6.10.13

AQUELL OCTUBRE I LES REVOLTES PERDUDES



En aquesta hora solemne, en nom del poble i del Parlament, el Govern que presideixo assumeix totes les facultats del Poder a Catalunya, proclama l'Estat Català de la República Federal Espanyola i en restablir i fortificar la relació amb els dirigents de la protesta general contra el feixisme, els invita a establir a Catalunya el Govern Provisional de la República, que trobarà en el nostre poble català el més generós impuls de fraternitat en el comú anhel d'edificar una República Federal lliure i magnífica.
   
 Fragment de la proclamació de Lluís Companys el 6 d'octubre del 1934

Avui fa anys d'aquell sis d'octubre, setanta-nou. Com que no és una data rodona no caldrà fer itineraris turístics, ni nous llibres amb refregits, ni novel·letes d'encàrrec, ni exposicions institucionals, ni un excés d'articles periodístics. Celebrem i recordem les dates a través dels nombres divisibles per cinc, que ja és curiós. El sis d'octubre és encara una data molt controvertida, era una època difícil, la pobra República va néixer ferida per totes bandes, que no eren dues sinó moltes tot i que els problemes no resolts i les conspiracions diverses acabessin per fer que la gent s'hagués d'arrenglerar a un costat o l'altre. Pel sis d'octubre sura encara la complexa figura de Dencàs i la seva gent, personatge clau en aquell moment que se'n van sortir molt bé de tot plegat. S'ha volgut reivindicar Dencàs en moltes ocasions, explicant que després va ser un metge humanitari i molt recordat al Marroc. De fet sembla que hauria acabat retornat a Espanya si no hagués mort l'any 1966. Les persones passen per moltes etapes a la vida i també es madura i s'evoluciona, això quan es sobreviu, és clar, hi ha gent que no té cap oportunitat.

El sis d'octubre s'ha considerat de moltes maneres, com una revolució, com un assaig de cop d'estat d'esquerres, com una reacció en contra del govern de dretes, cal dir que triat també de forma democràtica en aquelles eleccions en les quals els anarquistes van aconsellar l'abstenció i es va concedir el dret a les dones, a les quals es va culpar del triomf dretà, cosa totalment injusta. No va ser tan sols un moviment català, la repressió més sagnant va ser a Astúries, que en aquells anys era un vesper. Hi va haver molts morts a Astúries, molts empresonaments, moltes tortures, una companya mestra, la família de la qual era originària d'allà m'explicava que la gent va quedar ja molt tocada i decebuda, després de tot allò. Durant un temps es feia fins i tot broma amb la valentia dels asturians i la suposada covardia i abandonament dels catalans, amb allò dels ous asturians i la gallina catalana, cosa que va continuar durant anys reconvertint fins i tot els ous en ous bascos, amb el temps.

Han sortit llibres diversos sobre el sis d'octubre, de vegades excessivament centrats en Catalunya. Cadascú es pot quedar amb la visió que més respongui a la seva ideologia i a les seves conviccions, les coses no són gens senzilles i molts aspectes de la revolta, aquí i allà, encara són foscos, ombrívols i el que sobta és la descoordinació, divisió i improvisació que es va palesar a la Generalitat. Hi ha sempre interès en disfressar el passat al nostre gust, més aviat al gust dels poders. Dos anys després la tragèdia seria encara més terrible i ja sabem com va acabar. Que el feixuc i aclaparador franquisme sociològic aconseguís que gran part de la gent d'aquella generació, si podia i el deixaven, acabés per fer moixoni, quedar-se a casa i no voler saber res de política és ben comprensible perquè quan van mal dades els dencassos s'escapen o s'exilien, de vegades fins i tot amb pometes per a la sed i la bona gent rep per totes bandes. De la mateixa manera que no n'hi ha prou amb el Victus per a fer-nos una idea de tot allò del 1714 cal escoltar moltes veus i llegir moltes coses per tenir una idea, sempre parcial, dels fets de 1934. I de qualsevol fet històric, és clar.

18 comentaris:

Francesc Puigcarbó ha dit...

no sabem gran cosa de la nostra història passada, i com malfiem, no sabem a qui ens hem de creure quan ens l'expliquen.

Júlia ha dit...

No t'has de creure a ningú i a tothom, llegir força, cercar fonts diferents i recordar el que ens explicaven els grans, Francesc, aleshores et pots fer una idea molt lleugera de tot plegat.

Si fins i tot passa amb la història familiar, imagina't amb la col·lectiva!!!

Júlia ha dit...

Fins i tot del present i del que hem viscut en desconeixem molts aspectes.

Tot Barcelona ha dit...

