3.3.13

LA TRISTA I BREU HISTÒRIA DELS CANDIDATS ALTERNATIUS

El tema del senyor Grillo i les eleccions italianes m'ha recordat que fa anys a França ja hi va haver un comediant que es va presentar a les eleccions. Coluche era un humorista reconegut, la seva candidatura es va iniciar com una mena de broma i va acabar inquietant els de sempre, a la dreta i a l'esquerra. El que potser encara és menys conegut és que Coluche havia tingut un precursor, un altre humorista, Pierre Dac, un home molt íntegre, el qual també va rebre un gran nombre de pressions quan la broma va inquietar els polítics d'aleshores, en concret De Gaulle i que va acabar per retirar la candidatura, com faria també Coluche.

Michel Colucci, aquest era el seu nom real, va dur una vida complexa i difícil, amb alguns escàndols privats que van enfosquir la seva imatge. Va morir jove, en un accident estrany que no es va acabar d'aclarir. Durant la seva candidatura, quan aquesta va anar prenent volada, va rebre amenaces diverses i pel mig fins i tot hi va haver un crim, l'assassinat del seu régisseur, Réne Gorlin, segons la policia a causa d'un estrany crim passional, cosa que també el va esquitxar i atemorir. A més a més es van escampar aspectes de la seva joventut, una mica esbojarrada, guerra bruta dels mitjans, aquest quart poder a sou dels manaies, vaja. Va renunciar a presentar-se i la seva vida professional va tenir alts i baixos, també va treballar força en favor dels sense sostre i els marginats. Comparat amb tot això la història del nostre espionatge sembla un conte de fades, ara per ara.

Tot això semblaria normalet que passés a segons quins països però en aquella admirada França de 1981, fa una mica de por, mirat en perspectiva. Ja sabem com va acabar el tema, va guanyar Miterrand, el Rei Sol de l'Esquerra o d'això que en diem esquerra.  No sé pas què passaria aquí en un cas semblant ni quin comediant nostrat seria susceptible de concentrar devocions alternatives, la veritat. Al menys, per ara.

Algunes frases cèlebres de Coluche sobre la política i els polítics:


En France, on est toujours en train de voter. Et quand on vote pas, ils nous sondent… non, avec des journaux. Remarquez, le résultat est le même : on l'a un peu dans le cul.

Il parait que la presse a tué un ministre. Par rapport à ceux qu'elle fait vivre, c'est pas très grave.

Les gens gueulent : « j'ai voté pour celui-là, et au lieu de mettre de l'argent dans les écoles, il met de l'argent dans les prisons ». Si y'a une chose de sûre, quand on est ministre, c'est qu'on retournera pas à l'école, tandis qu'en prison, faut voir…

J'arrêterai de faire de la politique quand les politiciens arrêteront de nous faire rire !

Les hommes politiques sont marrants. Encore que je ne pense pas qu'ils nous feront un jour autant marrer qu'ils nous emmerdent.
En politique, les études c'est très simple, les études c'est cinq ans de droit, tout le reste de travers.

La France a le meilleur Parti Communiste du monde. Y'a plus de gens inscrits au PC en France de leur propre volonté qu'en URSS.

Les ministres, c'est comme les trous dans le gruyère. Plus il y a de gruyère, plus il y a de trous ; et puis plus il y a de trous, bah moins il y a de gruyère.

Les quatre leaders des grandes formations politiques françaises ne sont pas les uns contre les autres, mais bien unis comme les trois mousquetaires des cinq doigts de la main : « un pour tous, tous pourris .


La différence entre le Parti Communiste Français et le Titanic, c'est que pendant le naufrage du Titanic, il y avait de la musique.

Les hommes politiques sont pas tous des voleurs, mais quand ils vous serrent la main, recomptez vos doigts.

Le gouvernement s'intéresse à l'emploi...surtout au sien.

Si la Gestapo avait les moyens de vous faire parler, les politiciens d’aujourd’hui ont les moyens de vous faire taire.

Le capitalisme, c'est l'exploitation de l'homme par l'homme. Le syndicalisme, c'est le contraire !

