29.7.13

DIGUES QUE ESTIMES EL MEU BLOG ENCARA QUE SIGUI MENTIDA



Els PREMIS BLOCS CATALUNYA ara ja són PREMIS BLOGS CATALUNYA i encara existeixen. Es va tancar el període d'inscripció i fa pocs dies que ha començat l'època de les votacions populars.

Ja m'han començat a arribar missatges per email i facebook de persones que s'hi han inscrit, demanant-me el vot,  la majoria no entren mai al meu blog, ni tan sols en els casos en els quals jo entro de tant en tant als seus. Un altre opció, molt més coherent, és explicar la participació en el mateix blog, per tal que els visitants habituals, si els abelleix, votin.

Reconec que els premis sempre fan peça, alguna vegada m'havia inscrit en aquests certamens, al principi n'hi havia alguns que fins i tot donaven calerons al guanyador. No vaig tenir la xamba de guanyar res tot i que en una ocasió en la qual em vaig dedicar a fer una mica de campanya vaig arribar a un lloc remarcable en la llarguíssima llista d'aspirants a la immortalitat. Fins i tot quan algú em demanava el vot li responia amb un altre missatge recordant-li que jo també hi era i que podia votar el meu.

Això de demanar el vot, doncs, no ho fan tan sols els polítics. Quan alguna cosa es premia a través del vot dit popular és freqüent que s'esdevinguin tota mena de curioses situacions.

De la gent premiada fa anys, que es va promocionar bloguísticament o bloquisticament o bitacoralment, ja no queda gairebé ningú en actiu, sembla que quan et premien ja optes per a d'altres iniciatives més resultones que no pas mantenir un bloguet que ja ha donat els seus fruits. Els meus blogs de devoció personal i de constància reconeguda no han estat premiats mai, la majoria passen força d'aquestes mogudes tot i que en alguna ocasió, com jo mateixa, hagin caigut en el parany participatiu.

No sé si ara funciona la picaresca com abans car un dels mètodes per aplegar vots era votar des de diferents ordinadors, cosa a l'abast de gent que treballa a indrets amb un gran nombre d'estris d'aquest tipus. Suposo que ara hi deu haver controls més estrictes.

En tot cas m'empipen aquests missatges que em demanen el vot per un blog o fins i tot, en ocasions, per una fotografia publicada no sé on, per part de gent que se'm rifa o m'ignora.

És evident que avui aquest món es troba en un moment molt més abaltit i silenciós que fa anys, jo crec que ja no té gaire sentit això del concurs. En tot cas em sobta l'alegria amb la qual es demanen vots pel que sigui i amb la qual, també, es respon al sol·licitant anunciant el vot amable i assegurat de l'amic o el conegut.

Els jurats professionals són poc de refiar però aquestes democràcies populistes, encara són menys fiables. En general he comprovat que als participants en concursos del que sigui, en els quals s'hagi de jutjar l'excel·lència en alguna matèria, els mateixos participants no tenen gens en compte la vàlua de la competència.

Al menys, gràcies a la minva participativa en el sector, s'han acabat també aquells premis alternatius que ens anàvem donant els uns als altres i que omplien la imatge del blog de boniques condecoracions espontànies.

Tots tenim un grau determinat de vanitat, fins i tot aquells que creiem no tenir-ne gens, tan sols espero que com deia l'avui poc conegut Tristan Bernard, la meva vanitat sigui tan superficial que n'hi hagi prou amb gratar-me una estoneta per tal d'espolsar-me-la del damunt. Cosa que no treu que en algun moment em torni a apuntar al tema tot i que, llegint les bases, no em queda clar ni qui forma el jurat ni en què consisteixen els guardons, aspectes aquests que crec que seria imprescindible conèixer abans de fer un pas tan decisiu en la vida blogaire dels blogaires anònims i amb estadístiques modestes pel que fa al nombre de visites.

A més a més hi ha una clàusula que també he vist en alguns concursos literaris i que em sembla abusiva, si t'han premiat i no vas al repartiment dels guardons, no te'ls donen.

Fa anys, a finals dels vuitanta i crec que al diari AVUI van endegar unes llistes de llibres publicats aquell any, per tal que la gent en votés un.  No sé qui els triava però hi van incloure Ombres, un de meu, que havia publicat La Magrana. D'entrada ja veies que el meu i una bona colla d'altres no tenien cap possibilitat ja que en la llista hi havia gent molt més famosa, promocionada i coneguda i el gruix de desconeguts érem allà per fer número. En molts concursos cal aconseguir molta participació com sigui ja que, pel que fa als guanyadors, no és el mateix ser el primer entre mil que entre deu malgrat que triar entre deu és possible i entre mil, gairebé impossible. És una mica com quan et diuen que al Planeta s'han presentat mil cinc-cents vuitanta exemplars, sempre tens dubtes sobre el procés de selecció. 

En tot cas, per votar seriosament caldria haver-ho llegit tot i, en el cas dels blogs, haver-los visitats tots de forma una mica constant. Recordo que em va empipar, en el cas que explico, llegir un escrit de la Teresa Pàmies en el qual manifestava el goig que feia el nombre de dones escriptores recollides, però admetent que n'havia llegit dos o tres de tots els que hi havia i manifestant que, evidentment, atorgaria el vot a la Maria Àngels Anglada, amiga seva. En cap moment va reflexionar sobre el tema qualitatiu, impossible de discernir si no es llegia tota la llista, és clar. Bé, tot és relatiu, ja ho sabem. Amb el temps t'adones que les coses són com són i no pas com haurien de ser.

