8.1.13

SIC TRÀNSIT LA GLÒRIA BOTIGUERA DEL MÓN

Un dia del llibre de fa alguns anys...

El món governat pels llibres? Bé, caldria especificar per quins llibres.


Any 1926, els primers Dies del Llibre van ser per l'octubre, data del naixement de Cervantes, però no van tenir tant d'èxit com ara.



Amb permís de Brecht: En aquells temps ombrívols, es llegia també. I avui també es llegeix sobre aquells temps ombrívols.


El tancament de la llibreria Catalònia ha estat una altra mala notícia per als passejadors urbans irreductibles. Al llarg del temps han tancat moltes llibreries i d'altres han obert, certament, en aquest estil excessiu i grandiloqüent de l'època. Els grans grups s'ho empassen tot i el mercat no està per artesans voluntariosos sinó més aviat per executius espavilats. En aquest cas, com en el d'ONA, hem perdut molt més que una llibreria, hem perdut un tros d'història. Els temps canvien, el mercat demana un ritme de novetats accelerat, espais immensos, l'excés d'oferta ens ha fet tornar prudents, les biblioteques han millorat i han criat i en aquest conjunt el de menys és aquest tímid llibre electrònic que no té la culpa de res. Qui recorda avui la llibreria Porter, el cine París? Els vells i les velles.

Fa anys cercava un exemplar dels Miserables i no el trobava. Encara no s'havien fet el musical, ni la pel·lícula, finalment me'n vaig ensopegar una versió en francès, de butxaca, en tres volums. Enguany en podies trobar tants com volies, gràcies a l'èxit del musical i de la pel·lícula. En canvi cercava una versió de Little Women ben editada, per regalar, i no me'n vaig sortir. Els llibres normalets i no pel·liculats fa poc duren uns dies als taulells, ja es pot veure el que es promociona i allò que no, el mercat mana i orienta. Els suplements de llibres dels diaris cada dia són mes lamentables i condicionats a les exigències dels grans grups i de les grans marques. Per sort, el mercat de segona i primera mà, per internet, funciona molt bé. Els premis literaris de prestigi s'acostumen a lliurar a gent coneguda o amb coneguts, que ja té un pes en els mitjans de comunicació per tal d'assegurar promoció i vendes. Això no és bo ni dolent ni vol dir que els llibres siguin bons o dolents, hi ha de tot i és així. Però fins i tot la majoria dels llibres promocionats i d'èxit acaben oblidats i mal venuts.

Als encants de Sant Antoni dels diumenges cada dia es veuen més llibres pràcticament nous però ja passats de moda a un, dos, tres euros. Fa pocs diumenges hi vaig trobar els darrers de Donna Leon (una escriptora que ja viu del cuento, en aquest cas del cuento venecià) i Lorenzo Silva, per estrenar, a meitat de preu. També hi ha perles que provenen de biblioteques familiars desmuntades. Vaig regalar aquestes festes al meu germà una biografia acurada de Rubén Darío, molt ben conservada, comprada als encants per cinc euros, precisament havíem estat parlant amb ell fa poc de la vida excessiva del poeta, del seu alcoholisme salvatge i del seu pes literari, immens. Em va emocionar una mica comprovar, per uns ex-libris de l'interior, que havia estat propietat de Manuel Tarín Iglesias, periodista i poble-sequí, avui condemnat a l'ostracisme per les seves idees polítiques, que no va abandonar i que es poden entendre amb facilitat si se sap la seva biografia personal. Si als encants m'haguessin demanat pel llibre deu, vint euros, l'hauria comprat igualment.

Un altre disgust me l'ha donat la desaparició del Happy Books del carrer Pelayo. Ja em va saber greu fa anys la reconversió de l'edifici de La Vanguardia, amb aquell aparador on podies llegir les notícies del dia. També em va empipar el tancament de Baladas, botiga on havia comprat molts discos i vídeos i m'hi havia passat moltes estones. Tinc el costum de quedar al Viena amb algunes amigues i abans de les trobades sempre feia un volt per la botiga de discos i la de llibres, darrerament només, ja, per la de llibres. Que jo sàpiga tan sols queda, de la cadena, la de la Formiga d'or i veurem quan dura. Ha inclòs en l'oferta regals i coses diverses, ja no tot són llibres. Tampoc són tot llibres i discos a l'antic Can Jorba, l'espai cultural s'ha anat reduint progressivament.

Tot canvia, els paisatges urbans, de manera accelerada. T'adaptes a les novetats, refàs els teus costums badocs i de sobte, allò que ja havies acceptat, també ha desaparegut. Potser ha de ser així. S'obren nous indrets, de llibres no en falten, de moment. Ahir, dia de rebaixes, el nombre de gent era tan exagerat a les botigues de roba que resultava inquietant. A falta de llibres i discos vaig entrar al CiA, uns magatzems de preu moderat i oferta variada, i que, a més, acostumen a tenir talles. Em va sorprendre la quantitat de gent, la majoria procedent de les darreres onades immigratòries, pakistanesos, magribins, filipins, tots amb moltes criatures i cotxets, i també gent d'aquí, evidentment, remenaven i feien llargues cues pacients a les caixes, la veritat és que l'oferta era important, bona, barata i temptadora. Les botigues properes eren també plenes a vessar de jovent fent el mateix, comprant. La botiga que fa cantonada amb la Rambla, un altre clàssic amb un aparador que sempre em mirava, també s'ha traslladat, cedint al lloc a una infumable oferta de bijuteria.

