20.9.13

ULLERES A MIDA, PER A POBRES I PER A RICS

Fa anys, quan jo era jove i anava a la parròquia, en una reunió d'aquelles habituals, de mentalització cristiana, ens van explicar una història que he sentit repetir en contextos diferents, canviant el cristià per un comunista, per exemple. Era, més o menys, així:

Un home predica a un grup sobre la necessitat de repartir allò que és té.
-Qui té dues cases, si és bon cristià, n'ha de donar una als qui no en tenen. Qui té dos cotxes, el mateix, n'ha de donar un als qui el necessiten. Qui té dos barques, n'ha de lliurar una al seu germà...
-I qui té dos trajos, també n'ha de donar un als pobres? -pregunta algú.
-Ep, no, no, que de trajos en tinc dos -respon el predicador generós amb tot allò que no té.

Potser té poc a veure i faig una mica de demagògia però aquesta contalla em ve sovint al cap, com ara ahir, mirant una entrevista als Matins inefables de TV3, a Javier Elzo, persona a qui sempre dóna gust escoltar, tot i que m'empipa que aquestes entrevistes es facin amb el rerefons evident de promocionar un llibre de l'autor. Estic molt d'acord amb les reflexions que el sociòleg va fer sobre els pilars que sostenen, malament i de forma estantissa, la nostra societat: diners, salut i seguretat, tots tres absolutament fràgils.  

En algun moment l'entrevistadora va incidir en el tema de la pobresa, la crisi i la resta, sembla com si fa uns anys tots nosaltres haguéssim lligat els gossos amb llangonisses, la veritat. El sociòleg va matisar moltes de les seves afirmacions i en algun moment la noia va preguntar si algú que no té diners per fer-se unes ulleres es pot considerar pobre, tema del qual l'entrevistat va fugir una mica d'estudi dient que tothom tenia dret a una bona sanitat, universal i la resta. Precisament aquest tema de les ulleres, tot i que pot semblar una banalitat, em sobta una mica en aquests darrers anys, els presentadors, polítics i locutores de televisió canvien d'ulleres com de brusa, abans et feies unes ulleres per a gairebé tota la vida, les de sol incloses, i avui s'han convertit en un objecte de consum subjecte a modes, tendències i disseny. 

Potser si la gent de la tele es conformés amb unes ulleres de llarga durada es podrien repartir moltes ulleres als pobres que no en tenen, ves. 

Potser faig demagògia però el tema dels sous d'alguna gent de TV3 no s'ha acabat d'aclarir mai i malgrat que se sap que n'hi ha d'excessius i desproporcionats no es pot tocar la cosa, tocar TV3, el Barça i la memòria del president Companys sembla que et converteixi en una mala patriota o en una botiflera reincident. La manca d'autocrítica, tot i que sé que passem temps difícils i que tot el que es digui pot ser utilitzat en contra meva per uns i altres, pels altres encara més, no porta a res de bo, a la llarga. En la manca de judici crític incloc la parafernàlia del Born i el 1714. Fa poc vaig ser a un poble de la Terra Alta en el qual, a l'entrada, en unes referències històriques, es comenta que per ser fidel a Felip V aquest li va donar el títol de fidelíssima. Tal i com van les coses em temo que qualsevol dia haurà desaparegut la molesta referència històrica que palesa el fet que no tothom va lluitar per la suposada causa comuna. Ulleres, sí, però que serveixin per veure-hi clar i en profunditat. 

6 comentaris:

Temujin ha dit...

"Todo depende del cristal con que se mire", o con el que te pongan delante, añadiría yo, que no uso lentes..

Miquel ha dit...

Estoy muy confuso JULIA, se que es lo que se desea, que no podamos pensar..
Salut

Júlia ha dit...

Temujín, ya lo decía Campoamor y Joan Capri, imitándolo, decía: en este mundo traidor nada es verdad ni mentira todo es según el color de la camisa de Elvira, de Julia o de Leonor.

Júlia ha dit...

Miquel, estamos condenados a sobrevivir en un mundo confuso, siempre lo ha sido...

Loreto Giralt Turón ha dit...

Si només fossin les ulleres, rai... si només fossin els presentadors, els polítics i els locutors també rai :)

Júlia ha dit...

Doncs sí, LOreto, el pitjor és que sovint els qui més parlen de problemes i crisis no tenen problemes econòmics i els veritables afectats tenen prou feina cercant feina.