24.7.13

PEDAGOGIA, PREJUDICIS, ESCOLES I DIVERSITAT




Un dels primers centres escolars en el qual vaig començar a treballar va ser el Gual Villalbí, de Molins de Rei, avui es diu L'Alzina. Devia ser el 1973 o el 1974, teníem un alumnat divers, aleshores no hi havia la immigració internacional actual però també existien centres amb un tant per cent més alt de nois i noies no catalans i de procedència humil. Molta gent del poble, catalana, triava una escola del CEPEC o bé l'escola del centre del poble, que es deia Alfons XIII i  que afortunadament i tradicional encara es diu així malgrat les reticències que tal nom pugui desvetllar en l'actualitat. Les privades religioses eren una mica cares i aquell any va començar el tema de les subvencions. L'abaratiment de les privades va fer que famílies que suposadament estaven contentes amb l'escola on jo treballava emigressin a d'altres centres, sense cap altre motiu que els prejudicis vers un alumnat divers i, diguem-ho tot, pobre. Avui, de forma paradoxal, el barri aquell s'ha transformat en una zona de torretes de categoria, immigració elegant, vaja, i L'Alzina acull gent amb més possibles.

Ara poca gent recorda aquells anys, aquella immigració es va integrar més o menys, potser no tant com ens pot semblar. Tot i amb això he viscut casos singulars, una presidenta de l'AMPA amb  un noi i una noia que anaven molt bé a escola, en un centre públic del barri de Santa Eulàlia de L'Hospitalet, quan va començar a millorar econòmicament ens els va treure i els va portar... a una escola anglesa de postín a la part més alta de Barcelona. Ella i la seva família eren d'origen immigrant. També m'ha sobtat, a L'Hospitalet, l'èxit de centres com el de l'Opus, on els infants se separen per sexes i es fa religió tradicionalista, per part d'antics pesuqueros militants. Gent que hauria d'estar agraïda a les oportunitats que va poder aconseguir a l'escola pública així que té quatre rals ja vol ser més i més i que els fills i filles es facin amb gent fina i no amb el sudamericà de la cantonada o amb la nena pakistensa de Ca l'Adroguer ni amb la xinesa del restaurant de patacada. Tots aquests immigrants, és clar, potser seran els executius del demà i també acabaran per portar la fillada qui sap on. Hi ha de tot, és clar, però la vanitat  humana és immensa. He sentit bescantar centres religiosos i cars de forma barroera fins que els bescantadors han pogut portar-hi les criatures, he vist de tot, vaja.

Darrere d'això de la qualitat hi ha un munt de prejudicis. L'escola té molt a veure amb el barri i fins i tot amb el sector del barri on es troba. Per això m'he ensopegat amb  gent progre i rosasensatera que defensava el dogma de què els nens i nenes havien d'anar, sí o sí, a l'escola pública del barri, és clar, ells vivien a Gràcia, a Sarrià, a Les Corts. Això passa a Barcelona, a Sabadell, a Terrassa i a tot arreu.  Darrerament es veu que una mare del meu barri, el Poble-sec, es va trobar amb la desagradable sorpresa que no li havien atorgat el centre demanat, crec que era l'Escola del Bosc o els Tres Pins, sinó una concertada, la de les monges o bé una d'aquelles que, segons ella, són més marginals i impresentables: el Verdaguer i el Carles I. 

Totes les escoles del meu barri funcionen d'allò més bé, conec gent que treballa a les monges del Sortidor, al Bosc, i als altres centres, no seria capaç de prioritzar-ne cap i també en el cas de l'Anna Ravell, quan algú es fica amb l'escola religiosa, en defenso els valors i la vocació d'integració i obertura que manifesta des de fa anys. Es veu que la mare ofesa a causa de la informàtica educativa va escriure una lamentable carta al Periódico que ha fet una mica de soroll, un memorial de greuges diversos on es barregen moltes coses. El pitjor és que expressa una opinió repetida de forma recurrent i poc informada per moltes famílies, al barri, sobre el tema educatiu.