Attention, des déclarations très importantes en politique cette semaine, Raymond Barre a dit : « il faut mettre d'urgence un frein à l'immobilisme ».

12 comentaris:

Galderich ha dit...

Les alternatives són molt dures. Has d'estar molt net per a que no et puguin retreure res. Així doncs, "qui estigui lliure de pena que" es presenti a les eleccions!

Sinó mira les CUP també embolicades amb Método 3 encara que sigui tangencialment...

Júlia ha dit...

Galderich, més aviat has de tenir molts recursos per tal d'aconseguir que no et retreguin res, i tenir natura d'anguila i tot això.

Quan la gent ja té el poder sembla que els escàndols són més fàcils de fer empassar o de maquillar. Els ingenus acaben així, fins i tot a dins dels mateixos partits, fins i tot quan no tenen culpa, vegis el cas d'Itziar González.

Júlia ha dit...

De tota manera crec que van tenir més pes les pressions i amenaces que es van fer al còmic que no pas el seu passat i pel que fa a escàndols familiars, el senyor Miterrand també tenia molts pecats.

Tot Barcelona ha dit...

Si JÚLIA, si. Justa la fusta. La Itziar pecó de ingenuidad. Algún día se le habrá de pedir una entrevista y que explique más cosas a las AAVV.
Un abrazo y salut

Júlia ha dit...

Creo que no le hace mucha gracia hablar del tema, la vi hablando de un libro que se ha reeditado con sus aportaciones, el de Cirici Pellicer però debió quedar 'molt escaldada' pues de todo aquello habló bastante poco.

Mentrestant alguns dels implicats encara corren per l'ajuntament, cada dia és grassos.

Oliva ha dit...

PER SER ALTERNATIU CAL:
MOLS CALERS.....MOLTA "BARRA"....INGENUITAT A DOJO....I POTSER, MOLTA INFORMACIO....I VALOR MOLT VALOR.

Júlia ha dit...

Oliva, és difícil, molt, i en cas d'aconseguir alguna cosa els taurons del poder establert aniran per tu. De tota manera, tinc esperança, és clar que m'estimaria més que no fossin pallassos, els alternatius, la veritat.

GLÒRIA ha dit...

Em pregunto si s'ha indagat i publicat alguna cosa sobre Mitterand, cruel líder de la resistència-era el cap de Marguèrite Duras i ambdós torturaven-. També hi deu haver un gavadal de coses vergonyants sobre Algèria. Si has vist l'excel·lent pel·lícula de Michael Haneke "Caché" auràs comprovat com el tema s'aborda de manera directa cosa que no crec que els francesos hagin fet mai.
Salutacions, Júlia!

Anònim ha dit...

És d'aquestes coses que penses que només passen a les pel·lícules. Fa por pensar que hi ha tants poders ocults!

Júlia ha dit...

Glòria, sobre Argèlia s'han anat sabent coses, el mite Mitterand també està una mica qüestionat però els francesos són molt hàbils per a reconvertir la seva història i els seus personatges.

Encara està per rellegir la mateixa Revolució Francesa, durant el segon centenari algú va voler-ho fer i es va tapar força, per no parlar de Napoleó... El col·laboracionisme amb els nazis també és un altre tema que desvetlla moltes inquietuds i que es toca molt poc en cinema i literatura i fins i tot en llibres d'història.

Precisament quan es va fer La cinta blanca es va recordar una peli de Clouzot, crec que es diu El corb, que dóna una visió semblantment sòrdida d'un poble francès i que va ser molt mal acollida,era de Clouzot, director poc estimat pels de la grandeur.

Admeto que tot ho saben llegir en clau patriòtica i apropiar-se el que sigui i fer-ho 'francès'.

Júlia ha dit...

Sobre els pecats de l'esquerra o com en vulguem dir, encara està per fer molta autocrítica, per cert. Aquí i allà.

Júlia ha dit...

Enric, són fets inquietants, jo recordava que hi havia hagut una mena de Grillo en aquell país però no en sabia totes les circumstàncies i vaig estar buscant, ja veus, quina història.