6.2.14

CIRCS AMB ANIMALS I CIRCS AMB CONTORSIONISTES



cirque-du-soleil-acrobata

Sembla que es vol tirar endavant això de prohibir els animals en els circs. No sé si hores d'ara queden molts circs amb animals. Amb animals salvatges crec que ben pocs. Personalment no m'ha agradat mai el circ, un espectacle que ha patit alts i baixos i que avui, al menys per on jo em moc, es troba en recessió. Acabo d'escoltar per la tele a gent relacionada amb el circ que ironitzava, crec que amb raó, sobre la qüestió, i es queixava del fet que no se'ls ha tingut gens en compte per al desenvolupament d'aquesta proposta. El tema dels animals, com tants d'altres, neda des de fa anys en grans hipocresies bonistes. No es gosa prohibir els correbous però es prohibeixen, en un moment en el qual eren gairebé residuals a Catalunya, les corrides de toros. Fa un temps hi havia qui s'esquinçava les vestidures davant del fet que la carn de cavall fos comestible. Hi ha qui ens obligaria a menjar sempre verdura i fa un temps es van haver de retirar uns llibres escolars que afirmaven sense manies la maldat de l'alimentació càrnica.

En el tema dels animals també hi ha racisme, racisme zoològic, perquè sembla que existeixen uns animals més nobles i estimats que no pas uns altres. S'han posat moltes restriccions a la cacera i al final s'ha de fer alguna cosa amb tots aquests porcs senglars i ningú no ignora que de tant en tant s'han de recollir i eliminar coloms urbans. Les mosques i mosquits no ens desvetllen cap pietat, el mateix que les rates, són animals dolents. Muntar a cavall o fer la desfilada dels Tres Tombs està ben vist però fer servir cavalls al circ per part de gent entrenada sembla que es prohibirà. Hi ha qui té gossets a casa com qui té joguines, els vesteix i els pentina i els exhibeix fins i tot en concursos veïnals però això no fa ni fred ni calor. Castrar els animals domèstics sembla avui normal, no sé si ho és tant, la veritat.

El circ ja es troba en involució des de fa temps. És un espectacle d'altres èpoques, no diré que no, i aquest decret anacrònic acabarà de rematar els pocs que en queden. No sé si hi ha encara circs amb feres, allò dels acudits del domador que ficava el cap a la boca del tigre crec que deu ser quelcom molt poc habitual. Un tema és el tracte i la protecció que s'han de donar als animals i l'altre prohibir per decret. En d'altres espectacles, com el cinema, es permet l'ús d'animals en alguns casos. Ningú no demana que es tanquin els escorxadors massius, com els de Guissona, és clar que les visites turístiques al complex alimentari no ensenyen les execucions, altrament les botifarres a la brasa no ens farien profit, però sabem que existeixen. Com deia el personatge de Gable en aquella excel·lent pel·licula, The Misfits, quan menys es mata, més dolent sembla. Cosa que es pot aplicar també a l'espècie humana. 

El pitjor és que en aquest tema no es pot entrar en un debat seriós i aprofundit una mica serè, els dogmàtics ho són tant que no raonen res més que les seves conviccions i no admeten fisures en els plantejaments absolutistes i en aquest tema es té poc en compte l'opinió dels etòlegs desacomplexats. La relació dels homes amb els animals ha canviat molt des que anem en cotxe, és clar, o des que no els precisem per a la feina. Hi ha animals mal mirats, com els pobres porcs, inteligentíssims. Em ve al cap aquella cançó de Raimon amb lletra de Joan Oliver, sobre una vaca amb un vedellet en braços, seràs brau, o de pau, seràs carn d'escorxador o màrtir nacional, tant se val... Avui dia els màrtirs nacionals van de baixa però la carn d'escorxador, mentre l'escorxador no en faci una festa i un espectacle, dels assassinats, mira, què hi farem.

