11.10.12

JOSEFINA GÜELL I LES PEL·LÍCULES PERDUDES











Probablement molta gent jove -i potser també un bon nombre de gent gran- no recorden Josefina Güell. Güell (Barcelona, 1925) és una gran actriu de teatre que també va fer coses interessants en el cinema de l'època. Va tenir companyia pròpia i amb els anys es va gairebé retirar tot i que de tant en tant ha fet algun paper secundari de lluïment, en pel·lícules més actuals. Cercant referències sobre cinema oblidat m'he ensopegat amb l'actriu, en un foro de fa un any a l'entorn d'una història d'aquelles que no sé si passen a d'altres contrades però que per les nostres són excessivament freqüents. 

Josefina Güell va protagonitzar, el 1957, una pel·lícula que es titolava Cristina al costat d'Enric Guitart. Era una història basada en el mite de Pigmalió, una ventafocs amb caràcter, verdulera, és educada i reconvertida per un senyor de casa bona. La pel·lícula estava molt bé per l'època i tot i que Güell ja no era una joveneta en aquell moment, el noi encara era molt més grandet i de fet la parella tenia allò que en diuen química. Estava rodada a Barcelona, cosa que li dóna un valor afegit. En algunes ocasions puntuals i extraordinàries sembla que l'han passat per alguna tele autonòmica. En tot cas, jo no he tingut la sort de tornar a veure-la.

Josefina Güell devia voler tenir una còpia de la pel·lícula i es va moure pels indrets on se suposa que s'arxiven els films oblidats, sense èxit. Va recórrer a internet i al fòrum de Meristation es va generar una moguda en la qual va intervenir molta gent jove que ni tan sols no sabia qui era Güell ni el seu pes en el món de l'art de Talia, però que va fer màns i mànigues per poder trobar una còpia de la història. Llegir el que es van trobar els esforçats investigadors espontanis fa riure, indigna i fa plorar. Finalment, però, tot va acabar bé i d'aquí venen aquestes fotografies amb l'actriu agraint a l'espai de la xarxa la seva col·laboració. 

La llàstima és que als cinèfils nostàlgics ens costarà d'accedir a una improbable comercialització d'aquesta pel·lícula i de tantes altres. L'aixeta de les descàrregues s'ha tancat, al menys per als profans i no experts en la tecnologia de la pirateria, i no és fàcil poder tornar a veure aquell cinema. Una altra pel·lícula, anterior i magnífica, que va tenir un gran èxit en el seu temps, protagonitzada també per Güell, en aquell cas fent parella amb Marsillach, va ser La cárcel de cristal que es va emetre fins i tot per ràdio, en modalitat de ràdio-teatre. L'escriptor J.C. Planells va descobrir la pel·lícula, en algun canal local, i en va parlar de forma molt elogiosa en una entrada al seu blog. La cárcel de cristal era també una pel·lícula barcelonina, amb escenes que s'esdevenien al Teatre Grec.

Pel que fa a la pel·lícula Cristina he observat que en el repartiment hi figura gent com la gran Pepita Fornés, una molt bona actriu de teatre avui poc recordada, o Montserrat Salvador, una gran dama-actriu que hem pogut recuperar en la seva maduresa gràcies, ai, als culebrots autòctons. Hi surt un altre actor important, Carlos Mendy (1929), un habitual dels anys daurats dels Estudio 1. Mendy va ser el primer Gaudí cinematogràfic, al costat d'actrius com Maria Matilde Almendros i la mateixa  Josefina Güell i tant aquest Gaudí dels anys seixanta com Cristina van ser pel·licules dirigides per Josep Maria Argemí. Crec que en algun lloc de la televisió hauríem de poder recuperar tant de cinema perdut, més o menys, i tants actors i actrius extraordinaris. Llàstima que coses com Cine de barrio no tinguin una mica més d'exigència en la seva tria. 


8 comentaris:

Galderich ha dit...

Un altre personatge al sac que no coneixia. En fi, és molt d'agrair aquesta lluita contra l'oblit.

Júlia ha dit...

Doncs mira, encara viu, em sap greu comprovar com oblidem 'els nostres', no és cap consol però passa a tots els camps.

M. Antònia ha dit...

Ets un crac, gràcies per trobar persones treballadores, i que han deixat petjades amagades pel temps.

M. Antònia ha dit...

No vaig poder anar a la Casa Orlandai a escoltar-te. M'hagués agradat.

Júlia ha dit...

Gràcies, M. Antònia, i no et preocupis, que tots anem molt ocupats, a més, en aquesta època s'apleguen moltes activitats, després de l'abaltiment de l'estiu.

Francesc Puigcarbó ha dit...

a mi tampoc em sona, no coneixem ni als nostres i volem abarcar el món.

Unknown ha dit...

La pel.lícula "Cristina" no pot ser mai de 1967 perquè el seu director Argemí va morir el 1961.No voleu dir 1957?

Júlia ha dit...

Tens tota la raó, Enric, de 1957, ara ho arreglo.