30.8.13

VIDA, PINTURA I CINEMA: VEURE 'RENOIR' AL RENOIR


Bouquet- Renoir pintant els seus darrers quadres.

Es pot veure encara als cines la pel·lícula sobre el pintor Renoir i el seu fill, el director de cinema. No és una biografia convencional, tan sols mostra una petita part de la vida de tots dos, el pintor es troba al final de la seva vida i el fill a l'inici, tot i que es tracta d'un inici traumàtic, castigat per la tragèdia de la Primera Guerra Mundial. La guerra sura en el plàcid ambient de la casa burgesa del pintor, plena de criades servicials que en tenen cura. L'arribada d'una model jove sacsejarà l'ambient aparentment tranquil però amb les seves tensions interiors i alguns aspectes del contrast entre joventut i vellesa poden fer pensar en El artista y la modelo.

La model va arribar a ser la primera esposa de Jean Renoir i l'actriu principal de les seves primeres pel·lícules. Després es van separar, ell es va fer més famós i ella es va retirar aviat però van morir tots dos el mateix any, el 1979. Pel que fa als altres dos fills del pintor, Pierre era actor, sobretot de teatre tot i que el seu paper més destacat en el cinema va ser a Les Enfants du paradis, que vaig comentar fa poc, i Claude, un destacat ceramista. 


La model quan feia de model i més endavant, convertida en actriu de cinema, estil vampiresa dels anys vint.

El millor d'aquest bocí d'història és l'ambientació, la placidesa, els colors i les interpretacions, sobretot la de Michel Bouquet, un veterà amb molt de cinema i teatre al damunt tot i que aquí ens arriba en l'actualitat poca cosa pel que fa al cinema europeu. El més feble, un guió excessivament lineal que fa que sembli que acaben la pel·lícula perquè ja durava massa i en algun moment l'havien d'acabar. El tema de la guerra queda una mica diluït en el conjunt. 

Estic aprofitant aquests dies a Barcelona per anar al cinema a veure pel·lícules més o menys amables ja que aplico la filosofia del pintor, a qui agradava pintar flors, mares joves, noies maques i criatures, pel fet que el món ja tenia prou coses lletges, violentes i desagradables. I és que només cal mirar una mica l'oferta per constatar que moltes pel·lícules que fan ara són ben bé per anar a patir.

Ara bé, si no ets una súper experta en el tema saga dels Renoir en arribar a casa et caldrà viatjar per la xarxa per tal de tenir una idea una mica més completa sobre allò que s'explica -o no s'explica- a la pel·lícula.

Jean Renoir de petit, amb Gabrielle, la mainadera i també model del pare.



Jean Renoir de petit, pintat pel seu pare, ja que per estrany que sembli així guarnien els noiets de casa bona. I Jean Renoir de més grandet.

La gran il·lusió, un dels títols més mítics i emblemàtics de Jean Renoir.

4 comentaris:

Miquel ha dit...

la veré.
Gracies ¡

Júlia ha dit...

Ja em diràs si t'ha agradat.

Galderich ha dit...

A veure si tinc temps tot tornant de les vacances per veure-la. En Renoir, el pintor, no és dels meus prefereits però per la temàtica em pot interessar segons expliques. Gràcies.

Júlia ha dit...

Galderich, jo crec que el de menys és el pintor, en el fons parla del pas de la vida, a mi sí que m'agrada però no tot el que té.