28.5.13

EL MÓN LITERARI DE GRAZIA DELEDDA

Al poemari Promiscuïtat i al poema que dóna nom al llibre, Alex Susanna explica com durant anys ha tingut la biblioteca endreçada per gèneres, llengües i moviments, però que ja en la maduresa se'n fa una on tot conviu de forma promíscua, sense gaires diferències. La meva biblioteca, malgrat molts intents d'organització, sempre ha estat absolutament promíscua, en part per manca d'espai i en part per ineptitud organitzativa. De tant en tant faig un repàs i una esporgada i baixo uns quants llibres a la biblioteca on han instal·lat una caixa de fusta dedicada a l'intercanvi voluntari.

En el darrer intent de posar ordre en el caos orgiàstic de llibres diversos em vaig ensopegar amb un que havia oblidat de forma injusta, un exemplar d'Animes honrades, de Grazia Deledda. Un llibre de 1930, el devia comprar als encants de Sant Antoni i està en molt bon estat malgrat l'edat que té. Deledda és una altra premi Nobel mig oblidada, no tant com Sigrid Undset però gairebé. El fet que es confegís l'edició en aquells anys ja mostra l'interès per la modernitat que existia a la Catalunya d'aleshores, tan destralerament escapçada al cap de poc temps. La traducció la firma Maria Mariné i sento haver d'escriure que no he trobat res sobre aquesta persona. L'època també va comptar amb moltes dones traductores. 

La bibliografia actual sobre Deledda, en castellà i català, és lamentable. Hi ha alguna reedició puntual de novel·les com La mare. D'Ànimes honrades en devien córrer molts exemplars car és fàcil trobar-lo en llibreries de vell, reals i virtuals, a un preu raonable. Com en el cas d'Undset molts llibres de Deledda que es troben a les biblioteques són edicions antigues i no podem gaudir del préstec, només de la consulta. Sobre Deledda, en aquells anys, va escriure sovint al diari La Vanguardia el periodista i escriptor Ángel Guerra, qui firmava amb el pseudònim de José Betancort, una persona molt interessant, un altre escriptor illenc, que va contribuir de forma important al desenvolupament de la literatura canària. Betancort incideix en el tema del localisme, del regionalisme en la literatura, un aspecte habitual de l'època, una època amb un món rural encara amb un pes absolut en el conjunt de la societat. Betancort és un autor marcat per la mateixa fatalitat bibliotecària, exemplars antics fora de préstec i alguna reedició dels seus relats més coneguts, com La Lapa.

L'any 2006 Gregorio Morán va dedicar dos dels seus famosos articles de dissabte a Sardenya, en un dels quals fa una llarga referència a Deledda. Es plany de  com l'escriptora està força oblidada a casa nostra i com en els darrers anys tan sols ha trobat una referència al diari sobre ella, gràcies a una conferència que Dacia Maraini havia fet a Girona, sobre literatura italiana. Morán explica com en la seva visita a Sardenya va cercar la casa de l'escriptora Deledda, futur museu dedicat a l'autora, casa que en aquell moment es trobava en estat ruïnós. 

Deledda va néixer a Nuoro, a la Sardenya central, es va casar amb un funcionari i va anar a viure a Roma on va morir el 1936. Alguns comentaristes li criticaven el fet de què no escrigués sobre el mar ja que vivia en una illa. Oblidaven que el mar, per a la gent de l'interior de les illes mediterrànies era sovint llunyà i desconegut i ho va continuar sent fins a temps més recents. El meu marit va fer el servei militar a Mallorca i un company d'allà li va explicar com havia portat feia poc el seu avi, de l'interior, a veure el mar, que no havia vist mai. I això era a principis dels setanta. En general, els desplaçaments resultaven, fa anys, cars i difícils per a la gent normaleta.

