25.1.13

MEDITACIONS SOBRE LA MODA PER A NADONS I NADONES

El meu recent accés a la categoria d'àvia m'ha fet comprovar com algunes coses han canviat i d'altres continuen si fa o no fa. Per exemple:
a) Quan vas a comprar robeta per a la criatura el primer que et pregunten, abans d'ensenyar-te la mercaderia, és: nen o nena? Si dius que és nena però que t'ho ensenyin tot et miren amb curiositat.
b) La gran majoria de producció popular de roba de bebès continua sent rosa i blava, rosa per a les nenes, blava per als nens. 
c) Hi ha modelets alternatius més agosarats i de disseny però acostumen a ser de marques cares.
d) Existeix una tendència rareta vers al gris unificador, neutre i, suposadament, elegant.
e) Els colors llampants són minoritaris. El tema m'ha recordat un text de Galdós en el qual comenta que el poble vesteix colors contundents i primaris mentre que els rics -ara tots volem ser rics- vesteixen en tons neutres i moderats. Crec que és de Fortunata y Jacinta.
f) S'accepta bé vestir una nena de color blau però els peleles roses, pel que fa als nens, són una estranya extravagància. El mateix pel que fa als estampats florals i d'altres francesilles.
g) Com ha passat en tot, fins i tot a aquests nivells, que la nena faci el nen no està mal vist, però que el nen faci la nena vestit de rosa és quelcom molt poc freqüent i que inquieta la família. Estic meditant en la curiositat del fet que, en èpoques més sexistes, es posaven faldilles a tots i totes.
h) A la gent li fa il·lusió vestir amb incòmodes faldilletes fins i tot les nenes acabades de néixer, així com foradar les seves  orelles, a l'estil ancestral. O posar horribles llacets en els seus caparrons.
i) Les paraules nostrades, com ara xambreta, van a la baixa.
j) No existeix un mot prou popular i català per a denominar els còmodes peleles. Això de bodi també em fa ràbia, la veritat.
k) El mercat consumista que viu dels pares novells i la seva il·lusió i inexperiència és immens i preocupant.
l) Fa falta la gran diversitat i varietat de bolquers existent? 

Em pregunto seriosament si va servir d'alguna cosa llegir i explicar a escola els contes de la col·lecció que mostro, que en la seva època van ser tota una revolució feminista escolar i que potser eren una mica massa parcials, ho admeto. També m'ha vingut al cap un fragment de Baroja en el qual una parenta cus, d'amagat del pare liberal i descregut, un escapulari a la roba interior d'una criatura. D'una manera o d'una altra sempre acabem per cosir escapularis a les xambretes.


8 comentaris:

Francesc Puigcarbó ha dit...

tens tota la raó, després de quatre nets he viscut tot el que expliques.

Galderich ha dit...

Es va acabar imposant bolquers per sobre dels "panyals"!

Allau ha dit...

Com que a la família els nou vinguts han estat masclets, els hem pogut regalar peces virolades sense conseqüències.

Reconec que el naixement d'una femella és més problemàtic, a la Xina i aquí.

Júlia ha dit...

Francesc, no m'ho pensava pas.

Júlia ha dit...

Això sí, Galderich, veus, no m'ho hauria imaginat tot i que tampoc dèiem 'panyals' fa anys, dèiem 'gases' pel fet que quan eren de roba eren d'aquest tipus. També havia escoltat 'culots', de les calces dels menuts, això que ara s'ha tornat a posar de moda.

Júlia ha dit...

Allau, i, sincerament, els han vestit de 'pelele' rosa en alguna ocasió?

Precisament trobo que pel que fa a la roba és a l'inrevés, la nena pot anar de blau i virolada però és a l'hora d'utilitzar el rosa per als xicots quan la cosa desvetlla més problemàtica.

Tot Barcelona ha dit...

No tinc experiencia ¡¡ ja parlaré , ja ¡¡¡ Una abraçada. salut

Allau ha dit...

La meva germana és molt desprejuiciada i ja l'hi he vist al meu nebot tant un model "rumbero" com un pijama Liberace.