15.5.13

MENGES ALTERNATIVES I FUNCIONARIS BEN PEIXATS


Ahir alguns programes de televisió es feien ressò de les consideracions de la FAO sobre el valor alimentós dels insectes. Un senyor expert que sortia a Cal Cuní va dir que els de la FAO, en l'actualitat, són gent de despatx, buròcrates allunyats dels problemes evidents, que no saben ben bé de què parlen. Als llocs on ja en mengen per costum cultural no cal que els aconsellin tal cosa i a la resta el tema pot esdevenir tan sols un exotisme més que no pas una realitat pràctica. No tinc res en contra dels insectes els quals sembla que s'haurien de criar en granges, en tot cas. Precisament els problemes de l'alimentació avui no venen pas de la manca d'aliments sinó de la mala distribució, car llencem molt. 

Fa molts anys, en temps franquistes, hi havia un ministre que es deia senyor Ullastres i en una ocasió, per la tele en blanc i negre, recordo que va parlar de la carestia de la vida i de com les senyores no estalviaven prou ja que tothom volia consumir peix car, com ara el lluç, quan hi havia peix baratet, com el surell, molt més a l'abast. La meva mare, empipada, que ja havia passat èpoques en les quals ni surells ni res, tot just les llenties corcades Negrín -que no es devia menjar mai en Negrín- o els tramussos autàrquics, també aconsellats pels manaies, que resulta que són tòxics ingerits en excés, filustrant l'inefable organitzador dels nostres menús familiars va exclamar, contundent: Que se'l foti ell, els surells!!! Doncs això, que se'ls fotin ells, els escarabats. 

10 comentaris:

Francesc Puigcarbó ha dit...

ben bé que els nostres palimentaris són els més grassonets d'Espanya. De fet, menjar insectes és una questió cultural, aqui mengem caragols i marsic. Si recordes una pel·lícula de quan erem més joves que ara, Mondo Cane, als restaurants més in dels EUA un plat de moda era formigues a la planxa.

Galderich ha dit...

Les nostres menges que fan fàstic a altres cultures són els cargols, els bolets, els conills... En fi, a tot arreu mengem coses que els altres no es fotrien.

El que és al·lucinant és que aquests buròcrates diguin les coses tal com raja i es quedin tant panxos menjant les seves gambes i llagostes, que per cert, són una espècies d'escarabat aquàtic...

Júlia ha dit...

Recordo molt bé la peli, Francesc, el tema del menjar és cultural i possibilista, el que empipa és veure com aquests buròcrates descobreixen la sopa d'all i la solució als problemes del món.

Júlia ha dit...

Cert, Galderich i aquí rau la crítica als funcionaris que descobreixen el que ja està descobert i, a sobre, els donem audiència.

Mengem allò a què estem acostumats, el que podem i el que trobem, i en èpoques de fam es retorna al canibalisme i tot. La resta és 'cultura' i esnobisme.

Oliva ha dit...

.....BE PER TA MARE¡¡¡I SI POT SER ARRABOSATS¡¡¡QUE DIUEN QUE SON MES BONS.
JO TAMBE RECORDO LA "PELI",CREC QUE HI FEIA UN CAMEO "ELS SIREX",VAIG BE?

Júlia ha dit...

Oliva, no me'n recordo, només d'alguns detalls. Arrebossats tanmateix...

Olga Xirinacs ha dit...

Si es posa de moda menjar crecs-crecs al cine i en paperina o got, no dubtis que en menjaran.
Quin gust, veure les escenes romàntiques entre cruixidets oliosos del públic i escopir les closquetes...

Júlia ha dit...

Olga, ens poden posar de moda el que sigui, amb una bona promoció i consells dels experts en dietètica, n'estic ben segura...

Enric H. March ha dit...

Encara ric!

Júlia ha dit...

M'alegro que riguis, Enric, he, he.