21.2.14

ELS LLUMS DE PEU DE LA TENDA DEL SENYOR DE LAMPADUSA



Deia un bon company de feina, excel·lent lingüista, que voler fixar els temes de la llengua i la gramàtica era com voler agafar aigua amb un cistell. La referència no era ben bé seva sinó manllevada d'un professor universitari que havia tingut en els seus anys joves, potser era el senyor Solà, però no ho podria assegurar. Jo vaig tenir, fa gairebé quaranta anys, una professora excel·lent, també, la Coloma Lleal, qui insistia en el tema i considerava que en el camp de la parla i la llengua no hi havia correcció ni incorrecció sinó tan sols adequació o no al context. La normalització ens ha conduït a un excés de purisme que, per altra banda, com remarcava en una conversa informal l'amic Jaume Comas, gran actor i gran historiador, ha portat a combinar una mena de perfeccionisme dogmàtic amb una gran màniga ample sovint inconscient.

Per a molta gent el que diu el TERMCAT o l'IEC és com el que diu el metge, inqüestionable i s'ha de seguir i creure. Només que jo, hores d'ara, ja no crec gaire en els metges, així, de forma global, sinó tan sols en alguns. Si son roses, floriran, i pels seus fruits els coneixereu, vaja. Un tema molt divertit va ser allò del blog i el bloc, o també la qüestió de l'apunt i el post. De vegades es recorre sense manies a l'anglicisme i d'altres no se'l vol veure ni en pintura. De dues paraules possibles, en general, sempre es té tendència a aquella que més ens allunya del castellà, del castellà normatiu, és clar, perquè per la pell de brau trobaríem formes dialectals semblants a aquelles que mostrem com a genuïnes. El tema m'agrada i em diverteix, la veritat, ja que en aquest camp fins els més savis són ignorants de tant en tant i en ocasions m'han corregit en alguns llibres coses raríssimes pel fet que el corrector trobava que una paraula era poc habitual, massa culta o poc adient. Confonem allò que no hem escoltat mai amb quelcom incorrecte o corregible, i em temo que la universitat ha format alguns exèrcits de dogmàtics normatius, els quals tan sols amb el temps, com els metges, maduraran i aprendran allò que és la vida lingüística real.

La gent més sàvia i amb més estudis i experiència, en medicina, en història i en llengua, acostuma a ser tolerant i relativista. Tot aquest rotllo m'ha vingut al cap avui en llegir pel facebook la referència a una làmpada modernista. Això de làmpada no ho havia vist mai fins fa uns anys,  o potser a tot estirar en algun text tècnic, no ho sé. Pel que fa a escoltar-ho, mai dels mais fins fa quatre dies. Havia fet molts exercicis de reciclatge on em marejaven amb allò del llum i la llum i les seves diferències. Jo també en vaig fer fer a l'escola, el mateix que sobre les diferències vitals entre tastar, provar i emprovar. L'escola, tot i la política que s'hi esmerça i les baralles que es congrien al seu entorn, serveix de molt poc, en l'actualitat. El món real té camins que se'ns escapen, lligats a modes i a la tele i fins i tot a voler quedar bé quan es parla i el que s'aconsegueix és fer passar bou per bèstia grossa.

Una altra substitució nostrada del present és la de la botiga per la tenda. Tant en aquest cas com en el del llum no és que les paraules de moda siguin dolentes, és que em sembla que les més habituals eren millors, però potser és una opinió subjectiva. Avui tothom va de tendes o, el que és pitjor, a fer xòping.