El meu pare recordava sempre la pena que li va fer, de petitó, veure morir un cabridet que s'estimava molt i que van matar en una ocasió per Pasqua. La seva mare el consolava dient-li que Nostre Senyor ja ho volia, que se'l mengessin. Ningú no es planteja què hem de fer amb els animals carnívors, els quals sense entrar en consideracions morals es cruspeixen els herbívors. O amb aquests animalons que devoren els de la seva espècie, per instint. El problema es que ens creiem menys animals del que som i una de les solucions possibles és humanitzar les altres espècies, al menys unes quantes. No entenc que en determinats circs de gran volada, sense animalons, es permetin activitats realitzades pràcticament per criatures, la veritat. És clar que aquí tenim els anxanetes grimpadors i tots contents. És cultura, diuen.

14 comentaris:

Francesc Puigcarbó ha dit...

tot això pertany al departament de poca feina de gent que s'avorreix.
A la mainada prou els hi agrada el circ i els animals que hi actuen. O els hi agradaba, els d'ara ja no ho sé.

Júlia ha dit...

Francesc, aquí a Catalunya ja deia algú que ens matava l'estètica, fa un temps escoltava aquell faquir català que es queixava també de les restriccions del treball amb animals, que fa fa temps que cuegen.

Els d'ara mataran bitxos virtuals ja que alguns jocs d'aquests d'ordinador deunidó.

Enric H. March ha dit...

Suposo que ja em coneixes una mica i et deus imaginar què opino. Com diu Bart Simpson: un circ no és circ sense uns siamesos. Jo hi afegeixo la resta del personal, humà i animal.

Molt ficar-se amb el circ, però es mantenen els zoològics. Molta hipocresia.

Una altra cosa són les condicions, el tracte que tot "treballador" ha de rebre.

Allau ha dit...

No m'agraden els circs ni els monstres de fira. Sóc més de zoològics. Però no en defensaré cap, si no tinc un advocat davant.

Júlia ha dit...

Enric, et diran que els zoològics actuals són 'conservacionistes', crec que de la relació amb els nostres parents suposadament menys 'racionals' no ens en sortim.

Júlia ha dit...

Allau, el tema és que no en aquest tema, com en tants d'altres, sempre cauren en incoherències, per tant valdria més un cert grau de tolerància. A mi no sé el perquè no m'ha agradat mai el circ, és clar que de petita m'explicaven moltes rondalles de nens raptats per gent del circ per tal d'ensinistrar-los en perilloses activitats.

Miquel ha dit...

Amb el Francesc i amb el Bart Simpsom (mi héroe).
A mi sempre m´han agradat els lleons...si, ja ho sé, és pensament de barraquiste...jajajaja...
Salut

Júlia ha dit...

Miquel, a tu i a molta gent.

timoriolus ha dit...

Molt bon article, fa pensar molt ja que poques vegades es toquen "tots" els temes relacionats amb animals i es poden entreveure les incongruències referents al tema. Jo, que tinc formació veterinària, opino que el pitjor que podem fer és humanitzar els animals, i a partir d'aquí que cadascú es posicioni en la resta de temes :)

Júlia ha dit...

Gràcies, Oriol, en aquest com en molts temes ens movem entre tòpics i oportunismes polítics, sense entrar a fons en tots els aspectes del problema, si és que és un problema.

Júlia ha dit...

Tractar els animals com criatures és un dels pitjors menyspreus que se'ls poden fer.

Júlia ha dit...

És clar que també caldria reflexionar sobre com tractem les criatures...

Olga Xirinacs ha dit...

La simple observació del món i del viure de les seves criatures ens indica la classe de disseny amb què ha estat fet: la creació consisteix a menjar-se els uns als altres o no es funciona.
La mort, els més poderosos la distribueixen com volen: cruel o dolça, però sempre trista.
Una abraçada, Júlia.

Júlia ha dit...

És així, Olga, però sembla que no es vol admetre, una abraçada igualment.