25.12.13

LA RÀDIO, EL NADAL I EL SENYOR SCROOGE




La coneguda narració de Dickens sobre el vell Scrooge, els fantasmes i la seva rehabilitació nadalenca és avui un dels textos més coneguts a l'entorn del Nadal. Se n'han fet versions per a tots els gustos, musicals, de dibuixos, mudes i sonores. A escola, quan jo era petita, ja ens en van passar una en blanc i negre excel·lent, en la qual el fantasma del futur feia veritable basarda.

Aquest any la Cadena SER ha tingut la bona pensada de recuperar allò del ràdio-teatre i ha emès una molt bona versió de la narració. El  teatre a través de la ràdio s'emet encara a molts països i es poden comprar al Regne Unit, per exemple, molt bones gravacions emeses en aquest mitjà i interpretades per actors reconeguts. 

Malauradament d'aquesta iniciativa no n'hem pogut gaudir en directe a través de la ràdio convencional ja que Catalunya fa les seves pròpies emissions i no han tingut el detall de fer una excepció. Cap problema, és clar, l'hem pogut escoltar per internet i aquí penjo la gravació que es troba a l'abast de tothom. Cal dir que Scrooge era ni més ni menys que el Josep Maria Pou, el narrador, Juan Echanove i la resta d'actors eren tots de primera categoria com podreu comprovar.

Precisament vaig anar dilluns a Sant Andreu ja que a l'Espai de la Fabra feien una lectura una mica teatralitzada del mateix text, en aquest cas en català, ni més ni menys que dos grandíssims actors com són en Jaume Comas i l'Enric Majó. La llàstima és que hi havia moltes criatures petites a la sala quan la modalitat triada era, crec jo, més adient per als adults. Els infants feien soroll, com és natural, i alguns d'ells es cansaven i jugaven sense manies, berenaven de forma evident, corrien amunt i avall i per desgràcia sembla que avui molts pares  i mares no són capaços  de controlar aquesta mena de comportaments amb una mica de grapa i respecte vers els qui fan la representació. Tot i que se'ls va avisar, en començar, que es podia abandonar la sala si feia falta mentre es fes de forma silenciosa, és clar...

En escoltar la lectura teatralitzada vaig pensar que aquelles veus i aquell muntatge haurien estat molt adients per a la ràdio i tot i que sé que ningú no em farà cas jo fitxaria els dos mateixos actors, amb alguns altres de secundaris, i emetria la narració en català a través d'alguna emissora nostra, com ara Catalunya Ràdio o Ràdio 4, a l'estil del que ha fet la SER en castellà. Seria una mostra de sensibilitat i de respecte per al públic a qui agrada escoltar coses que valen la pena.

Tant de bo això no sigui un bolet i el teatre radiat i elaborat amb cura i bons actors retorni de tant en tant a les nostres llars. Era un mitjà molt adient per conèixer bons autors i per a gaudir de veus remarcables com les dues que menciono.

Sí, sí, ja sé que ens sabem de memòria la història del vell Scrooge però no em negareu que sempre emociona el seu canvi de vida i la seva reconversió en un home nou...


8 comentaris:

Loreto Giralt Turón ha dit...

Alguns títols són un imant pels nens petits, siguin adequats per ells o no. Potser aquests pares que els hi porten sense informar-se de res aplaudirien el bon teatre infantil, que va escàs.

J.Policarp ha dit...

No hi fa res, que ens sapiguem de memòria una sèrie o una pel·lícula. Un clàssic és un clàssic i la qualitat de tant en tant ens ve molt de gust recordar-la. I si no que els hi diguin als productors d'algunes reposicions televisives . ;-)

Allau ha dit...

El conte de l'Scrooge ens el sabem de memòria, però quan es fa bé (cosa que passa miraculosament força sovint) és d'una eficàcia incomparable. Jo, es que sóc molt de Scrooge.

Júlia ha dit...

Loreto, jo crec que més aviat va ser una errada dels organitzadors doncs es va promocionar com a espectacle familiar, i potser la gent pensava que era teatre convencional per a infants, però un cop comprovat que els infants més petitons s'avorrien se'ls havia de controlar o marxar, hi va haver qui ho va fer i també moltes criatures que es van comportar molt bé, tot s'ha de dir.

Júlia ha dit...

Cert, J. Policarp, hi ha textos o productes culturals diversos que tenen una màgia especial, per això són 'clàssics'.

Júlia ha dit...

Allau, li va sortir rodó, al senyor Dickens, sempre em fa saltar la llagrimeta tot i que sé de memòria com comença i com acaba.

Francesc Puigcarbó ha dit...

OSTRES, m'ha vingut com em un flash 'Taxi key' amb Isidre Sola. ostia! si que sóc gran....

Júlia ha dit...

Oh, Francesc, no tant, ja que la primera tanda la va fer el Ricardo Palmerola, els qui recordem l'Isidre Sola fent de protagonista encara som 'jovenets'. M'encantava, l'haurien de recuperar i fer una sèrie de la tele, en d'altres països ja ho haurien fet.

Per cert, per la tele van fer fa anys una sèrie en català sobre 'Les claus de vidre' del Jaume Fuster, interpretada per Jaume Comas i es una pena que no la passin mai.