10.12.13

CREPUSCLES VITALS I PARELLES ESTABLES, MALGRAT TOT

L'altre dia, quan vaig anar a veure La grande belleza algú comentava sobre El week-end, 'es una peli de iaios'.  No sé si les pelis de iaios poden agradar a aquells que no ho són, m'imagino que depèn, com passa amb les juvenils. Aquesta podria ser una mica una altra part d'aquelles de la Delpy i el Hawke, fins i tot passa a París i tot, però no li trobo títol adient per incloure-la a la sèrie. 

Em  va agradar però n'esperava una mica més i tot. Tinc la sensació que en aquestes històries de parella en crisi -permanent- a elles sempre les presenten una mica irritants i a ells una mica calçasses, però potser és una visió subjectiva i parcial, ho admeto. Aquesta història senzilla i profunda a la vegada té la gràcia i elegància angleses i molt bons actors però podien haver arrodonit l'argument amb més grapa, pel meu gust.

Les històries cinematogràfiques de parelles madures generalment ens presenten persones de classe mitja alta i gairebé alta, malgrat que, com en aquest cas, tinguin les butxaques una mica escurades, encara tot plegat és una mica massa petit burgès, en aquest context, malgrat que quan es vol retratar la classe obrera o més desafavorida també es cau en tòpics. 

Una història quotidiana, doncs, una parella de professors madurs que van viure els eufòrics seixanta i setanta i que potser s'adonen al capdavall de què la vida interior no és als paisatges perduts ni a les ciutats mítiques sinó a dins de cadascú. I que tot i que triomfen els espavilats, en aquest món de mones, tampoc els fracassats o mig fracassats intel·ligents tenen una grandesa excessiva ni més vida interior. Per a iaios i iaies desacomplexats, tot i que qualsevol jove és també un iaio en potència, evidentment.

13 comentaris:

Allau ha dit...

No em va convèncer gens, erràtica i amb personatges inconsistents. S'aguanta perquè els actors són molt bons.

Júlia ha dit...

Tens raó, Allau, algun fragment que està una mica bé i bons actors, li manca consistència, l'han lloat amb excés.

Josep_Salvans. ha dit...

Ai que em sembla que és avui el teu Sant, Júlia. Felicitats i fins l'any que vé.

Salut i peles.
Josep salvans Arola.

Francesc Puigcarbó ha dit...

vaig sentir a un parell que deien era la peli de l'any, que estaba molt bé.

Júlia ha dit...

Josep, gràcies però és pel maig.

Júlia ha dit...

Francesc, tot són gustos, el pitjor que vaig fer va ser llegir-ne coses abans, encara que no vulguis et condiciona i per això n'esperava més, m'ha passat com amb 'Glòria'.

Ara... la peli de l'any...

Tot Barcelona ha dit...

me quedo con Las revoluciones bárbaras, también es de iaios pero diametralmente opuesta a este tipo de peli.
Una abraçada.
Salut

Júlia ha dit...

no em va convèncer, MIQUEL

Júlia ha dit...

per això no recomano, depèn del moment vital i tot són gustos, encara vaig connectar més amb aquesta que amb aquella, la veritat

Júlia ha dit...

ara, com comento, en gairebé totes els senyors són professors universitaris... (?)

miquel ha dit...

A mi (vista avui) m'ha agradat; fins i tot el l'Allau en diu "erràtica", i no sé si ens referim al mateix, m'ha semblat adequat i convincent. A més, he trobat que, cosa difícil, anava de menys a més.

Júlia ha dit...

Miquel, ja veus que no estem gaire d'acord, doncs.

El fet és que en vaig llegir lloances i tenia moltes expectatives, opino més aviat com l'Allau.

Anònim ha dit...

La tinc pendent.