16.5.13

MORAL RELATIVA I COSES QUE PASSEN

Fa temps em van multar uns joves coneguts pel fet de beure cervesa al carrer, no vull ni pensar què hagués passat si s'haguessin posat, a més, barrets de mossos d'esquadra. El zel que es mostra en algunes ocasions a l'hora de reprimir segons quines actituds, en comparació amb d'altres absències d'autoritat quan fa falta em sembla una mica asimètric. 

Tot i les crítiques, sembla que ningú no s'esvera en excés per l'espectacle que van donar alguns futbolistes de culte nostrat en la inevitable desfilada. No m'agrada condemnar la gent per disbauxes que no fan mal a ningú però sí que m'empipa la doble moral. El fet de que alguns d'aquests xicots fessin el brètol ha amagat el bon capteniment d'altres, de la seva mateixa empresa esportiva, que es van comportar amb respecte i educació. De tota manera sóc del parer que cadascú faci el que vulgui de forma privada però, al menys, que es moderi en l'àmbit públic, encara més quan aquests xicots són una mena de mirall de les aspiracions infantils i juvenils, àdhuc de les maternals i paternals. No sé si els han multat, em temo que no. És clar que una carrossa no és el carrer. O sí? Per sort no van fumar, que aleshores sí que s'haurien desbocat els cavalls del puritanisme higienista, em temo.

Canviant de conversa, o potser no tant: a la Filmoteca faran enguany un interessant cicle sobre Passolini amb uns quants passis de la pel·lícula Saló. Com que tots sabem que l'inquietant Passolini era un geni a ningú no inquieta que aquesta pel·lícula, d'argument tan surrealista i amb imatges tan trasbalsadores per més que ens insisteixin en el fet que tot és metafòric, utilitzés com actors i actrius menors d'edat. Gairebé cap d'aquells joves va fer després carrera en el cinema i no sabem què en va ser. Passolini va acabar de forma tràgica i violenta, mai aclarida, però ningú, que se sàpiga, no va filmar la seva mort. Tot ho pot veure tothom i quan sigui? Potser sí i no sóc qui per posar portes al camp, encara més quan es passen pel·lícules molt pitjors pel que fa a imatges sàdiques i violentes, en cinemes comercials i que no tenen  cap mena de qualitat cinematogràfica. Però, no ho sé, no ho tinc gens clar.

Vivim en un món estrany però, com en èpoques passades, hi ha encara una mesura de la moral per a la gent normaleta i una altra per a la gent amb diners o amb prestigi reconegut. O amb les dues coses. En tot cas m'inquieta una mica, així mateix, l'èxit, sobretot entre les dones, d'aquest Grey de ficció, guapo, riquíssim i amb aficions sàdiques,  em temo que concentra moltes fantasies inconfessables i perilloses. És clar que no és el mateix un sàdic ric, poderós i ben plantat, que pot pagar bé les seves víctimes, que un sàdic miserable, insolvent, brut, suat i lleig, de la mateixa manera que no és el mateix un jove gambirot del veïnat a l'atur, embriac i fent el carallot a la plaça del mercat, que un esportista d'elit amb molts euros a la butxaca i que acaba de guanyar nosequè, embriac i fent el carallot en olor de santedat. La vida sempre sorprèn, potser ha de ser així. De tota manera, crec que tot allò dels valors educatius i la resta és fullaraca de compromís, la veritat. Hipocresia, com sempre.

8 comentaris:

Miquel ha dit...

"... d'aquest Grey de ficció, guapo, riquíssim i amb aficions sàdiques, em temo que concentra moltes fantasies inconfessables i perilloses. És clar que no és el mateix un sàdic ric, poderós i ben plantat, que pot pagar bé les seves víctimes, que un sàdic miserable, insolvent, brut, suat i lleig, de la mateixa manera que no és el mateix un jove gambirot del veïnat a l'atur, embriac i fent el carallot a la plaça del mercat, que un esportista d'elit amb molts euros a la butxaca i que acaba de guanyar nosequè, embriac i fent el carallot en olor de santedat..."

También lo he pensado. No habló de los futbolistas, tanto me dan, porque es política pura y dura, hablo de de el sado tan de moda entre las mujeres.
Y es cierto, habré de convenir que todo tiene un precio, y que si el que azota impunemente tiene una cuenta a lo Bárcenas, los azotes son solo de amor.

Como en todo, vivimos una obra de teatro, siendo nosotros (déjame que pluralice), los artistas principales.
Pura farsa.

Sícoris ha dit...

És allò de la doble vara de mesurar...

dospoals ha dit...

En mig dels pols hi ha la via mitjana: com sempre, trobar l'equilibri. Ara, com trobar el punt equidistant? (ui, que polític m'ha sonat açò).

Més casos de doble moral: escola laica, sí, però cantem nadales i posem-hi betlems; denunciem la imparitat de gènere en la faena, però permetem la de l'església; ataquem les multinacionals, però fumem tabac, etc.

Miquel ha dit...

jejeje...y nos denostamos en ateos y nos cabreamos cuando la paga de Navidad se nos suprime ¡¡¡¡

jajaja Salut

Júlia ha dit...

Miquel, en les dones hi ha certes tendències masoquistes que ens cal controlar.

Júlia ha dit...

Sícoris, sembla que això revifa.

Júlia ha dit...

Dospoals, el que passa és que el punt mig cadascú el té col·locat en un lloc una mica diferent.

Júlia ha dit...

Miquel, Navidad ya no es nada religioso, sinó costumbrista y cultural, la paga que no falte. El aguinaldo, vaya.