23 comentaris:

Francesc Puigcarbó ha dit...

no en sabia res, ja em dirás com s'ha de fer per votar-te. De fet, ja saps el que penso d'aquestes coses....

Júlia ha dit...

Que no m'he apuntat, Francesc!!!No llegeixis tan ràpid, he, he.

Júlia ha dit...

que penso com tu sobre el tema

Miquel ha dit...

Si no me han llegado 20 mensajes, no me ha llegado ninguno.
Ni me apunto, ni contesto, ni voto, ni quiero que lo hagan para mi.
No me interesa y esto de los premios de los blocs es otra vanidad de consumo propio de quien quiere que se le mire...pero no que se le observe.
Un abrazo y salut

Víctor Pàmies i Riudor ha dit...

DOncs ja veieu la credibilitat que tenen aquestes votacions, que calen artimanyes diverses per aconseguir que et votin.

Els premis fan gràcia, però en el fons no deixen de ser un aparador de vanitat.

I Júlia, com saps que mai entren al teu blog? Jo, per exemple, et llegeixo ben sovint, de fa molts i molts anys, encara que sóc poc de comentar.

Víctor Pàmies i Riudor ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Allau ha dit...

Em pensava que els havien deixat córrer aquests premis, però veig que no. Com cansen aquestes coses!

Júlia ha dit...

Víctor, sé que hi ha alguns dels qui em demanen vot que entren de tant en tant encara que no comentin, aquí en som uns quants de clàssics al veïnat i, a més, els programes d'estadístiques són uns bocamolls, però també m'arriben demandes de gent que no crec que hagi entrat si no és amb motius d'aquesta mena o allò de 'visita el meu blog que és una meravella'

Júlia ha dit...

Allau, ja veus, jo hores d'ara, pel que fa als premis, admeto que em bellugaria per una bona picossada d'euros, he, he, tot i que sense esperança, com si jugués a la grossa de Nadal. La resta és fum

Galderich ha dit...

Van enxampar uns quants que s'autovotaven amb un programa que anava canviant l'IP de l'ordinador...

Però tranquil·la Júlia, el teu blog mai sortiria votat majoritàriament perquè surt del format clàssic de blog. Malgrat tot sôn dels blogs que es comentin o no que paga la pena de seguir.

Júlia ha dit...

Ondia, Galderich, totes se les pensen... Doncs ja no hi tinc res a fer jo, he, he.

Loreto Giralt Turón ha dit...

Jo només m'hi apuntaria si donessin calerons :)

Francesc Puigcarbó ha dit...

casum dena! ara que tenies un vot qassegurat. Ho he llegita les sis del matí i encara no m'havia prés el café.

Enric H. March ha dit...

Fa tres anys m'hi vaig presentar. No en vaig saber res. L'any passat, com que ja estava inscrit de l'altra vegada, hi vaig ser involuntàriament i vaig ser finalista. Bereshit estava classificat a la secció "Tendències culturals", i va guanyar un blog d'havaneres.

Més enllà de la vanitat, no tenen cap sentit perquè la raó última és crear l'expectativa que alimenta la pròpia existència dels premis i de qui en viu.

Els premis virals els he anat col·leccionant (són en una de les pàgines del blog) perquè tots els que m'han donat eren ben intencionats.

Però la veritat és que tot plegat cansa.

Júlia ha dit...

Loreto, és que tots tenim un preu, he, he.

Júlia ha dit...

Francesc, espero que si un dia et demano el vot no ho entenguis a l'inrevés, he, he.

Júlia ha dit...

Enric, tu ets més 'jove' en això dels blogs però alguns ja n'hem vist de molts colors...

Bé, la majoria dels premis del que sigui són, com molt bé dius, per a conrear la vanitat dels organitzadors però la resta també caiem en els paranys, sovint de bona fe, jo també vaig pecar i no dic pas que no hi torni.

Sobre els premis virals, van ser una moda i en determinat moment ens els anàvem donant els uns als altres i no tenien cap sentit, es podia haver fet un sociograma d'aquells, amb els resultats.

Enric H. March ha dit...

Sí, amb els blogs vaig arribar quan començava el cansament. Jo tenia una pàgina web des de l'any 1997, quan no hi havia editors i s'havia de fer tota la codificació a mà i enviar-ho a un servidor dels Estats Units. La interacció era només via mail. Quins temps!

Júlia ha dit...

Enric, tot ha canviat molt en pocs anys, i el que canviarà...

Montse ha dit...

Jo, com que no m'hi he presentat mai, callo.

I no voto.

Júlia, com diu en Víctor, no cal deixar comentaris, l'important és que et llegeixin (i tu ets de les més llegides de la blogodallonsis)

Petonets!!

Pere ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Xiruquero-kumbaià ha dit...

Dic que estimo el teu blog, encara que sigui veritat.

Júlia ha dit...

Gràcies, Montse!!! Gràcies Xiruquero!!!

'Me abruman ustedes'