8.5.13

CONTINUACIÓ DE LES DIVAGACIONS SOBRE WIKIPÈDIES, LLENGUATGE I D'ALTRES TEMES PUNYENTS

Ahir vaig comentar el tema de la Wikipedia -o com en vulguem dir- però només volia fer referència a l'absurd que em sembla donar-li noms diferents quan ja en té un i a l'esquerra de la pantalleta et pots trobar la llista d'idiomes diversos al teu abast. Em va acabar d'inspirar l'entrada (mai no en diré l'apunt) el fet de trobar-me amb la Uiquipèdia valenciana. Però malgrat que tan sols feia referència a la denominació de l'eina algunes persones, i no tan sols en els comentaris al blog sinó en comentaris personals i directes, m'han tornar a expressar els seus dubtes sobre la veracitat d'aquests continguts amb els quals sembla que s'ha d'anar amb compte. No sé amb quina mena de compte pots anar quan normalment es consulta allò que no se sap i d'alguna cosa ens hem de refiar.

Internet encara desvetlla estranyes reticències. Jo m'he trobat amb mancances, omissions interessades, errades i oblits intencionats en moltes enciclopèdies en llibre. Vaig ser suscriptora des de molt aviat de la Catalana, com tanta gent, però m'ha donat alguns disgustos. A més a més, arreglar alguna cosa o posar-te al dia amb una d'aquestes enciclopèdies comportava haver de consultar feixucs volums adicionals. Però no recordo que aquells llibres entranyables que ja són el passat desvetllessin tants dubtes o tant maliciosos comentaris sobre els seus continguts. Ans al contrari, si ho deia la GEC era gairebé paraula divina.

Fa uns dies en Miquel (de Provisionals) parlava de la desproporció entre una entrada dedicada a un personatge poc rellevant i l'entrada dedicada a Lola Badia. A la GEC es poden trobar també coses semblants. El fill d'una amiga que era Historiador de l'Art em va evidenciar errades importants. Jo tenia una amiga treballant d'administrativa a la GEC dels inicis i recordava bronques als redactors -gairebé tots ells, avui, gent 'de culte'- a causa de la poca cura a l'hora d'escriure determinats articles que van sortir amb moltes deficiències. 

Encara sacralitzem el paper, el llibre en paper i els misteriosos experts que vigilen els continguts publicats de forma tradicional. Volem creure que hi ha uns experts que gairebé són infal·libles quan parlen ex catedra. A això em volia referir, sense èxit, quan ironitzava sobre aspectes de la llengua a l'entorn de paraules d'ús recent. Quan he expressat els meus dubtes sobre determinada paraula, i he de dir que el temps m'ha donat la raó en molts casos, la majoria de gent que conec m'ha respost que l'IEC o el TERMCAT ja havien determinat la correcció pertinent. Aquesta fe cega em preocupa car  m'agradaria una mica de polèmica raonada i no aquesta acceptació de l'obligatorietat fonamentada en savieses irreversibles, força febles, per altra banda. 

La Wikipedia es fa entre tots i si algú vol allargar un article ho pot fer amb un esforç relatiu i també es pot avisar de les mancances, desproporcions o oblits. Hi ha grans personatges que encara no hi són pel fet que no han tingut els seus referenciadors, això passa en ocasions amb escriptors que han finat sense descendència, per exemple. Els fills, néts i nebots gairebé sempre són un bon suport de la posteritat. En tot cas em sembla molt més completa i acurada aquesta gran eina del nostre temps que qualsevol enciclopèdia de les antigues, d'aquelles que eren un objecte car i de culte en d'altres temps i a les quals, ho admeto, els he d'agrair moltes descobertes.

A favor de la Wiki hi ha la seva facilitat d'ampliació. El pintor Simó Gómez Polo, que va viure al meu barri, realista i amb una vida molt breu, tenia una referència també molt breu anys enrere. Aquest tipus de pintura estava menystinguda per les modernitats i les avantguardes, ara es torna a valorar una mica més i Gómez Polo compta avui amb una entrada molt digna, gràcies a les persones que s'hi han esforçat de forma voluntària. Aquest és un exemple, en podria posar molts més. Conec gent jove que ha elaborat i ampliat entrades i crec força més en aquesta feina col·lectiva que no pas en el treball de savis a sou, amb tants títols i postgraus com vulgueu, però que no ho saben tot i que s'encastellen de tant en tant en els seus móns acadèmics. És clar que hi ha de tot i també hi ha experts que col·laboren de grat i de forma generosa i desinteressada amb la wikipedia.