Si hem d'entrar a fer un concurs de mèrits cal dir que allò que les direccions del Verdaguer i del Carles I han aconseguit, amb un nombre alt de gent de tot arreu, amb grans esforços, amb innovació i dedicació, és per a concedir-los la medalla al mèrit pedagògic català i el Premi d'Honor de les Primeres Lletres Catalanes. Fa un any, més o menys, vaig anar al Carles I a explicar una mica d'història del Poble-sec a l'alumnat de sisè i en vaig sortir meravellada, no tan sols del comportament de l'alumnat, del seu interès, sinó de l'ambient que es respirava al centre. Jo crec que en entrar a una escola ja captes una mica aquest alè inexplicable que et diu si allò va bé o no. Ara bé, no us penseu pas que el Bosc o l'Anna Ravell siguin elitistes o  d'una gran categoria, hi va gent del barri, també hi van immigrants i l'única diferència rau en el tant per cent de població d'origen no comunitari, com es diu de forma elegant.

Un altre tema és que als centres públics se'ls va colar fa anys el gol de no poder tenir la secundària al mateix edifici, en canvi a l'Escola del Bosc, que és municipal, els van concedir el privilegi. Si algú m'explica que s'estima més les Monges o el Bosc per no trobar-se amb maldecaps en acabar la primària ho entendré, tots som humans i anem carregats de feina. Entrar en d'altres consideracions des de la ignorància més absoluta, pel que fa a metodologia, qualitat dels mestres, comportament de l'alumnat i resultats aconseguits per aquestes escoles no palesa res més que prejudicis i, sí, racisme latent, subconscient i ressentit. 

Quan la gent es queixava, fa anys, de com s'anava d'encongit i incòmode en el tramvia sempre sortia algú que feia broma i li deia: doncs agafi un taxi, home, agafi un taxi. Jo li diria a aquestes famílies que amb comentaris enviats als diaris escampen a la lleugera etiquetes absurdes sobre allò que desconeixen, que si volen ser finolis es comprin un pis a Pedralbes o a Sarrià i cerquin una escola d'elit i de pagament, tot i que per aquells verals també hi ha elit pública. Si no ho poden fer que admetin amb joia la possibilitat d'haver accedit a una plaça escolar en uns centres extraordinaris on els seus fills o filles podran trobar el món real i divers que ens espera i aprendran molt més que en un reducte de catalanets progres. I si no vols dur el fill o filla a una concertada, no la posis a la llista, és clar.

Podeu llegir més informació sobre tot plegat a una revista del meu barri, aquí:


Allò de repartir els alumnes sembla que no acaba de sortir del tot bé, hi ha reticències i interessos per part de tots els sectors implicats. Haureu sentit molt a parlar de l'excel·lència d'escoles com la del Bosc en temps difícils, i en tenia, i molta, però cal remarcar que els nens i nenes barraquistes no hi podien anar i que l'alumnat se seleccionava de forma intencionada i aprofundida, fins que els ordinadors van entrar en acció i tot es va fer més transparent i més democràtic. Malgrat això sé de casos d'endolls ocults, que sempre n'hi ha algun, tot i que els que sé de bona tinta, a Barcelona i L'Hospitalet, ja tenen uns quants anys, tot s'ha de dir. Per cert, no sé si la immigració fa baixar el nivell i totes aquestes galindaines, no puc parlar en nom de l'ensenyament secundari, però a primària ja us dic jo que no és així si hi ha una continuïtat en l'assistència de l'alumnat, com és el cas actualment. A P3 tots són iguals o ho semblen. I a sisè, gairebé també. Després ve el món i els canvia i els que van anar on van poder i encara gràcies se'n van al Súnion, però aquesta és una altra història.

Tot i que aquest tema sembla local el penjo en aquest blog pel fet que m'hi entra més gent que al del Poble-sec.

10 comentaris:

esparver ha dit...

No entendré mai què algú posi a la llista una opció que no vol ni en pintura.

De tota manera, com a pare que he passat l'experiència d'haver d'apuntar el meu fill a P3 per l'any vinent he de dir què el procés és kafkià i que hi ha moltes coses que no s'entenen. (I que hi ha una escola -pública- del meu barri que té bastant d'èxit a la que jo no duria el meu fill de cap manera).

Allau ha dit...

Júlia, tens més raó que una santa (de fet, les santes no han atès mai a raons, perquè la religió és irracional de mena), però no et cansa anar sempre contra el món? No et desespera?

