26.4.13

EM SÉ TOTS ELS CURSETS

Ahir vaig anar a una escola on havia treballat durant tres cursos, fa temps, a principis dels noranta. Va ser un dels llocs de treball dels quals guardo millor record sobretot dels dos primers cursos, ja que van coincidir diferents factors: un bon director, una colla de companyes amb inquietud i cultura -en un sentit molt ampli de la paraula- i uns alumnes que van fer amb mi cinquè i sisè, un dels grups més brillants i entusiastes que he tingut mai.  No crec que hi hagi bones i males escoles, a cada indret hi ha mestres de tota mena i grups-classe de tota mena i infants de tota mena, les etiquetes cada dia em semblen més irrellevants. I també es passen èpoques, a nivell personal i a nivell de centre educatiu i de grup de mestres.

Havien elaborat enguany, els nois i noies de sisè, uns treballs de poesia a l'entorn del centenari de Joana Raspall, un centenari amb l'homenatjada feliçment viva, per cert. També havien llegit alguns poemes meus. M'ho vaig passar molt bé, la veritat. El grup també era d'aquests tranquils i respectuosos, homogenis i aptes per a fer activitats diverses. Cinquè i sisè és una bona edat escolar per al professorat que en té cura. A l'època de l'EGB a setè i vuitè esclataven els dimoniets de l'adolescència i els nois i noies feien aquell canvi radical i difícil que avui pateixen a l'ESO, un bunyol més de tants com s'han fet en el món educatiu, car no era el mateix acollir aquests canvis a l'escola on els coneixíem, a ells i les seves famílies, des de petits, que enviar-los al món exterior en època tan tendra i complexa. Però ens ho van vendre tot plegat embolcallat de modernitat pedagògica innovadora i hi vam caure de quatre potes.

A l'escola on vaig anar encara hi queda alguna mestra de les que hi havia aleshores. Gent amb set o vuit anys menys que jo. Una d'elles em va explicar que al migdia anava a un seminari sobre lectura i escriptura i que li feia una mica de mandra desplaçar-se. Li vaig dir, amb aparent ironia però de forma absolutament seriosa, que no sé què caram hi havia d'anar a fer, ella, amb la seva experiència, a un seminari d'aquest tipus, ja que era ella, precisament, qui havia d'impartir seminaris als suposats experts i als mestres novells. Podia dir-li això amb coneixement de causa car l'havia vist treballar i és una gran professional, amb idees i empenta.

No és la primera vegada que faig aquest tipus de comentari a algú. Jo també he caigut en el parany i he anat a cursets i seminaris impartits per gent que en sabia molt menys que no pas jo o que la mestra més grandeta del curs paral·lel al meu, teòrics d'aquests que descobreixen la sopa d'all un dia sí i un altre també i que han trepitjat poca escola real. L'alumnat jove de magisteri m'ha comentat en ocasions el poc rodatge pràctic i terrenal dels catedràtics pertinents però, és clar, s'ha d'aprovar la carrera i no es pot protestar de segons què. El estudiants, que tan sovint protesten de temes globals que sovint els arriben manipulats per la política del moment, protesten molt poc quan es tracta d'exigir excel·lència, terrenalitat i claredat expositiva al professorat. 

Si els estudis s'organitzessin bé els aspirants a mestres podrien anar, des del primer dia dia a ajudar a una escola, una estoneta. La teoria tan sols hauria de ser un complement i, a més, seria fàcil d'organitzar i un gran suport per a les escoles, la seva col·laboració. M'agradaria fer un tempteig aprofundit sobre l'experiència a l'escola de base dels qui formen mestres i també dels qui imparteixen cursos i cursets sobre tot tipus de temes pedagògics, explicant la darrera teoria del moment, teories que, com hem comprovat, han donat sovint resultats lamentables. El pitjor és que quan ets jove t'ho creus tot i penses, ai, que els mestres grans amb experiència i seny contrastat no ho fan prou bé. 