La universitat ja no és, ni de bon tros, el temple del saber elitista que havia estat sinó una mena d'elaboració de titulacions diverses que han esdevingut poca cosa més que un batxillerat republicà una mica més aprofundit en molts casos, sobretot en el tema de les carreres de lletres. He patit una gran dosi de dogmatisme lingüístic en el tema del català més d'una vegada, amb motiu de publicacions en camps diversos. I és que en això, a més, hi té molt de pes el fet del poc coneixement de les diferents varietats de la llengua i de què tenim tendència a pensar que allò que nosaltres no hem escoltat ni dit no existeix o no és actual, per exemple. Això està agreujat avui pel poc coneixement que és té de llengües com ara el llatí o el grec, fins i tot per part de gent amb molts diplomes. Com que una no és filòloga, ni catedràtica, ni experta reconeguda, la gent et mira de cua d'ull quan protestes: si sabrà aquesta set-ciències de què parla...

En aquest enllaç al meu altre blog, el del barri, podeu seguir la singular història del guionet del Poble-sec. Vaig estar defensant, per a la meva antiga escola, el nom de Samuntà en front del de Samontà, per moltes raons que jo creia prou fonamentades, sense èxit i sovint sense cap mena de resposta seriosa de les institucions consultades. Una amiga filòloga em va voler demostrar que jo no tenia raó en la meva tossuderia pel fet que a l'Alcover-Moll  recollia samontà, i s'afirmava que era una paraula que tan sols es trobava al Baix Llobregat, quan a la Garrotxa hi ha uns llogarrets ben antics que es diuen el Samuntà de Dalt i el de Baix i sempre els he vistos escrits amb la u. El tema de la Xiruca i Coromines va ser molt sonat. I és que tothom no ho pot saber tot de tot i els experts també haurien d'escoltar la veu del poble illetrat, en aquests temes. Aquí podeu veure un comentari irònic que va dedicar fa anys Quim Monzó al tema.

En uns cursos de català, de perfeccionament, als quals vaig assistir fa anys, recordo que un dels participants, un senyor gran que en sabia molt, ironitzava sobre el TERMCAT i deia que calia estar mirant cada dia els canvis de tota mena, altrament et podies acabar barallant amb algú, defensant la teva opció sobre una paraula suposadament correcta i que en aquell moment el TERMCAT ja hagués variat l'ortografia de la paraula objecte de la discussió abrandada.

Què tot això són bajanades i que tenim altra feina que no pas marejar la perdiu? Probablement, car la funció principal de la llengua és la comunicació i, com en el cas de les lleis, el llenguatge ha d'estar al servei de la gent i no pas a l'inrevés. Però en algunes ocasions no me'n puc estar, de dir-hi la meva.

7 comentaris:

Temujin ha dit...

"Què tot això són bajanades i que tenim altra feina que no pas marejar la perdiu? Probablement, car la funció principal de la llengua és la comunicació i, com en el cas de les lleis, el llenguatge ha d'estar al servei de la gent i no pas a l'inrevés".
Para reflexionar el texto para compartir la conclusion.
Un saludo.

Miquel ha dit...

También a mi me ha hecho pensar, Temujin. Lo que sucede, creo, es que los idiomas no paran nunca de crecer, de innovarse y al mismo tiempo tientan ha hacer desaparecer palabras, o caen en desuso .
En todo caso, para reflexionar. Si.
Salut

Temujin ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
miquel ha dit...

Quant a la Wiqui o la Wiki, ja saps que en sóc un defensor i no acabo d'entendre les reticències de tanta gent, alguns dels quals no deuen llegir enciclopèdies perquè deuen pensar que només valen la pena els estudis monogràfics (si els hi ha). Una altra cosa és que em sembli que qualsevol obra a de tendir a l'equilibri de les seues parts i que en el cas de la Viqui hi hagi articles molt desiguals en molts sentits; en tot cas és un mal menor.

Quant a la llengua és veritat que la seua funció primera és la comunicació (o la incomunicació), però també el joc i algunes altres. En fi, és un debat inacabable. Personalment un dels aspectes que menys m'interessa o, per dir-ho d'una altra manera, em preocupa és el lèxic perquè els seus "problemes són fàcils de solucionar si se'n té la voluntat; en canvi l'ordenació del lèxic, la sintaxi... Uf! :-)

Júlia ha dit...

Temujín, es que los humanos tenemos una gran habilidad para convertir en problemas aspectos que deberían servir para todo lo contrario.

Júlia ha dit...

Miquel, voler encotillar els temes lingüístics és com voler agafar aigua amb un cistell, per això m'empipen els dogmatismes.

Júlia ha dit...

Miquel, el llenguatge sempre és viu i variable, dinàmic, i els qui el volen regular s'entesten en conformar-lo, fixar-lo i reduir-lo a normes.

Només volia cridar una mica l'atenció sobre el fet que en aquests temes no hi ha 'experts definitius', encara menys en el present. Potser a causa dels problemes del nostre hi ha una gran tendència al conservacionisme i a creure sense dubtes en el que diu o escriu segons qui. De vegades els de dalt de tot són tolerants però els 'mandos intermedios' esdevenen més fonamentalistes.