Si uno lee al inefable De La Cierva, tiene una información sesgada.
Hugs, Carr, Fontana, Ibson Vilar, dan otra visión.
Me quedo con Carr, Su España 1808-1939 explica ciertas cosas que te hacen abrir otras perspectivas. Pero no abandono a Vilar.
En cuanto a la guerra de 1714 y al inefable Casanovas, la culpa no fue de él, sino de esta historia que están creando a marchas forzadas, porque necesitan heroes.
Salut

Júlia ha dit...

Miquel, nadie és inocente del todo, ni neutral, hace falta acudir a muchas fuentes. Lo de 1714 se está convirtiendo en historia oficial con parque temático, no hay remedio, Casanovas hizo lo que la mayoría, intentar sobrevivir. Pero para la historia oficial los mártires son más cómodos.

Ferran Porta ha dit...

La Júlia dóna el tret de sortida a un aniversari rodó, l'any vinent. Tindria la seva gràcia, que proclaméssim la república (independent de casa nostra) l'any 80 després d'aquella feta...

Júlia ha dit...

UI, Ferran, esperem que en aquest cas no siguin declaracions tan efímeres com les anteriors...

Galderich ha dit...

El 6 d'octubre... ja en el seu moment es va escriure molt amb versions molt diverses!

Ara, la historiografia revisionista feixistoide fa començar la Guerra Civil en aquesta data adduint els "cops d'estat d'esquerres" tant a Astúries com a Catalunya. Així, d'aquesta manera, el feixisme no hauria començat la Guerra sinó l'esquerra... César Vidal, Pio Moa i família van per aquí, perquè veieu com un fet històric pot ser interpretat i reinterpretat en funció de les necessitats particulars!

Oliva ha dit...

EL 6 D'OCTUBRE,TE MALA "PRENSA",.... SERA QUE LES ESQUERRES NO L'HAN SABUT DEFENSAR?.....A TOTS ENS AGRADAN MES ELS PROPERS A LES NOSTRES IDEAS,COSTA SER NEUTRAL.

Júlia ha dit...

Galderich, més enllà de les versions d'impresentables que comentes això no és veritat del tot però tampoc no és mentida del tot, el cas és que la República ja va néixer ferida per molts costats.

Va mostrar una cosa molt greu que durant la guerra es tornaria a manifestar, la gran divisió de les esquerres, fins i tot a dins dels mateixos partits.

Júlia ha dit...

Oliva, és gairebé impossible i com que els fets no responen als esquemes hi ha molta gent que s'estima més no entrar-hi a fons.

Les esquerres estaven i van estar després absolutament esmicolades, per això hi ha qui diu que la guerra es va perdre 'gràcies' a aquestes divisions i a la manca d'una autoritat seriosa i reconeguda. Un tema espinós i complex.

Relatus ha dit...

Bé, suposo que necessitem crear herois per estimar la història i la terra

Júlia ha dit...

Sí, Loreto, però és un perill, els herois sempre tenen febleses i peus de fang, ja n'hauríem de saber prescindir,

Daniel F. ha dit...

1.714 fue hace 299 años, 1933 hace ochenta. Para enterarse de lña "fiesta" siempre es mejor acudir a historiadores de fuera, no siempre exentos de parcialidad. No me preocupa el pasado, no se puede solucionar, pero el futuro es incierto y sin ser agorero, las cosas se pueden complicar y mucho; es más en estos aspectos, siempre se complican y los responsables se van al exilio donde viven del cuento y escriben sus memorias, donde curiosamente siempre salen bien.

Júlia ha dit...

Pues sí, Temujín, así funciona la 'memoria histórica'

Anònim ha dit...

Els processos històrics són molt complexos, sobretot quan es tracta de períodes recents que ens toques de prop i que són vius. Quan es baixa al detall no és tan fàcil entendre actituds i postures. De la República sempre em quedo amb les esperances generades i les il·lusions perdudes. I mai oblido de quin costat vinc.

Júlia ha dit...

Enric, doncs jo no tinc res gens clar, a les famílies en general, pel que veig i sé, hi havia gent de molts costats i també de cap costat. Una cosa són les idees i les bones intencions i l'altra, els fets purs i durs, i, en general, em sap molt més greu que facin disbarats els del meu costat que els de l'altre, tot i que em sembla que no tan sols hi ha dos costats, seria tot molt senzill.

Vull dir que cada dia miro més les postures individuals i valoro la bona gent, més enllà de les idees.

Júlia ha dit...

El sis d'octubre incomoda, com incomoden els fets de maig, i, anant més lluny, coses com la Jamància, de la qual també aquests dies fa anys, tot i que cent setanta.