11.10.13

ALICE MUNRO REP EL PREMI GROS DE LITERATURA

Els premis Nobel s'han atorgat gairebé vuit-centes vegades a senyors i quaranta-i-pocs a senyores. Són premis, malgrat el seu prestigi, subjectes a compromisos i estratègies polítiques. Mirar-ne la llista dóna moltes pistes sobre les seves servituds. Uns dels més controvertits han estat els de la Pau, per cert.

Pel que fa al de literatura, Alice Munro era un nom que ja s'havia mencionat en d'altres ocasions, estava cantat que si arribava a velleta un dia o un altre li tocaria. M'agrada aquesta escriptora i al contrari del que passava amb Herta Müller o Jelinek, que no són sants de la meva devoció, es tracta d'una escriptora força llegida i molt present en llibreries, grups de lectura i biblioteques. Afegiré també que se m'acudeixen moltes altres dones que en serien candidates, això pel que fa al de literatura, únic premi que em sento capaç de valorar ni que sigui de forma lleugera i poc aprofundida. També està  bé que es tracti d'una autora, sobretot, de relats breus, gènere una mica menystingut però no pas tant com la literatura juvenil i infantil, en la qual hi ha gent molt remarcable però que semblen els parents pobres del context. Tampoc no se solen premiar autors de gènere, tipus Ruth Rendell o Stephen King, encara que pel meu gust molts d'ells tenen també tants o més mèrits que els altres.

Els autors i autores premiats amb el Nobel de literatura són oblidats al cap d'uns anys, com la resta. Tenen una florida amb motiu de la concessió i després, amb quatre o cinc excepcions que sobreviuen al temps i les modes, tornen als prestatges dels llibres descatalogats, a algun se'l redescobreix de vegades, encara bo. Els senyors (i senyores) dels Nobel s'haurien de proposar no premiar més que dones fins que les xifres s'igualin, crec jo. I no tan sols ells, ja he parlat i escrit en diferents ocasions de les lamentables xifres del Premi d'Honor de les Lletres Catalanes pel que fa a la desigualtat de gènere. Benvingut sigui doncs el premi a Munro, gran escriptora, al menys comptarà com un més dels atorgats a una dama, tan pocs, tan rancis, tan mesquins. En castellà es poden trobar molts llibres seus a l'abast. En català poca cosa i aquesta gràcies a Club editor, una editorial modesta, cosa que mostra una vegada més la gran importància d'aquestes petites empreses que editen amb empenta i ambició àdhuc en temps difícils.


16 comentaris:

Miquel ha dit...

Prometo leer algo de ella.
Pido perdón, no he abierto un libro de esta autora.
salut

Júlia ha dit...

Bueno, no creas que yo he leído mucho, es fácil de encontrar libros suyos en las bibliotecas.

Júlia ha dit...

Jo, posada a triar canadenques, li hauria donat abans a l'Atwood, però tot és opinable.

Helena Bonals ha dit...

Sembla mentida, passar de Premi Nobel a anticànon. Hi pot haver uns vuitcents quaranta tan grans escriptors? Qui se'n recorda de tots?

Júlia ha dit...

Helena, això dels premis és molt relatiu, en el fons són una festa social i política cultural convencional

Olga Xirinacs ha dit...

Sóc gran afeccionada al conte curt i n'he escrit molts. Estic segura d'haver llegit aquesta autora i he de buscar si en tinc algun llibre.
Aquí entre nosaltres el conte curt no és gaire valorat i en canvi és un gènere exigent: una trama cada conte, i ben desenvolupada.
En canvi, americans del nord i del sud en tenen excel·lents produccions. I sí, recordo "El meravellós viatge de Nils Holgersson", de la Nobel Selma Lagerloff. La traducció és la sortida natural dels escriptors.

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

En canvi a mi m'agraden la Jelinek i la Müller: els seus llibres són punyents, et posen de cara a la paret, et fan rumiar, i el que té més mèrit: els seus escrits són bells malgrat l'horror que descriuren. De la Munro ja en diré alguna cosa quan l'hagi llegit...

Júlia ha dit...

Olga, malauradament la política de traduccions és molt erràtica actualment a casa nostra, bé, l'edició també, els de parla anglesa tenen moltes més facilitats per a ser 'Nobels'

Júlia ha dit...

Teresa, no diré que no sigui així però la literatura tan dessassossegadora no m'abelleix, m'agraden textos amb una mica més d'esperança. Parlo més aviat de la temàtica, no de l'estil ni de la qualitat literària.

gloria abras pou ha dit...

Lamentable desproporció entre homes i dones premiats pel suecs. A mi Jelinek em va agradar molt -i en espcial "La pianista"- la vaig trobar molt dura però també valenta i innovadora.
Jo no li donaria mai el premi a la senyora Atwood que de tantes metàfores gairebé que em mareja...ho sento però així és.
Muro és meravellosa. La pot llegir tothom i sap trobar en la vida quotidiana la novel·la o novel·les que quasi tots som. Espero el premi per Philip Roth -no sé si arrivarà a rebre'l- però la concessió a Munro m'ha omplert de joia.
Salut Júlia!

Júlia ha dit...

Glòria, ja veus que tot són gustos, però crec que això que dius és veritat, Munro es troba a l'abast de tothom, lletraferits i lectors ocasionals, és el seu gran mèrit.

Més enllà de valoracions, el tema dels premis sempre és polèmic i controvertit, i el tema de la no presència de les dones hauria de ser un escàndol.

Francesc Puigcarbó ha dit...

ALMENYS enguany és una escriptora una mica coneguda y editada aquí, i afortunadament no hi han donat a Murakami com es remoreja cada any.
Ja saps que tu o jo sóm candidats ferms a guanyar el NOBEL, escrivim amb una llengua petita, no ens coneix ni cristu, encara que jo tinc avantatja sobre tú, el meu cognom és més rar.

Júlia ha dit...

Ep,però jo sóc una dona i un dia o altre consideraran la paritat, Francesc. JO TAMBÉ ODIO MURAKAMI, HE, HE.

Per cert, molt abans que nosaltres i per mèrits obvis li haurien de donar a Olga Xirinacs i ja veus com van les coses en aquest país nostre.

Júlia ha dit...

De tota manera si el de la Pau el van donar al Kissinger i l'Obama i a una senyora que es va inventar tres quartes parts de la seva suposadament tràgica vida...

Enric H. March ha dit...

Els contes són com aquells anissos de colors que donaven abans a ca l'apotecari. Així que m'alegro per la Munro.

Sí, ja ho sé... Em quedaré sense sopar!

Júlia ha dit...

Jo també me n'alegro, Enric, sobretot perquè al menys serà una dona més a fer número a les llistes de les premiades. Bromes apart, és bona escrptora, però això dels premis és molt relatiu...