Poca cosa tradicional ens queda. Resisteix incombustible la Documenta, una llibreria que quan es va obrir em va semblar molt i molt gran i que avui ja sembla íntima i entranyable.  Gairebé al davant hi ha encara, també, una antiga papereria-llibreria que aguanta el tipus. Les botigues amb materials per a dibuix i pintura també han minvat molt però resisteix la Piera antiga, afortunadament. Sobre la plaça del Pi ja he escrit més d'una vegada. Ja no hi ha l'Estamperia i, a més, has de pagar per entrar a l'església, cosa que no em semblaria malament si tot plegat no fos tan descaradament orientat  al turisme. El que em molesta més no és tant el canvi d'orientació comercial sinó que això comporti, també, destralades en els aparadors, en les entrades, en interiors magnífics que es podien haver conservat amb pocs canvis.

Fa molts anys, des de finals dels seixanta fins a finals dels setanta, es van obrir moltes llibreries petites, també als barris. Al meu barri no n'hi havia cap, fins aleshores, tan sols papereries amb alguns llibres, de les quals també en resisteix alguna com Can Nitus. Al carrer Tapioles, una gent que, em van explicar, provenia de l'exili mexicà, va obrir-ne aquells anys una amb molta empenta, que es deia Azteca. Va durar uns anys, pocs, recordo que allà m'hi vaig comprar La ciudad y los perros, la primera edició, i que la venedora em va assegurar que era un gran llibre.

Els infants i joves d'ara també tindran els seus espais comercials preferits els quals, inevitablement, veuran decandir-se i morir i potser enyoraran en algun moment. Des de petita que llegeixo a diaris i revistes el poc interès barceloní en mantenir espais comercials d'una certa tradició. Què hi farem. Potser una de les característiques de la ciutat és aquest afany per la novetat i per la pela al preu que sigui. Plorem les pèrdues quan, de fet, potser tampoc no hem contribuït a la bona salut de determinats espais anant-hi a comprar o a berenar o a veure funció, qui sap. Això deia el recordat senyor Badenes , sobre el Molino, que si tots els qui en planyien el tancament hi haguessin anat un parell de vegades la cosa no hauria anat com va anar. Aquest és un espai que s'ha pogut recuperar, no sé per quan temps, espero que per molt. 

En tot cas, et resignes, amb l'edat, a les pèrdues i fins i tot aculls amb una certa pietat l'aterratge de tanta botigueta de nyigui-nyogui o d'aquests grans superfícies sorolloses i aclaparadores. Tot sembla ser avui roba i restauració de disseny, de disseny xaró i preu assequible al consum del nostre temps. Comprar el que sigui sembla que és una ocupació cobejada per tothom, que distreu força el personal, i per això els poders públics estan més tranquils quan veuen que la gent pot comprar, ni que sigui quincalla d'importació i ens ofereixen llargs espais dels telenotícies explicant com va la cosa del consumisme indiscriminat. Per això, també, aquests extraordinaris mercats setmanals ambulants, amb llibres o sense, que es fan a pobles i fins i tot a barriades diverses, gaudeixen de bona salut, són universals, anacrònics i resistents als canvis en això que en diuen ara els hàbits de consum. Una companya d'escola que havia viscut durant anys a l'estranger sempre deia que mitja humanitat ven per tal que l'altra meitat compri i que els papers són intercanviables.

20 comentaris:

Enric H. March ha dit...

El que m'estristeix més de tot plegat és la sensació que alguna cosa s'acaba. Ens adaptem, és clar, però els que hem conegut una altra manera de fer acabem sentint enyorança no per allò que desapareix sinó per la relació que s'establia amb les persones i amb els objectes. És com si l'estructura ciutadana es modifiqués.

Miquel ha dit...

Tengo una entrada no tan bien elaborada como la tuya para mañana. Hoy me he ido a despedir de ella, y le he hecho una foto, la guardaré en el archivo como otro trozo de la historia que me pertenece. Lo siento también por ti Júlia. Es como la despedida de un ser querido. salut

Anònim ha dit...

Llegint una guia de Barcelona del s. XIX amb la publicitat i els establiments de l'època podem observar que tot va canviant i que és impossible mantenir els mateixos comerços. Per això creiem que el món que vam conèixer s'acaba perquè els hàbits de consum han canviat.

M'ha agradat especialment la teva reflexió sobre com serà el comerç dels nostres nèts, totalment diferent al nostre sense Ika, Zara, Carrefour...

Galderich ha dit...