Adjunto la informació recollida d'allò que en dèiem, en broma castellana, els súpertacanyons...



làmpada 


f. [EE] [AQ] Element o dispositiu productor de llum. Làmpada d’incandescència. Làmpada de descàrrega.

llum

m. [LC] [AQ] Estri o aparell que serveix per a fer llum. Un llum d’oli, de petroli, de carbur. Un llum de cuina.Encendre un llum. Apagar el llum. 
 [AQ] [EE] [FIF] llum d’arc Aparell d’enllumenament en què la llum és la d’un arc voltaic. 
 [LC] [JE] [IQ] llum de bengala Bengala 2 1
m. [TRG] [LC] Dispositiu lluminós situat en un lloc visible de l’exterior d’un vehicle emprat per a indicar una posició, una maniobra, etc. Els llums de gàlib d’un camió. Llum de posició. Llum curt. 
 [TRA] llum de situació Llum que han de portar obligatòriament les naus i els hidroavions per tal d’assenyalar llur presència durant la nit o en cas de visibilitat reduïda. 
m. [LC] ésser un llum Ésser inepte, negat. 
 [LC] estar com un llum Ésser boig, no ésser-hi tot.



botiga 


f. [LC] Establiment on es venen a la menuda un o més articles de comerç. La Rosa i la Isabel han posat una botiga de robes. Tenir botiga. Plegar la botiga. 
 [LC] posar botiga Obrir una botiga. Els seus avis havien posat botiga a Tremp. 
f. [HIH] Obrador on el menestral venia també la seva producció. 
f. [LC] Conjunt de les mercaderies que hi ha en una botiga. Per molt poc li compraries tota la botiga. 
f. [LC] Celler que no està sota terra o sota volta. 
f. [LC] Lloc a la planta baixa d’una casa de pagès on es guarden queviures i algunes eines. 
f. [LC] Construcció petita, vora la costa, destinada a guardar-hi ormejos i accessoris de la barca i, eventualment, a viure-hi o a passar-hi l’estiu. 
 [LC] [AGP] botiga de mar Botiga 4 1 
f. [LC] [IMI] Fàbrica de taps de suro.



tenda 


f. [LC] Abric fet de tela o de pells sostingudes per un o més pals clavats a terra i cordes que mantenen drets el pal o pals. Una tenda de campanya. La tenda reial. Parar les tendes. Desparar, alçar, les tendes. 
f. [LC] Establiment on es venen al detall comestibles i, a vegades, merceria i altres gèneres. Escombres? En trobaràs a la tenda.

6 comentaris:

Miquel ha dit...

Joder, que bien suena : "...La gent més sàvia i amb més estudis i experiència, en medicina, en història i en llengua, acostuma a ser tolerant i relativista..."
No te quepa duda, mi niña, no te quepa duda.
Te llevo siempre conmigo y, si tengo alguna duda, entro en tu página, que no siempre me responde a lo que yo quiero hacer, pero me da una idea ha no hacer lo que no quiero hacer,
Un beso cálido, grande y fuerte, de esos de cava brut nature con unos berberechos de complemento.
Siempre me acuerdo de ti...
Salut

Júlia ha dit...

Gràcies, Miquel. La ignorància és molt dogmàtica, encara que tingui títol universitari i doctorat, què hi farem.

Francesc Puigcarbó ha dit...

recordes una peli de Gary Cooper, que Barbara Stanwick es la novia d'un gàngster i tertimoni de carrec.
La tanquen en una casa molt gran on hi ha a banda de Gary Cooper tot de saberuts linguistes que estàn fent un nou diccionari. Cooper se sorprén del llenguatge de carrer de la Stanwick, i s'adona que fora del lloc on estan recluïts hi ha la gent i un nou llenguatge que ells desconeixien.

Ah! em nego a dir i escriure 'làmpada' i 'melmelada', ho fe ara perquè en quedi constància.

miquel ha dit...

Estic força d'acord amb el que dius. I com també dius, o insinues, la gràcia es pot trobar en el coneixement i, sobretot, en la tria posterior.

Júlia ha dit...

Cert, Francesc, jo amb la melmelada encara passo, car ho havia vist en llibres antics de poemes en català però això de la làmpada és superior als meus costums de jubilada repatània.

Júlia ha dit...

Miquel, jo crec que l'única forma d'aprendre seriosament és escoltar molt i llegir molt i de tot.