9.8.13

ENS HA TOCAT LA RIFA






Ahir es comentava al blog del Francesc el tema de la nova rifa nadalenca, destinada a augmentar la recaptació. Un expert en el tema, com és el senyor de la Bruixa d'Or ja n'ha pronosticat el fracàs. En tot cas he llegit també opinions populars de suport a una loteria nacionalista enfront de la loteria nacional de tota la vida, de tota la vida nostra, és clar. Sóc poc jugadora en general però compro una mica de loteria per Nadal, aquella que m'ofereix gent relacionada amb entitats diverses que amb aquest tema, a nivell modest, fa el mateix que vol fer la Generalitat, calaix. És un sistema lamentable però sembla que funciona, malgrat que la gent gran del meu temps jove ja repetia allò de la mejor lotería es el trabajo y la economía. Tot i que avui ja costa tenir feina i economitzar encara costa més i no saps pas on amagar els pocs estalvis per tal que no te'ls fotin.



Els temps de crisi són propicis a posar la fe en etèries il·lusions com són les loteries, els jocs d'atzar. El  tema dels jocs d'atzar sempre ha propiciat debats diversos i condemnes morals però la pela és la pela tot i que en aquest cas no sé pas si ara és un bon moment per intentar competir amb els niños de San Ildefonso. Tenint en compte l'èxit de coses com la Marató cada dia em sorprèn més la reacció de la gent davant de fets que en d'altres èpoques s'haurien criticat a fons. Crec que l'èxit de la loteria pot tenir molt a veure amb la manipulació televisiva que se'n faci, com tantes altres coses.


El tema m'ha recordat èpoques passades, quan Maria Rúbies va deixar CIU per temes diversos, un dels quals el de la loteria gratada i accessible a ca l'adroguer. Poca cosa he trobat per internet sobre aquell afer polític, sembla que no hi ha cap mena d'interès en evocar-lo. Em pregunto perquè no és pública encara l'hemeroteca de l'antic AVUI que funcionava prou bé i era consultable, fa anys. S'ha de recórrer sempre a La Vanguardia, vaja, però alguna cosa he trobat espigolant aquí i allà. A la mateixa pàgina hi ha una altra entrada on l'inefable senyor Prenafeta opina també sobre jocs d'atzar i loteries. 

Hi ha gent que té una mena de mania persecutòria amb determinats partits polítics i no tant amb uns altres, tot és qüestió de sentiments, però jo sé que a tot arreu hi ha ha de tot i que el que compta són les persones i no l'etiqueta política. Del que també m'adono és del fet que les persones honrades i lliures d'esperit, per més ambició política que tinguin, acaben topant amb els manaies de l'aparell, com va ser el cas de Rúbies. Rúbies va morir de forma prematura i avui no la podem anar a trobar perquè ens faci cinc cèntims del tema, un tema que s'ha esfumat de les seves referències biogràfiques, com també s'oblida que va treballar un temps a la Normal de Sants, on vaig tenir la sort de ser alumna seva.

Després de morir, el setmanari El Temps va publicar una llarga i polèmica entrevista amb la professora. No he sabut mai el motiu d'aquestes entrevistes pòstumes. Responen a un desig del entrevistat o als temors dels entrevistadors? A la mateixa revista en recordo una, també pòstuma i polèmica, amb Joan Oliver. Quan els protagonistes han mort el contingut ja no té el mateix pes que si fossin vius, la veritat. En tot cas El Temps era aleshores, encara, una revista molt més comprada i comentada que en l'actualitat. En una Escola d'Estiu, després de la mort de la matemàtica, se li va fer un homenatge que va resultar una mica espinós, amb poca gent i amb una certa batalla dialèctica entre socialisme i convergencisme i amb la família de la difunta una mica oblidada a la primera fila del públic. Els polítics, per més enfrontats que estiguin entre ells, sovint es parlen entre ells en clau hermètica per a iniciats, així que em temo que els qui no havien llegit El Temps no van saber ben bé de què anaven les indirectes mútues.

No sé si la loteria del grata-grata ha donat molts calerons al govern, -la majoria dels quals, segons ens diuen, invertits en causes lloables-, suposo que sí. Em temo que aquesta de Cap d'Any -i no de Fi d'Any- que es vol dir la grossa, no farà història. Els més patriotes, ja ho he llegit en alguns indrets mentalitzats, es passaran a la rifa nostrada però la gran majoria de gent continuarà amb la tradició nadalenca habitual, la cantarella dels infants, el bombo i la resta formen part del nostre imaginari propi i aquestes coses no s'esberlen amb facilitat. En tot cas, recordo que Rúbies sempre va apel·lar a raons ètiques en contra de la loteria, una loteria que es va vendre a moltes fleques i botigues diverses, al menys al principi, gràcies a una publicitat una mica abusiva. En tot cas, no m'agrada el tema per ètica però també per estètica, la loteria ha esdevingut quelcom xaró i només cal pensar en les imatges absurdes de cada any, amb gent obrint ampolles de xampany i fent el ximple perquè li han tocat quatre rals. Salvo de la condemna estètica alguns anuncis de l'ONCE, que tenen una certa gràcia, ep, i fins i tot aquells dels senyor calb i misteriós. Tot i que l'estètica sovint no salva pas l'ètica malmesa. Aquí, ni amb els anuncis tenim grapa.



