21.5.13

SIGRID UNDSET (1882-1949), PREMI NOBEL DE LITERATURA 1928






De tant en tant he escrit de forma crítica sobre els premis literaris i sobre les novel·les històriques. Les meves valoracions negatives no volen pas dir que no hi hagi premis donats de forma justa i novel·les històriques que tenen profunditat i qualitat. Precisament l'autora de qui parlaré a continuació va tenir un premi gros i va escriure novel·la històrica, tot i que no pas sempre ni de forma exclusiva.

El 20 de maig de 1882, fa més de cent anys, va néixer a Dinamarca Sigrid Undset, un dels pocs premis Nobel femenins de literatura. La família  es va traslladar aviat a Noruega, on Sigrid va viure la major part de la seva vida. En aquests guardons de tant prestigi, en els quals se sol barrejar també molta política, hi ha, ai, molt poques dones, com en els premis més propers, i en l'actualitat l'oblit ja no té cap mena d'explicació coherent, la veritat.

He recordat Undset gràcies a la seva evocació en el facebook, que algú ha fet en recordar la seva data de naixement, tal dia com avui de l'any 1882. Undset és encara poc coneguda entre nosaltres i no té res traduït al català, de moment. En castellà es poden trobar més coses tot i que a les biblioteques públiques hi ha quatre llibres i encara, molts d'ells, exclosos de préstec. Per sort, l'any 2007 l'editorial Encuentro va publicar una de les seves obres cabdals, Cristina, hija de Lavrans, una novel·la que la mateixa editorial ja havia publicat abans, en tres volums. 

Sigrid Undset va tenir una vida apassionada, dramàtica i complexa. Va néixer en una família culta, el seu pare era un arqueòleg molt reconegut, noruec. La mare era danesa. La mort prematura del pare va fer que Sigrid no pogués anar a la universitat i es va posar a treballar de mecanògrafa als setze anys, mentre estudiava com podia. Al cap d'uns anys va aconseguir publicar els seus primers llibres, va poder dedicar-se a escriure i va rebre una beca gràcies a la qual va poder anar a Roma a ampliar estudis. Allà es va relacionar amb cercles artístics i literaris i va conèixer un pintor, més gran que ella, casat. Es van enamorar i quan el pintor va aconseguir el divorci, es van casar. 

Però les coses no eren fàcils en aquella època, ni tan sols per a les noruegues. Sobre Sigrid queia el pes de la casa i la cura dels fills que van tenir en comú, a la família també s'hi van incorporar els fills del matrimoni anterior del seu marit. Cinc infants, entre els quals dos de discapacitats. El matrimoni es va acabar trencant i l'escriptora va haver de tirar endavant la família. Afortunadament, gràcies a la seva feina d'escriptora gaudia d'èxit i reconeixement. L'any 1924 va convertir-se al catolicisme, cosa que al seu país, més aviat luterà, no va agradar gaire. Fins i tot va professar com a monja laica en una orde. Les crítiques es van fer extensives, com sol passar, a la seva obra literària. L'any 1928 va rebre el Premi Nobel, l'import del qual va repartir en benefici de diferents causes humanitàries i a favor de la democràcia.

Enemiga del nazisme, que havia condemnat sovint de forma virulenta en els seus escrits, l'any 1940, durant l'ocupació, es va exiliar als Estats Units. A causa de la guerra va perdre un dels seus fills. En acabar la guerra va retornar a Noruega, però ja estava molt cansada i no va tornar a escriure. Va morir l'any 1949, el 19 de juny, als seixanta-set anys. 

Algunes obres d'Undset es van editar a Espanya, fins i tot en edicions de butxaca, durant els anys cinquanta. És probable que el fet de la seva conversió fos molt del gust de la ideologia dominant. De fet, en algunes referències se l'ha etiquetat com escriptora catòlica. Té una biografia de Santa Caterina de Siena, interessant, molt divulgada. Les edicions dels seus llibres es van fer de forma erràtica i fragmentada, una mica oportunista. Crec que la seva conversió religiosa i la seva militància catòlica han resultat incòmodes per a certs progres, cosa que ha propiciat el seu relatiu oblit entre les culturetes que senyoregen els mandarinatges literaris.

Al seu país gaudeix avui d'un gran reconeixement. Les conversions religioses van ser freqüents en aquelles èpoques convulses que va viure Europa, fins i tot entre intel·lectuals de prestigi. De fet, quan les tragèdies col·lectives són tan irracionals és comprensible que se cerqui un refugi segur i que doni un cert sentit a allò que sembla no tenir-ne cap. Després de la guerra civil espanyola també hi va haver una mena de rebrot espiritual, fins i tot entre intel·lectuals i gent que no era gens franquista. Però avui sembla que parlar i escriure sobre aquests sentiments no toca.

Hi ha molts temes en els llibres d'Undset, cal tenir en compte la seva evolució vital, en llegir-los. Els problemes de les dones, la maternitat, la divergència entre l'amor humà, carnal, i l'amor diví són uns grans referents en la seva obra literària, que cal recuperar sense complexos, en l'actualitat. Això si la trobem, és clar, cosa que no resulta gens fàcil. Entre tanta palla com es publica en el gènere de la novel·la històrica, la saga cabdal de l'escriptora, aquesta genial Cristina, filla de Lavrans, la història d'una dona medieval, a  Noruega, ens pot passar injustament desapercebuda.

3 comentaris:

Enric H. March ha dit...

Reconec que no en sabia res d'aquesta escriptora. I no serà que no m'hagi repassat més d'un cop la llista de nobels per curiositat. Però és evident que ella no me n'ha despertat cap.

A vegades cal donar-li una empenteta a la informació i al coneixement perquè, si no, en un món on la cultura la controla el mercat, moltes coses es queden a la rebotiga.

Júlia ha dit...

Enric, no creguis, jo no fa gaire que sé de la seva existència. Cal anar investigant sobre els oblits diversos.

Pilu Blanco ha dit...

La trilogia de la Lavrans em va agradar molt. Va ser tot un descobriment.