblar el clau sobre com n'era, d'actual, aquesta cançó, donada la situació. Però, malauradament, els fills de p... són eterns, d'ahir, d'avui i de sempre i, per tant, la cançó sempre serà actual. La veritat, el millor que poden fer els qui treballen a les ràdios, en lloc de plorar, és posar molts discos i cançons d'aquests cantants poc valorats i coneguts avui i portar-los a xerrar un dia sí i un altre també, per tal que opinin sobre temes punyents de forma desacomplexada.
Els locutors no han explicat, potser perquè no ho sabien, que aquesta cançó es va cantar durant temps dient si els fills de buda volessin... a causa de la censura. Avui més aviat protestaria algú si s'utilitzés a Buda com a eufemisme recurrent. Després també han fet un panegíric biogràfic de Xirinacs obviant penombres diverses i etapes silencioses. Fer-te gran té molts desavantatges, entre els quals, si tens memòria, el de saber més que els periodistes de nova volada, que han après les coses als llibres, com aquell príncep del conte. També deien, per exemple, que a finals dels seixanta, a l'estranger, neixia Supertramp mentre aquí cantàvem coses com ara Maria Isabel. A més de cançons patxangueres, amb les quals xalàvem molt, i de grups anglosaxons dels quals no en cantàvem ni gall ni gallina, també escoltàvem cosetes en català i en francès i en italià. La història està feta de moltes petites històries i fotre's del passat dels qui ja som vellets no té gràcia, no et riguis dels meus dols, que quan els meus seran vells els teus seran nous.
Volia penjar la cançó però la tecnologia no em va tan bé com voldria, aquí la podeu escoltar.
4 comentaris:
Júlia, espero no tenir problemes tècnics :-)
No sabia que avui era l'aniversari, ara ho acabo de llegir al diari, on figura darrere d'una cantant que no conec -mea culpa- que avui fa quaranta anys.
Tens tota la raó. Menys recordar i més programar el ques es fa ara (i també el que es feia) ja que no tot han de ser les grans produccions internacionals!
I la memòria... què hem de dir de la memòria si ningú en té!
Miquel, els problemes tan sols són que em triga molt en carregar vídeos.
Una de les evidències d'envellir és que cada dia hi ha més cantants i grups que sembla que són coneguts i que a mi em recorden allò que deia la mare 'en su casa le hasen sopas'.
Galderich, és que això de l'oblit ho puc dir jo però els que treballen a la ràdio potser hi poden fer alguna cosa, a més de felicitar-li l'aniversari, per exemple, dedicar-li un programet.
Publica un comentari a l'entrada