Una companya de feina, de la meva edat, em volia vendre un dia la moto d'unes innovacions etèries i absurdes perquè li havien explicat a Rosa Sensat. Vaig dir-li, rient, que allà havia donat cursets fins i tot jo mateixa, però no sé si em va copsar la ironia metodològica, la veritat. I és que si jo li arribo a donar consells en directe en aquell moment, sobre temes educatius innovadors, no m'hauria fet cap mena de cas però si jo li hagués dit el mateix des d'una tribuna de més prestigi segurament hauria estat ben diferent. Aleshores li haurien dit a Rosa Sensat, a l'ICE, al seminari del Centre de recursos o a la Universitat de no sé on i el consell tindria marca.

L'experiència professional avui no és un grau, és una nosa, i la nostra societat no la vol ni la sap aprofitar. L'únic avantatge que té aquest capteniment absurd és que forneix un gran nombre de feina, ni que sigui de feina temporal, als qui difonen les idees dels experts als seminaris, cursos i cursets i es generen llocs de treball així com humils sobresous. Tal com està el panorama la cosa no resulta gens menyspreable. Un company de feina, en una ocasió, parafrasejant el poema de León Felipe, li va dir a una mestra amb fe en teories diverses, predicadora de les novetats dels darrers cursos seguits, em sé tots els cursets. El poema de referència em ve molt sovint al cap, com aquell de Ser en la vida romero. I no tan sols aplicat a temes educatius sinó a tantes coses en general, i mireu que ja té uns quants anys!

I, a més, en aquests cursos i cursets s'ha d'anar amb compte, sovint els impartidors s'aprofiten de la feina, l'experiència i suggeriments dels reciclats. El plagi descarat existeix en tots els àmbits. Bé, admeto que algun curs i curset m'ha resultat útil però són tan poquets considerant els centenars de rotllos que he entomat des que estudiava de joveneta... Mai no estem prou vacunats ni previnguts en contra dels cuentos. Els cuentos saben com reinventar-se i reciclar-se segons la teoria pedagògica que toca.


SÉ TODOS LOS CUENTOS

Yo no sé muchas cosas, es verdad.
Digo tan sólo lo que he visto.
Y he visto: 

Que la cuna del hombre la mecen con cuentos, 
que los gritos de angustia del hombre los ahogan
con cuentos,
que el llanto del hombre lo taponan con cuentos,
que los huesos del hombre los entierran con cuentos,
y que el miedo del hombre…
ha inventado todos los cuentos. 

Yo no sé muchas cosas, es verdad,
pero me han dormido con todos los cuentos…
y sé todos los cuentos.

14 comentaris:

Miquel ha dit...

"...Si els estudis s'organitzessin bé els aspirants a mestres podrien anar, des del primer dia dia a ajudar a una escola, una estoneta..."
Estoy completamente de acuerdo. En la Facultad de Pedagogía, en la asignatura de Arte y Sociedad, lo comenté en no pocas ocasiones con un profesor con el que compartí curso.

Hace falta rodaje y saber enfrentarse no solo con lo aprendido, sino con las personas. Y también Júlia, hace falta no dejar nunca de estudiar, haciendo cursillos, reciclándose, aprendiendo materias nuevas...
Una forta abraçada.
salut

Júlia ha dit...

Miquel, si no se hace es porque a los de 'arriba' no les interesa y a los profes de las facultades, tampoco. Sobre lo segundo, lo de los cursillos y el reciclaje, ya lo he dejado claro en el escrito, se vende mucho reciclable infumable en mi sector profesional y hay que ser muy cauto con la innovación vestida de Dior (o de Freinet o de constructivismo).

Galderich ha dit...

Els cursos i cursets de professors... A vegades al·lucino dels títols de cursos per professors que només serveixen per fer hores de formació...

Júlia ha dit...

