8.6.13

JOAN PERUCHO, MÀGIA, MISTERI I POESIA






Amb hermetisme 

"He vist dolços amors 
com besades funestes. 

He vist rialles clares 
com odi macilent. 

He vist, de prop, la vida 
com secreta rialla. 

Us deixaré aquests versos: 
la sang em sobreviu." 

Sense hermetisme 

"He vist dolços amors 
i besades funestes. 

He vist rialles clares 
i un odi macilent. 

He vist, de prop, la vida, 
la naixença de l'home. 

Ara tan sols demano 
la pau per als meus fills." 

(Del llibre El Mèdium



He escrit fa poc un comentari sobre aquest llibre de la col·lecció Mitilene (Editorial Meteora) que recull els primers volums de poesia de Joan Perucho. El podeu trobar al blog Llegir en cas d'incendi.


Perucho és un autor inclassificable, que va excel·lir en català i castellà, que va conrear gèneres diversos entre els quals, el fantàstic. El que passa és que el gènere fantàstic de Perucho és ben diferent d'un gran nombre de literatura etiquetada amb aquest adjectiu, el seu és un gènere fantàstic ple de referències culturals, que demana relectures constants. Fa uns dies, en escriure sobre la biografia d'Ignasi Agustí, recordava l'època en la qual el meu avi comprava els dissabtes la revista Destino. Doncs ahir, en un sopar d'amics, va sorgir el nom de Perucho i em vaig adonar que no era jo sola qui, ja de petita, cercava en aquella revista irrepetible els escrits d'aquest autor, estranys i plens de misteris que potser no acabava de copsar però que desvetllaven la meva imaginació de forma immediata.

Perucho ha estat poc o mal llegit. També ha estat força incomprès, Jordi Cervera en la magnífica i llarga introducció que fa en el llibre editat per Meteora, incideix en alguns dels motius d'aquesta incomprensió: 

Hi ha qui encara no li perdona aquesta dicotomia considerada irreverent i perniciosa de combinar el català i el castellà en una mateixa vida i de ser un savi amb unes immenses ganes d'experimentar, de jugar, de construir un univers literari únic que sempre oferia aquella sensació peculiar i força dessassosegant de no saber mai quin terreny es trepitjava, si tot allò que explicava als seus escrits s'ho acabava d'inventar mentre escrivia o bé sortia realment d'una de les 30.000 meravelles bibliòfiles que ornaven les prestatgeries de les seves cases de Barcelona i Albinyana (...) Un altre dels estigmes que va arrossegar Perucho al llarg de la seva vida, i que ha anat sortint sovint de manera més o menys directa, és la seva condició de senyor benestant, un pèl allunyat de la realitat del país i més preocupat per temes com ara la gastronomia, l'art, l'alta cultura que no pas per la construcció del país des d'una òptica molt concreta de les esquerres, que era la que imperava a l'època (...)

Cervera insisteix en com n'és, de discutible, aquesta valoració i també en el fet que, més enllà de les consideracions sociològiques i polítiques, Perucho és un cas d'escriptor immens, fins al punt que forma part del cànon occidental que Harold Bloom va publicar amb el detall dels millors exponents de la literatura universal. 

Els autors i autores prolífics i polièdrics espanten. L'encotillament de la crítica no admet que determinats textos se'ls escapin, com aigua en un cistell. Hi ha autors en els quals les primeres lectures de la seva obra ens acosten a la totalitat, amb Perucho això no funciona o funciona a mitges. Llegir els seus primers i magnífics poemes no ens dóna cap idea de la totalitat de la seva obra, només ens fa ensopegar amb un autor que excel·leix en aquests poemes concrets i ens fa gaudir amb una poesia lligada al seu temps però intemporal alhora, com tota la bona literatura. No hi trobarem el gran univers fantàstic present a Les històries naturals o a d'altres llibres sinó un aspecte més d'aquest personatge singular, un escriptor que no respondrà mai a esquemes preconcebuts ni a classificacions estilístiques una mica ràncies.

11 comentaris:

Francesc Puigcarbó ha dit...

començant per mi que no recordo haver llegit res de la seva obra, només em sona el nom.

Júlia ha dit...

Francesc, va ser un dels 'escriptors de Destino', com comento és inclassificable però per allò que se'l coneix més és per un tipus de literatura amb elements fantàstic diversos. Els poemes són molt bons, també.

Francesc Puigcarbó ha dit...

deures per aquest cap de setmana, sobretot en els poemes. Gràcies.

Miquel ha dit...

Que bueno ¡...que bueno... ¿ Ves?, otro escritor al que no se le puede traducir, porque sus palabras suenan de maravilla en catalán (debe de ser por el ritmo de la poesía, no se...) y pierden fuerza ( por muy buena que sea la traducción) en castellano ¡¡¡
Salut

Enric H. March ha dit...

Com molt bé dius, Júlia, aquells escriptors que no encaixen en les classificacions caben sent marginats del "mercat" acadèmic, i Perucho no es mereix això. Però bé, ja sabem com funciona tot plegat.

Francesc, no et pots perdre Perucho. Llegeix les "Històries naturals".

Us deixo un enllaç a un article que li vaig escriure per l'Avui, arran del cicle de conferències "Barcelona i els seus escriptors":

http://enarchenhologos.blogspot.com.es/2011/06/les-presencies-secretes.html

Enric H. March ha dit...

No havia activat el seguiment de comentaris...

Júlia ha dit...

Enric, interessant article el teu. Les Històries Naturals, un clàssic. Per cert, l'he de rellegir. De tota manera Perucho és d'aquells autors que creix en el rànking, amb els anys, em sembla.

Júlia ha dit...

De tota manera, com vaig escoltar fa anys a un bon professor en una xerrada, això de la literatura és com la borsa, uns valors baixen, uns altres pugen i no saps ben bé com passa.

miquel ha dit...

Perucho -seré taxatiu més enllà dels gustos- i més enllà de la seua poesia, la gran desconeguda i de les Històries naturals, ja esmentades (uf el dip!)- em permeto afegir Les aventures del cavaller Kosmas, Carnet d'un diletant, Monstruari fantàstic, Llibre de cavalleries... M'esborrono , per exemple, quan veig les misèries d'alguns clubs de lectura, que no depenen de modes, o no ho haurien de fer, sinó dels seus conductors. Esclar que no sé si es pot trobar Perucho a les llibreries, aquesta és l'altra història.
MÉS PERUCHO!

Júlia ha dit...

Miquel, s'hauria de debatre molt sobre el tema del contingut dels clubs de lectura però sembla que a molta gent els abelleix la cultura mastegada, no s'ha de pensar res, ni comprar res, t'amollen el llibre i, au, consum cultural en estat pur... Per cert, sí que n'he vist coses a algunes llibreries i, en tot cas, a les biblioteques del present, tan populars, hi està molt ben representat fins i tot.

Júlia ha dit...

Em refereixo als clubs que es fan, sobretot, a les biblioteques, jo vaig a un parell de diferents, es trien llibres elaborant llistes amb suggeriments diversos i la gent s'espavila cercant els volums corresponents.