I t'ho pregunto des d'una posició propera, disposat a tirar la tovallola davant d'un món beneit que prescindeix de les explicacions.

Júlia ha dit...

Esparver, el tema administratiu és kafkià, i no tan sols en aquest tema, la provisió de mestres i com s'accedeix a una plaça de professor és també molt estrany i no s'ha millorat gens al llarg dels anys per tal d'agilitzar-lo o canviar-lo i fer-lo més racional i efectiu.

Sobre etiquetes a escoles, prejudicis i la resta, he sentit tantes coses estranyes, fins i tot per part dels mateixos mestres a vegades, que ja no m'estranya res.

Quan tens fills petits creus que l'escola els condicionarà molt però després vas veient que no és així, depèn del grup-classe que tenen, de la mestra concreta, de molts factors, tot plegat. En tot cas crec que avui, a primària, no hi ha grans diferències ni de tracte ni de metodologia, la veritat.

Secundària és un altre camp, difícil a tot arreu,però les dificultats venen més per l'edat que pel context educatiu.

En tot cas anar a una escola no és una malaltia irreversible, però negar d'entrada el pa i la sal a un centre és condemnar-lo a la marginació.

En canvi, com comentes del centre del teu barri, hi ha escoles amb una gran fama que no sé d'on l'han tret, potser vénen bé el producte, tenen bones instal·lacions, coses així, en tot plegat hi ha molta irracionalitat a nivell general.

Júlia ha dit...

Allau, és que no me'n puc estar, he, he. Ja sé que no serveix per a res però em desfogo, i quan em toquen la professió de la meva vida passada encara m'empipo més perquè al menys és un camp en el qual puc opinar 'una mica'. No gaire tampoc, car cadascú parla segons li ha anat a la festa.

Júlia ha dit...

Ara, Allau, he comprovat amb els anys que 'parlant la gent no s'entén'.

Miquel ha dit...

Hombre ¡¡¡¡ Si señr...si.
"...però cal remarcar que els nens i nenes barraquistes no hi podien anar i que l'alumnat se seleccionava de forma intencionada i aprofundida..."
Ninguno de los que me acompañan en los escritos, ni el Grabao, ni la Azucena, ni el Mochuelo, ni Pata de Palo, ni los hijos del Eulogio, ni los del Edelmiro...ni yo, pudimos entrar en el Bosc...Y vivíamos a escasos metros, al otro lado del circuito, pero a escasos metros.
No se si fue Luis Martinez, Martinez Esteruelas o Villar Palasí, el que mandó poner los vagones del tranvía por aulas, detrás del estadio abandonado, también utilizado por barraquistas mandados a dedo allí dentro.
Al Bosc iban niños del Eixample izquierdo, y algunos de Poble Sec, pero de las barracas , y que yo sepa, NINGUNO. Fue elitista y separador (que no separatista, ojo a las palabras), no mezclaba, y en cierta forma, los hijos de los emigrantes (aunque mi madre fuera nacida en Barcelona), no era aceptados. Lo primero que te pedían era donde vivías...y por mucho que dieras una dirección fija (los chabolistas teníamos la vivienda numerada), si no cumplías una serie de requisitos, no entrabas.
Y dos...la partida del bautismo...si señor...el que no la tenía había bebido aceite, incluso en el Bosc. Yo jamás la tuve. Sin embargo, entrar en la escolarización pública era obligatorio...Allí fuimos todos los que conocí, con 7, 8 9 10 y 11 años...
salut

Júlia ha dit...

Estas cosas deben recordarse cuando se cantan las excelencias de determinadas escuelas, Miquel.

Júlia ha dit...

A més a més sovint feien falta recomanacions, a causa de la demanda.

Montse ha dit...

I no seria millor que els nens no anessin a l'escola? ÔÔ

Júlia ha dit...

Doncs potser sí, Montse, però no és fàcil pensar en alternatives viables i de vegades, en el camp educatiu, les solucions han empitjorat els problemes... Un tema per a enrotllar-me a fons, així que ho deixo aquí, en tot cas m'hauria d'assessorar en les psicopedagogues com vostè. Ara que tenim néts, no saps com pateixo quan penso com els piconaran amb els pronoms febles i la vocal tònica i altres temes excitants habituals en el context curricular de tots els temps