27.12.13

O PIULES O FAS MOIXONI!! OR TWITTER OR NOTHING!!! LES RETALLADES ARRIBEN ALS BLOGS!!!



A partir de mitjans de gener, segons s'ha filtrat per les xarxes socials tot i que de forma molt restringida, es posarà en marxa una llei elaborada per la CEE i consensuada per diferents governs, entre els quals l'espanyol (català inclòs, en aquest cas i sense que serveixi de precedent), sobre reduccions de text publicable en les xarxes socials. Els indrets virtuals més afectats seran els blogs, en els quals es veu que la gent s'enrotlla més del compte i malgrat que en els darrers anys, amb la interessada promoció de les piulades, hagin anat una mica de baixa. S'afirmen i difonen coses absurdes i surrealistes com ara que els blogs han acabat per atapeir l'espai virtual, estendre idees estranyes i provocar massa despesa en tinta quan algú s'imprimeix el que ha llegit, cosa que s'esdevé més sovint del que sembla. Els blogs, prediquen a més a més els experts, són els culpables de les poques vendes de diaris i de què tanquin tants quioscos. 

Un primer pas seria obligar a reduir l'extensió de les entrades dels posts i limitar-les a setanta-cinc caràcters, espais inclosos. Més endavant només seria possible penjar una entrada cada setmana. OR TWITTER OR NOTHING/ O TWITTER O NADA sembla que serà la consigna que generarà fins i i tot campanyes publicitàries a les televisions dels països implicats. Ja fa alguns anys, tal dia com avui, es va filtrar la intenció de controlar a fons els continguts dels blogs, una mena de censura encoberta que no va tirar endavant. Una servidora que té tendència a la grafomania bloguera i extensiva es veurà ben aviat molt afectada per aquesta injusta mida. 

En els inicis de l'aparició dels blogs es van subornar persones del món acadèmic i de la comunicació per tal que intentessin conformar unes normes a l'entorn de l'extensió de les entrades dels blogs i se'ls va demanar que pontifiquessin i filosofessin sobre allò que es podia escriure o no escriure en aquests mitjans. Els qui porteu més anys per aquests verals recordareu aquelles proclames sobre el tema i com s'insistia en el debat sobre continguts i extensió. Fins i tot l'oficialització de la paraula apunt, fent referència al nom que haurien de tenir aquestes entrades, forma part de la conspiració dels poders mediàtics i  acadèmics catalans per tal de reduir la blogueria a una cosa de poca volada. De fet, en el món de l'art un apunt és una mena d'esborrany ràpid, poca cosa, vaja. Vegeu:


apunt 


m. [LC] [AR] Dibuix o pintura feta de pressa, amb poques línies o pinzellades, d’una cosa que hom té al davant, i que serveix per a recordar-ne la figura, la disposició, el color, etc. D’aquell molí, en tinc un bell apunt fet per la Beatriu. 

m. pl. [LC] [PE] Notes més o menys sumàries preses en llegir un llibre, un document, etc., en escoltar una explicació, un discurs, etc., per ajudar-ne la recordança o aprofitar-les a qualsevol altre fi. Quan voldràs estudiar aquesta lliçó, et deixaré els apunts que vaig prendre a classe.


Blogaires de prestigi i de culte, hem de reaccionar!!! La tendència a la reducció verbal i gràfica afecta tot el nostre món del present. Haureu pogut observar que des de fa anys fins i tot les nadales no es canten senceres ni a les escoles ni a les corals, un parell d'estrofes i apa que fem tard. Els nostres infants desconeixen en profunditat i completes, per exemple, la cançó del Rabadà, el Dimoni Escuat i tantes altres, cosa que en desvirtua el missatge. Les televisions tallen qualsevol entrevista interessant, el mateix que les ràdios, amb allò d'anar a la publicitat la qual, aquesta sí, cada dia té més espai per incidir en el nostre inconscient col·lectiu. Podeu repassat tebeos de fa quaranta, cinquanta anys per tal de comprovar la quantitat de text que duien en comparació amb els còmics actuals que limiten l'explicació de la historieta a escriure BUM-BUM, SNIF-SNIF i d'altres bestieses. Els premis literaris fa anys demanaven novel·les de dues-centes pàgines en amunt i avui ja van per un mínim de cent cinquanta. En podria posar molts exemples d'aquesta tendència ben poc innocent i fruit de conspiracions el rerefons de les quals ignorem.

En contra d'aquesta conspiració europea -i catalana- a favor del minimalisme intel·lectual hem de reaccionar. SI HO SAPS EXPLICAR EN DEU PÀGINES NO HO VULGUIS EXPLICAR EN QUATRE RATLLES!!!!! QUE LES RETALLADES NO AFECTIN LA LLIURE EXPRESSIÓ!!! DELS APUNTS/POSTS EN DIREM ARTICLES D'OPINIÓ, ELS BLOGS SÓN UNA ARMA CARREGADA DE FUTUR!!! Al darrere, no en dubteu, hi ha els grans grups de la comunicació que mouen les virolles i creen opinió o en voldrien crear. No és aquest un tema nou, beu de la filosofia de publicacions emblemàtiques com ara Reader's Digest, comprimits de cultureta digeribles per la massa i poc efectius, això és el que s'encalça des de fa anys.

BLOGAIRE, AIXECA EL CAP ENLAIRE!!!

El TERMCAT, sempre amatent a la normalització acurada i en foragitar termes impropis endegarà una campanya nostrada la qual en lloc de O TWITTER O RES (O TWITTER O NADA/OR TWITTER OR NOTHING) defensarà l'eslògan O PIULES O FAS MOIXONI!!! Aquí sempre perdem molt el temps cercant els mots adients i mentrestant ens fan passar bous per bèstia grossa.

Recordareu aquell intent normativitzador de dir BLOCS als BLOGS que formava part, ja, d'aquesta campanya perillosa i reduccionista. Al capdavall un bloc no és ni tan sols una llibreta. 

Les coses veritablement importants no es poden dir en cinc minuts ni escriure en mitja pàgina (Liu-ja Tascó i D'Horcec)


Allò bo, si és breu, resulta dues vegades breu (proverbi popular poble-sequí)

14 comentaris:

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Ostres, ostres...

Sícoris ha dit...

Això va de debò?... Mare meva! Ens implantaran el reduccionisme a tot arreu.

Júlia ha dit...

Xiruquero: !!!

Júlia ha dit...

Sícoris:???????

Sícoris ha dit...

Una innocentada com una casa, vaja!
I jo, com els rucs, hi he caigut, si no de quatre potes, de tres.

Allau ha dit...

Júlia, clarament aquesta llei va per a tu i en Puigcarbó. Clarament algú a les altes esferes del poder us ha agafat mania.

Júlia ha dit...

Sícoris, de moment sí, però ves a saber...

Júlia ha dit...

Ep, Allau, no hi estàras implicat???

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Jo, que sóc de mena innocent, m'ho he empassat... encara que no m'estranyaria gens que algun dia fos veritat per allò del Gran Germà.

Salvador Macip ha dit...

Va, que trobaríem a faltar molt els teus apunts quilomètrics, si això fos veritat!

Júlia ha dit...

Teresa, jo també sóc força innocent, només no em crec les enredades que faig jo mateixa, he, he.

Júlia ha dit...

Gràcies, Salvador!

Enric H. March ha dit...

Mira que ets dolenta! Per un moment he vist perduda tota la feina feta.

Júlia ha dit...

M'agraden les bromes si són innocents i inofensives tot i que celebrar una matança de criatures penjant llufes mostra com en som, d'estranys, els humans...