12.8.13

DE TOT FA TRENTA ANYS, ENCARA QUE NO HO SEMBLI (LOAPA)



No s'han fet commemoracions ni tertúlies ni debats, que jo sàpiga, sobre els trenta anys que fa d'allò de la LOAPA, i de com el Tribunal Constitucional d'aquella època va declarar anticonstitucionals un bon feix dels seus articles, cosa que la va fer inoperant. Eren altres temps i aquells fets, expliquen, van amargar les vacances als governants socialistes que es trobaven prenent el sol sota una palmereta. Recordo la crispació de l'època, els atacs verbals entre uns i altres i uns Onzes de Setembre anteriors i posteriors amb escridassades als inefables peseceros d'aleshores, avui fins i tot enyorats, quines coses. D'aquelles miopies i servituds en va sortir enfortit el govern Pujol com era d'esperar i de tot plegat en son fills els temps actuals en els quals molts joves no en saben ni gall ni gallina, d'aquelles rondalles històriques perquè sembla més còmode escriure sobre la Guerra Civil o el  1714 que sobre la transició i els seus derivats tot i que d'aquests temes encara hi ha molts personatges en actiu o en passiu però ben vius i espavilats, pels nostres verals.


8 comentaris:

Francesc Puigcarbó ha dit...

de la LOAPA al LAPAO i tiro perqué em toca

Júlia ha dit...

Oh, sí, són anagrames... Encara queden la PAOLA, la POALA, l'ALAPO, L'APLAO. I ves a saber el que haurem de patir.

Tot Barcelona ha dit...

I falta la PIULA ¡¡¡¡¡

Júlia ha dit...

Ep, però ja no és un anagrama, Miquel... Més aviat la gent ni piulem, vaja.

Relatus ha dit...

Es veritat que no tenim massa coneixement sobre la transició, no deu interessar que en tinguem.

Júlia ha dit...

Loreto, crec que és així, algú em va comentar que es fomenten més aviat treballs i doctorats sobre guerra i postguerra que sobre la transició, quan -potser és per això- molts dels seus protagonistes encara són vius i en actiu, alguns dels quals a les mateixes universitats. En tot cas, les hemeroteques es troben a l'abast, una època complexa i interessant tot i que no tan mítica com d'altres, a més a més el present no s'explica sense aquell procés una mica surrealista.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Molt oportú recordar-ho. Es poden establir força paral·lelismes. Però, ves per on, encara no hi havia mòbils. I "només" fa trenta anys d'allò.

Júlia ha dit...

Cert, Xiruquero, tot ha canviat molt i molt.