5.7.13

TOTS ENS FEM GRANS


Una tonada de Pi de la Serra feia: ja veieu que poc que costa, d'un no res fer una cançó... Doncs també costa poc fer una pel·lícula, fins i tot una pel·lícula digna, distreta i que et faci emocionar sense recórrer a les obvietats més habituals. Com que el temps passa d'una forma tan accelerada encara recordo com si fos ahir quan vaig anar a veure al cinema l'anterior, gràcies als consells de la meva filla que havia vist la primera, la qual em va passar en DVD. He llegit en algun lloc que aquesta darrera és la millor i que també és la pitjor, com passa sempre tot són gustos, però, en general sembla que plau a la majoria de gent. Com dic sempre, per no entrar en en comparacions estèrils ni en valoracions qualitatives aprofundides de setciències cinèfil, a mi m'ha agradat.

Les vides quotidianes normaletes són encara un pou sense fons pel que fa a les històries ben explicades. El cinema francès té una certa dèria en fer pel·lícules en les quals tan sols es xerra, unes estan bé i d'altres són feixugues i banals, no és fàcil, la senzillesa. Però aquesta és una fórmula que tothom fa servir, un dia o un altre. La nostra parella, que va fent-se gran tot i que fa prou goig, ja ha topat amb la realitat quotidiana, sempre decebedora, amb el pes dels errors del passat, com aquest noiet que ha crescut sense un pare que ara es plany del tema, i amb els ressentiments lligats al dia a dia que sorgeixen en moments de tensió, com sol passar a les millors famílies, sense que això comporti cap trencament definitiu. Malgrat la mala fama de les seqüeles i les continuacions, n'hi ha de tota mena i aquesta està molt bé, pel meu gust. Vaig passar una molt bona estona al cinema Renoir, que va aguantant i que duri.

8 comentaris:

Tot Barcelona ha dit...

A tener en cuenta. Gracies

Y si, todos nos hacemos grandes. Nos toca envejecer con dignidad.
Salut

Allau ha dit...

Em fa molta ràbia, perquè tinc ganes de veure-la, però desconec les dues pel·lícules anteriors. Hauré de fer els deures.

Helena Bonals ha dit...

La primera, la millor. Però em fas venir ganes de la tercera!

Júlia ha dit...

Ui, quin remei. I això de la dignitat també és molt relatiu, vegis els cartells demanant 'barris dignes'...

Júlia ha dit...

Allau, jo crec que la pots veure sense haver vist les altres, a més, són tan conegudes que ningú no n'ignora l'argument.

Júlia ha dit...

Helena, totes m'han agradat, cadascuna al seu temps.

Allau ha dit...

Júlia, t'ho dic de bon rotllo, però el teu comentari tan abstracte no ajuda gens a recuperar la teva crítica, que he estat buscant més temps del realment necessari. Què et costava afegir-hi els noms de la Delpy o el Hawke al teu apunt?

Júlia ha dit...

Ep, ho tindré en compte per a properes ocasions, Allau.