Galderich, però ningú gosa dir que el rei va nu, he, he. S'han de justificar hores i no es denuncia gaire la inoperància ni el contingut deficient o inexistent.

Sícoris ha dit...

Hi estic d'acord, Júlia. L'autèntic coneixement, la dedicació, l'excel·lència i l'experiència professional ja no compten gaire. Se'ls va substituint cada cop més per "cuentus" ben embolcallats que primen la joventud i l'aparent novetat. Tot màrqueting, "titulitis" i oficialitat. Així ens va.

Molt ben aplicat el poema del León Felipe, amb aquesta accepció tan negativa i ajustada d'una paraula que originalment té una connotació d'allò més literàra i màgica.

Sícoris ha dit...

Perdó. Volia escriure "joventut".

Júlia ha dit...

Sícoris, potser sempre ha estat una mica així, no ho sé, però em temo que empitjorem. El fet és que cada vegada tinc la sensació que em venen com a novetat llençols apedaçats, això sí, apedaçats per 'dissenyadors'.

Júlia ha dit...

Sícoris, potser sempre ha estat una mica així, no ho sé, però em temo que empitjorem. El fet és que cada vegada tinc la sensació que em venen com a novetat llençols apedaçats, això sí, apedaçats per 'dissenyadors'.

Enric H. March ha dit...

Em surt urticària quan sento parlar de cursets!

Penso el mateix que tu, Júlia. S'aprèn fent feina. Quan fa més de 35 anys vaig fer de fotògraf, vaig començar sense saber-ne gairebé res; m'ho van ensenyar tot allà.

Abans, moltes feines es començaven a fer com a meritori, cobrant molt pocs diners però aprenent l'ofici. Avui, de gent que en sàpiga fer el seu n'hi ha ben poca.

I en feines com fer de mestre, ja et poden explicar totes les teories del món, que cada dia és una experiència nova.

Francesc Puigcarbó ha dit...

Vols dir que aixó no ve ja de vell. Potser si que l'experiència i el coneixement ara es valoren poc, però tambè és una questió temporal que ja passarà. Amb tot el que esta passant estem tornant a actituds de temos passats, nomès falta encara que es respecti al mestre, al senyor mestre o a la senyoreta.

Júlia ha dit...

Enric, he vist com amb els anys moltes coses havien d'anar passant pel filtre dels estudis pertinents i generant allò que en diuen en broma 'el llenguatge dels bruixots'. Hauríem de retornar a la figura dels aprenents però em temo que els vents bufen en contra.

Júlia ha dit...

Francesc, no entro gens en el tema del respecte i tot això en l'escrit, és una altra història, sinó al de la formació i al fum que es venen en molts reciclatges i cursos i postgraus i...

Ricard Masferrer ha dit...

Suposo que ho fa l'experiència, però ja fa temps que no assisteixo a cursets, trets d'alguns que s'han fet a la pròpia escola demanats pel Claustre i que en realitat tampoc han servit per gran cosa.
Amb els anys tot sona igual i alguns cursets que en certs moments podien ser útils ja no ho són, tret de sumar alguns punts per demanar els estadis. Va fer molt de mal a la formació dels mestres que fer cursets de determinades hores servissin per sumar punts. Alguns d'aquests cursets inflaven les hores, sobre tot, els d'informàtica que s'allargaven innecessàriament.

Júlia ha dit...

Ricard, crec que s'hauria de denunciar més la poca qualitat de tants cursets i revisar l'obligació d'acumular punts per justificar burocràcies, ha estat una pena. Quan penso que en els primers cursos de Rosa Sensat no es volia donar cap mena de certificats per evitar això i veig com han anat les coses...

Els cursets només han servit per donar feina a la gent que imparteix cursets. I cursos. Molts màsters i post-graus, el mateix, crèdits, burocràcia i titulacions buides de contingut.

No sé com hem anat caient en aquests paranys estúpids. Només puc dir: sort que ja m'he jubilat i no haig de patir.