Els premis sempre són objecte de crítica i em temo que aquells que es lliuren a dones, encara més, molt més en aquella època. Morán fa una crida a llegir Deledda i deixar de banda els ridículs èxits que podem trobar a les llistes actuals dels més venuts. L'escriptora va tenir força èxit en la seva època però l'èxit d'aleshores tenia poc a veure amb el que entenem per èxit en l'actualitat. Malgrat que va ser molt llegida i premiada les llumeneres intel·lectuals de l'època la van menystenir, des del liberalisme conservador de Croce a Gramsci, que ni la va citar en els seus textos sobre literatura. Però un dels autors de prestigi de l'època, D. H. Lawrence, va lloar de forma sincera la passió que es pot percebre a La mare. L'article de Morán incideix en alguns aspectes de l'obra de Deledda, com ara que és molt més agosarada en descriure les passions, que no pas la de gent d'upa literària hispànica del moment: Galdós, Clarín, Pardo Bazán. Bons escriptors però molt carrinclons a l'hora d'explicar l'amor sexual, per exemple, per damunt del qual passen de puntetes i amb estranyes simbologies etèries. A Catalunya, si fa o no fa. 

Deledda va rebre moltes influències, com ara les dels grans autors russos. Però també d'escriptors italians, és clar, com Giovanni Verga. Dec, com molts d'altres descobriments intel·lectuals, haver sabut de l'existència de Verga  i haver-lo llegit  -una mica- gràcies a les classes de Ricard Salvat, per cert. Verga ha estat un autor reeditat de tant en tant però gosaria dir que poc llegit, encara. De tota manera, el tema de les influències és molt relatiu. En tot cas potser el que cal és rellegir Deledda sense deixar de banda l'època en la qual va escriure i els paisatges que la van inspirar.

Cenere va ser un intent de portar al cinema mut una obra de Deledda. Avui és tota una curiositat aquesta pel·lícula, interpretada per Eleonora Duse, la qual tenia la intenció de fer alguna cosa en el cinema, tot i que els resultats aconseguits la van decebre i va pensar que ja era massa gran per iniciar aventures d'aquest tipus.






8 comentaris:

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

He llegit Grazia Deledda fins allà on m'ha estat possible. Aprecio molt la seva literatura d'ençà el nostre viatge a Sardenya, ja fa una colla d'anys.

Sícoris ha dit...

De la Deledda només he llegit "Cosima", novel·la amb trets autobiogràfics que es va reeditar no fa gaires anys a Nórdica.
Val molt la pena l'estudi introductori de Mª Teresa Gallego, no només per aprofondir en l'estil de l'autora, sinó també per situar-la en el seu context temporal i geogràfic.

Júlia ha dit...

Teresa, m'imagino que deu motivar molt el fet d'anar a Sardenya, per llegir-la.

Júlia ha dit...

Sícoris, per sort alguna cosa es va reeditant amb comptagotes.

Enric H. March ha dit...

Doncs continuen les desconegudes ( i "els"). La veritat és que quan miro la llista de premis Nobel fins i tot els que conec em resulten estranys (cracks a banda, és clar). Sempre m'ha fet la impressió que hi ha un divorci entre Nobels, figures i més venuts.

Júlia ha dit...

Enric, la Deledda és prou coneguda al seu país, malgrat tenir el Nobel. En la seva època es van vendre força els seus llibres. De Nobels n'hi ha per a tots els gustos i de no-Nobels, el mateix. Tot és relatiu i en les concessions hi ha molta 'política' en el sentit més maquiavèlic de la paraula. En el fons passa amb gairebé tots els premis grossos i aquest és el més gros... Jo no hi entenc, en el tema dels altres Nobels, però veient com han donat els de la Pau, fa pensar. I també en els camps de la ciència hi ha hagut divergències i protestes.

Malgrat tot això crec que paga la pena conèixer el context i aquestes grans dames de la literatura, poques, per cert.

Marc Hdz. Güell ha dit...

Hola la traductora, Maria Mariné, bibliotecària formada a l'Escola Superior de Bibliotecàries de la Mancomunitat , treballà molts anys a La Casa degli Italiani de Barcelona. Fou la meva àvia paterna....

Júlia ha dit...

Bon dia, Marc, doncs m'alegro que ens expliquis això, pagaria la pena que li dediquessis una entrada a la xarxa més extensa, quan vaig estar buscant per escriure aquesta entrada no vaig trobar res sobre ella, per sort avui comptem amb les possibilitats de la xarxa per recuperar persones interessants oblidades, gràcies pel comentari.