8.7.13

GIUSEPPE BONAVIRI I EL PROFUND MÓN RURAL





Giuseppe Bonaviri va ser un escriptor i metge italià. Allunyat en part dels cercles literaris més mediàtics el seu nom es va mencionar en diferents ocasions com a possible Nobel. Si li haguessin concedit ben segur que avui tindríem la sort d'haver accedit a més traduccions dels seus llibres, avui són inexistents en català i gairebé invisibles en castellà. Va evolucionar des d'un realisme molt present en el cinema i la literatura dels seixanta a un altre estil més lligat al mite i a la fantasia que s'ha comparat amb el de Calvino.

Bonaviri va néixer a Mineo, un poble sicilià, l'any 1924. A partir de l'any 1949 i durant set anys va exercir de metge al seu poble natal. Més endavant es va traslladar a Frosinone, al Laci, on va exercir de cardiòleg fins a la seva mort l'any 2009, ocasió en la qual alguns diaris, pocs, es van fer ressò de la seva obra. Una editorial petita i de culte, Sajalín, dedicada a recuperar petites joies desconegudes o oblidades, ha publicat un dels seus llibres, L'enorme tempo, uns apunts realitzats durant la seva joventut com a metge a Mineo, indret amb el qual no va tenir unes relacions sempre fàcils.

Aquest llibret és gairebé periodístic. Mostra una ciutat rural, no pas petita, ja que tenia aleshores més de deu mil habitants, que al cap de pocs anys s'havien reduït a la meitat a causa de l'emigració. Lampedusa ja es planyia, a través del seu príncep de Salina, de l'oblit en el qual la unificació italiana, amb el desplaçament centralista dels centres de poder, deixaria el seu país. El Mineo del jove Bonaviri sobreviu enmig de la ignorància, la pobresa, l'oblit, el fatalisme, la inoperància dels qui manen, el caciquisme i la resignació. Els esforços del jove metge per millorar les coses topen amb molts obstacles, tants que ben sovint abandona els seus intents plens de bones intencions, conscient del fet que la lluita pel canvi tan sols aconseguirà crear-li enemics o agreujar els problemes.

No tot és culpa dels de dalt. Els problemes no són gens fàcils d'arranjar quan s'han enquistat de forma gairebé solidificada. L'autor defuig en aquest llibre, publicat a mitjans dels setanta, els tòpics a l'entorn d'una ruralia romàntica, d'uns camperols purs i també el paper tan literari d'heroi solitari en contra dels elements, a l'estil de l'enemic del poble ibsenià. Misèria, pobresa, sequera, immobilisme, ignorància. Malgrat tot l'autor aconsegueix fer-nos somriure de tant en tant amb una certa ironia molt personal, com quan els pagesos invoquen les relacions de parentiu per tal de no pagar les visites.

Mineo ens evoca d'altres escenaris rurals, presents en la narrativa dels cinquanta, dels seixanta i també d'abans de la guerra. Els nostres pares i avis van patir sovint situacions semblants a les d'aquests sicilians que no tenen més sortida per millorar que emigrar on sigui. Potser els joves que llegeixin aquest volum consideraran llunyans aquests paisatges i aquestes situacions que a mi m'han semblat tan properes, encara. Un llibre excel·lent per tal d'apropar-nos a l'obra d'un autor poc conegut a casa nostra on l'erràtica política editorial i les tendències del mercat manen. Podeu trobar els seus llibres més fàcilment en italià, en francès, fins i tot en portuguès. L'italià no és una llengua tan llunyana com per no entendre-la fent un esforç, fins i tot sense haver-la estudiat. És clar que el consum cultural d'avui no propicia l'esforç lector...

4 comentaris:

Francesc Puigcarbó ha dit...

Confesso que no n'havia sentit a parlar mai.

Júlia ha dit...

Ep, Francesc, jo tampoc fins fa poques setmanes, per això m'ha agradat escriure sobre ell, parlar de Calvino o d'Eco ja no cal.

Marta ha dit...

Júlia m'has fet agafar ganes de llegir aquest llibre ja que aquestes petites joies italianes illenques m'agraden molt. Consultant el catàleg virtual de les Biblioteques, l'he trobat a la de Gràcia i amb traducció al castellà. Si algú li interessa no el trobarà lliure fins el 21 d'agost que és quan jo el deixaré. En lloc més hi havien exemplars. Gràcies per la recomanació.

Júlia ha dit...

Espero que t'agradi, Marta, tot i que sembla que és una obra menor en el conjunt del que va escriure, esperem que algun dia puguem llegir més llibres seus, en tot cas el vaig trobar molt interessant.