18.10.12

NI SE'N SURT NI SE'N SORTIRÀ

És possible que hi hagi una mena de moda Tony Judt i de fet hem conegut i sentit a parlar molt més d'aquest pensador després de la seva mort que no pas abans. Diferents polítics i periodistes l'han recomanat o l'han mencionat  més d'una vegada, darrerament. Un dels seus llibres més llegit és aquest, publicat després de la seva mort, sobre el món que no se'n surt, que en castellà es diu Algo va mal i en la seva versió original Ill Fares the Land, que crec que no vol dir ben bé ni una cosa ni l'altra però que respon molt millor que els altres dos al contingut. I no entenc perquè no es tradueixen els títols de llibres o pel·licules de forma més literal encara que no sonin tan bé. 

Seria una llàstima que aquest autor passés pels nostres verals com una moda per a progres i mentalitzats/des per a difuminar-se després en la boira de l'excés bibliogràfic i de les novetats diverses. S'ha titllat a Judt d'home d'uns altres temps pel fet de ser algú crític, un esperit idependent capaç d'analitzar les coses des d'un punt de vista moral seriós, allunyat de partidismes i vols de colomets. A casa nostra també hi ha veus crítiques, és clar, però sovint cauen en el tòpic, en el parany de dir allò que toca i allò que els demana el seu públic, sense entrar a fons en la recerca d'una certa objectivitat.

Judt cita diferents autors, entre els quals Adam Smith, del qual vull resaltar una frase recollida per l'historiador: La disposició a admirar, i quasi a adorar, els rics i els poderosos, i a menystenir o, si més no, a negligir les persones de condició pobre i humil... (és)... la causa més gran i més universal de corrupció dels nostres sentiments morals.

Ningú de nosaltres admetria de bon grat que cau en aquesta corrupció però la realitat de la vida quotidiana m'ha demostrat com fins i tot persones lliures de tota sospita, d'esquerra militant o amb molt bones intencions, cauen en aquesta admiració pels rics, poderosos o famosos. Hi ha qui prioritza el tema econòmic i qui prioritza el tema acadèmic, polític  o intel·lectual però, en general, volem creure que l'èxit és fruit de l'esforç i dels mèrits personals. A l'inrevés, el mateix. 

Es considera que la misèria, la marginació, fins i tot la xaroneria és culpa d'una manca de voluntat, de la galvana i de la ignorància consentida.   Això funciona a nivell personal, familiar, veïnal, territorial i mundial i d'aquí ve aquella famosa frase que diu que els països tenen els governs que es mereixen. Fins i tot en el camp de la salut i l'estètica sembla que es pugui fer tot si es vol i que estar malalt és una vulgaritat conseqüència de no haver-se cuidat com calia.

S'ha dit i escrit sovint que el problema de la crisi actual no és econòmic sinó moral i hi estic totalment d'acord encara que això del problema moral ve de lluny. Però entrar a fons en els temes morals fa una mica de respecte i no resulta gens fàcil. Al menys, de tant en tant algú tan lúcid com Judt fa que recuperis, en llegir-lo, una certa esperança en la teva espècie, considerada de forma general, més enllà de geografies, pàtries, històries, novel·letes bonistes i cuentos.

6 comentaris:

Deric ha dit...

T'he de confessar que, encara que estigui de moda, no havia sentit parlar abans d'en Judt i pel que expliques sembla força interessant.
També estic d'acord que, a més de la crisi econòmica, la crisi (no diria tan moral) de valors i de respecte és la més preocupant.
No sóc gaire optimista amb la societat actual, però de vegades hi ha fets, persones, que em fan descobrir una petita esperança i al final crec que sí, que ens en sortirem. Costarà, però el món, la societat, tirarà endavant.

lolita lagarto ha dit...

crec que aquesta cita d'Adam Smith és molt encertada, sempre penso que l'excés de diner i tot el que es pot aconseguir amb ell a banda de ser fruit d'una mala i injusta repartició de la riquesa, només afavoreix la corrupció per tal de poder tenir aquestes avantatges i alhora condueix a despreciar tot aquell qui no ho tingui ja sigui material o educacional..
mai he estat mitòmana de ningú per cap concepte, crec que posar a l'altre per damunt teu sempre és perjudicial i sobretot quan tan sols és pel seu poder sigui de la mena que sigui, i és en sentir-nos més o menys que els altres quan comença tot..
crec que si es vol es pot erradicar aquesta corrupció sentimental i econòmica, només cal voler-ho de veritat, aquesta fita sempre ha estat un dels meus primers valors dins la vida social.

Francesc Puigcarbó ha dit...

moral i étic, Júlia. Entre altres perdùes, s'ha perdut la decència.

Júlia ha dit...

Molt interessant, Deric, te'l recomano, i mira que no m'agrada recomanar res.

Júlia ha dit...

Lolita, és que considero que en les nostres vides l'atzar i la sort tenen molt pes, massa perquè anem presumint del que tenim i condemnant qui no ho té. Un mínim material fa falta per viure però hi ha una perillosa tendència a la fatxenderia i la despesa inútil, fomentada pels mercats 'de tot'.

Júlia ha dit...

Cert, Francesc, tot i que els dos termes sovint es confonen en la parla col·loquial, fa falta una cosa i l'altra.