Ep, l'anterior comentari era meu!

Júlia ha dit...

Enric, em temo que no hi ha res a fer, el meu avi ja tenia aquest sentiment, encara més amb els trasbals que els va tocar de viure. Gonzàlez Ledesma deia que la ciutat era com la seva mare perquè l'havia vist vist néixer i créixer i la seva filla, ja que la veia canviar molt de pressa. De vegades fins i tot la memòria es perd i, per exemple, el meu germà em recorda sovint establiments que jo havia oblidat i a l'inrevés.

Júlia ha dit...

Miguel, me temo que nos hemos de ir despidiendo de lugares, objetos y, lo que es más triste, de personas, 'la ceremonia del adiós', inevitable.

Júlia ha dit...

Sí, Galderich, però a vegades es fa de forma tan destralera... Es com eliminar algú en una execució pública i desagradable o deixar que mori de mort natural, que també arriba.

Júlia ha dit...

I, sí, els nostres néts trobaran que Zara era preciós, tendre i entranyable, com em sembla ara que ho eren el Sepu o el Barato.

Oliva ha dit...

"SIC TRANSIT..."EL I.V.A. I EL MERDOOS "JO HO BAIXO TOT....TU ENCARA COMPRES?"...AQUI TENIM UN "POBLEMA","ANCORA Y DELFIN""LLIBRERIA FRANCESA""ONA"....CINES,BOTIGAS DE MUSICA..... VISCA L'ATUR¡¡¡¡

Francesc Puigcarbó ha dit...

no et preocupis, Júlia, al lloc de lqa Catalònia diuen hi posaran un McDonald's. Sic transit glòria hamburguer

Puigmalet ha dit...

Ahir a la tarda ens vam acostar a la Catalònia amb en Xavier Caballé. Ja estava mig buida de llibres, i de clients tampoc n'hi havia gaires. Ironies de la vida, a una cantonada a pocs metres la gent es devia amuntegar rere les ofertes.

Deric ha dit...

És una trista notícia el tancament de la Catalònia, però que facin un McDonald's en el local que ocupava és un sacrilegi!

Eastriver ha dit...

Era sense cap dubte la meva llibreria preferida... i jo hi comprava! De fet, honestament, compro ja molts pocs llibres per un motiu bastant inapelable: ja no tinc espai a casa. Només cal dir que encara tinc vàries caixes que encara són a casa dels pares, i fa més de deu anys que vaig marxar... I la meva parella no ha pogut portar cap llibre, tret dels seus Dickens i W.Collins, perquè la falta de lloc és real, crua i contundent com la vida mateixa (com els pisos petits mateixos). De totes maneres tu saps que hi ha promeses que són difícils de seguir: no compraré més llibres, ja no pot ser... i passava per la meva Catalònia, pujava al pis de dalt, hi passava un parell d'hores i en sortia gairebé sempre amb algun llibre (i pensant quins llibres de casa hauria de sacrificar...). Ha estat una notícia trista, molt, perquè de fa ja temps les llibreries m'atabalen, m'aburreixen i em semblen tontes (tipo La casa del libro, vull dir). Pero la Catalònia és de l'estirp de la Central o sobretot de la Laie, i això és una altra cosa. Tot posat amb gust, pensat, cuidat... en fi, ara podem dir amb propietat, de lo que ya no queda...

Això de la Happy Books no ho sabia i ho sento molt també, no tant però també una mica. La formiga d'or no és la del Portal de l'Angel? Si és així va ser comprada per la Happy book si no recordo malament... Ves que no l'hagin tancat, també! Mare de Déu, quin panorama.

Júlia ha dit...

Oliva, un defecte nacional és l'afició a fer trampes i 'trapitxejar', els 'jo-no-compro-res-m'ho-baixo' han fet molt de mal.

Júlia ha dit...

Francesc, això del Mc Donalds encara és pitjor, un crim,.

Júlia ha dit...

Puigmalet, és que la decadència fa pena, de tota manera ja feia temps que no hi veia molta gent, és trist.

Júlia ha dit...

Cert, Deric, això encara és més greu, uf,

Júlia ha dit...

Eastriver, la del Portal de l'Àngel de Happy Books, l'antiga Formiga, encara hi és, espero que duri. El tema és el que tu constates honestament, comprem pocs llibres, per molts motius: millor accés a biblioteques,manca d'espai, excés d'oferta, dificultat per triar entre l'excés, internet... Tenim massa de tot, llibres, roba, menjar. No és estrany, doncs, que hagin de tancar les llibreries tradicionals.

Anònim ha dit...

Com que tu has recordat l'Ona, em plau recordar la Públia (o Ballester), en alguns aspectes la meua preferida.
És veritat, ens acostumem al paisatge urbà canviant, tot i que es vagi fent cada dia més monòton, menys singular, per molta gent que el transiti i per molts dissenys que ens vulguin fer passar bou...

Miquel

Júlia ha dit...

Miquel, una llibreria inoblidable,la recordo perfectament.