10 comentaris:

Miquel ha dit...

Francecs ha hecho una entrada similar.
Particularmente no me afecta, no juego a nada, ni para Navidad, pero que hagan lo que quieran (lo harán igual) , porque está visto que no tienen ideas y que no están dispuestos a parar de malgastar.
El 1714 sale por 82 millones de euros, dicho por ellos mismos (CiU)..., las becas comedor por 34.

Estoy metido por dos vertientes diferentes en este tema de la malnutrición. Ellos lo niegan ( ¡ qué van a decir ¡), pero existe.
Visto lo que veo, que recauden por donde quieran , y si es verdad que van a parar a temas sociales (que no me los creo), bienvenida la pasta.
Un abrazo
salut

Enric H. March ha dit...

S'aprofiten de la il·lusió d'aquesta gent que aspira a fer-se ric i deixar de treballar; o de la il·lusió de ser afortunat un cop a la vida. La mateixa incertesa crea addicció.

Sempre he pensat que els premis són massa grossos (potser a les loteries catalanes no tant). I si servissin de veritat per recaptar diners destinats a temes socials, no em semblaria malament. La gent paga més a gust per a una rifa que els impostos.

Júlia ha dit...

Miquel, no diré que no però quan penso en països del món on els infants estan molt pitjor o en nosaltres mateixos no acabo de veure on es posen els llistons de la fam i la malnutrició, a escola he vist sovint que la mala alimentació infantil era més un producte de mala educació familiar i prioritats que no pas de manca de recursos, considerant sobretot el que es menjava quan es menjava el que es podia i encara.

Júlia ha dit...

Enric, potser sí que l'important es recaptar com sigui, però... la mateixa Rúbies que era professora de mates explicava que si la gent sabés les poques probabilitats existents de guanyar el que sigui jugaria molt menys i ja sabem que el tema també és perillós segons on cau. L'anunci en el qual algú llençava un despertador i deixava de treballar gràcies al joc em semblava amb molt poca gràcia.

Jordi ha dit...

Jo no jugo més que per Nadal per aquella mitja obligació de comprar participacions, moltes vegades associades a recollir diners per a diferents causes. Tal i com estan les coses no em sembla mal tenir aquesta loteria.

Pel que ser, i corregint el primer comentari, la commemoració del 1714 té un pressupost de 2,5 milions d'euros, molt menys que els 8 M€ de Granada (mileni musulmà o quelcom semblant), els 26 M€ dels 200 anys de la Pepa o els 28M€ dels 200 anys des fets de maig a Madrit (guerra del francès). Evidentment la malnutrició és una vergonya que fa molts anys que es permet perquè hi ha més nens més enllà de Catalunya i cal atribuir-lo a moltes causes incloent la gent que no fa res per canviar el sistema.

Júlia ha dit...

Jordi, crec que no anem bé si ens hem de refiar de loteries per recaptar però, vaja, sembla que és un sistema que funciona força.

Sobre commemoracions i la resta, no me n'agrada cap i m'ho estalviaria tot, aquí i allà, però de vegades també donen ingressos en turisme, activitats... en fi.

I sobre els mals de la manca d'alimentació, els plantejaments que no siguin globals solucionaran els nostres problemes -o no- però em temo que els canvis de sistema no són tan fàcils i els qui ho han intentat tampoc se n'han acabat de sortir.

Francesc Puigcarbó ha dit...

Per Nadal jugo a participacions, que són inevitables, de l'escola dels nets, del fútbol, de l'associació de no se que... i mai em toca res, ni em va tocar quan va caure la grossa a Sabadell.
Aquesta rifa, més que res em sembla una xarlotada, atès no hi ha costum de jugar-hi en ser nova, i no és que les altres rifes de la Generalitat funcionin massa bé, el premi és molt inferior i la gent posats a no guanyar, prefereix fer-ho a la Primitva que n0o a la 6/49 que toca un cop l'any i mai se sap a aqui.
La rifa de Nadal, creada per cert per un català, és un clàssic de les festes nadalenques i tot i que els premis que reparteix són molt inferiors als de qualsevol primitiva, és aixó un clàssic que forma part del nostre paisatge.

Júlia ha dit...

Francesc, quan més loteries em temo que menys beneficis, no hi ha virolles per a tanta butlleta.

Loreto Giralt Turón ha dit...

Potser sí que funcionarà, la gent té molta por que els toqui als altres i compren compulsivament

Júlia ha dit...

Loreto, aquest és un altre tema, l'enveja...