8.2.14

EMILI FREIXAS (1899-1976), DIBUIXOS I SOMNIS

Dimarts, al Centre Cultural Albareda, CERHISEC dedicarà una xerrada al gran artista EMILI FREIXAS que coincidirà amb una exposició de dibuixos a tinta, de Carles Puigmitjà, que hi ha en aquest mateix espai. La xerrada serà bàsicament la mateixa que ja vaig fer a la Biblioteca Francesc Boix, l'any 2010 i en la qual vam comptar amb l'assistència de dos dels seus fills i d'alguns dels seus néts. 

Quan era petita no sabia que aquell admirant dibuixant vivia al barri. Recordo molt bé els llibres de fades de l'editorial Molino, en tenia uns quants, que es van perdre pels camins de la vida i perquè es van fer malbé. Eren contes dedicats a diferents països, japonesos, francesos, americans, indis... Els meus preferits eren aquells que anaven dibuixats per Emili Freixas. 





No sóc especialista en art, ni en res, sinó una tastaolletes amb debilitat pels personatges i fets relacionats amb el meu barri. Per això vaig decidir que ens calia evocar la figura d'aquell gran dibuixant crec que no tan reconegut com caldria tot i que potser ho està més fora de casa que no pas aquí. Com va passar també amb Ferrándiz, en un altre moment, els suposats entesos d'avui en algun moment van considerar passats de moda determinats dibuixos antics. La il·lustració dels contes infantils moderns ha fet un tomb important en aquests darrers anys tot i que allò que en un moment semblava innovador ara ja és tot plegat molt semblant, la veritat.


Tenim tendència a restar i no pas a sumar, per desgràcia. En d'altres països els dibuixants i pintors clàssics,  antics, tot i que sorgeixin noves formes artístiques són reconeguts, respectats i valorats. Aquí, ja ho sabem, el noucentisme mata el modernisme, fins que algú no el recupera. A tot arreu passa una mica però a Catalunya passa de forma absurda, general i indiscriminada, en molts camps de la creació.  En tot cas els gustos són molt personals però també ens condiciona el discurs vigent i la promoció que es fa de l'art o del que sigui.


Emili Freixas va ser un artista divers i molt important durant tota una època, que va surar en les dificultats de la postguerra i que va fer de tot: portades, historietes, il·lustracions, quadres... En aquells anys es pagava molt malament i s'havia de treballar a preu fet. Per això, com que hi tanta producció, també hi podem trobar genialitat i producció destinada a la supervivència familiar. Emili Freixas i el seu fill, Carles, també dibuixant, van endegar un mètode de dibuix molt interessant, les famoses làmines Freixas encara es venen i s'utilitzen, així com els llibres dedicats a aprendre, de forma gradual, a aprendre a fer anar el llapis amb una mica de grapa. 



Una de les imatges que evocaven els seus fills era la del pare dibuixant i dibuixant en algun racó de Montjuïc mentre ell els vigilava. Per desgràcia en aquella època no es guardaven els originals i en molts casos es van perdre tot i que algun se'n pot trobar de tant en tant, per als interessats i col·leccionistes.
Hi ha moltes webs per internet on s'evoca algun aspecte de l'obra d'Emili Freixas.  Per a mi sempre serà el creador de somnis amb rerefons exòtic, lligats a un temps de restriccions i poques possibilitats de somniar en móns meravellosos. Se li han dedicat més exposicions fora de Catalunya que no pas aquí i fins i tot una que es va fer amb motiu del centenari del seu naixement va rebre alguna crítica d'aquestes enteses en el sentit que es tractava d'un art passat de moda. Però el cert és que els infants -i els adults- que no tenen prejudicis i que accedeixen a molts d'aquells dibuixos es meravellen amb els detalls que inclouen i el món que representen. 


Amb motiu de l'altra xerrada vaig dedicar algunes entrades dels meus blogs a Freixas, per no repetir el que vaig escriure aleshores incloc aquí els enllaços corresponents:






Altres espais virtuals interessants sobre l'artista:












Podeu trobar centenars de referències sobre aquest artista, així que paro aquí i deixo a la tafaneria dels lectors la recerca sobre  molts aspectes de la seva obra i la seva vida. Malauradament he comprovat una vegada més que resulta més valorat fora de Catalunya,  fins i tot a l'estranger, que no pas aquí on encara ens perd l'estètica o la badoqueria, no ho sé.

14 comentaris:

Sícoris ha dit...

Ja fa dies que em vaig apuntar per assistir a la xerrada. Recordo amb afecte aquelles làmines per aprendre a dibuixar (sense cap èxit en el meu cas).
Una gran iniciativa, Júlia!

Ramon ha dit...

Els dibuixos d'aquest home, pel seu detall i força expressiva, feien que a més del contingut de la història t'enganxés el seu art. Quantes estones resseguint amb la mirada el traç de les seves imatges.
El valor de la seva obra estarà més o menys reconegut públicament, però individualment som molts els que el recordem i admirem.

Enric H. March ha dit...

El que més crida l'atenció d'aquest home és la varietat d'estils que feia servir segons el tipus d'història a dibuixar.
Forma part de la història visual de molts de nosaltres.

Júlia ha dit...

Ja ens veurem, doncs, Sícoris.

Júlia ha dit...

Així ho crec, Ramon, té devoció popular.

Júlia ha dit...

Enric, es va fer un tip de pencar, hi ha dibuixos que serien una mica com les novel·les de Silver Kane, alimenticis però amb grapa. Em meravella veure el tip de treballar que es feia la gent d'aquella generació. Té molta varietat d'estils però el reconeixes sempre.

Francesc Puigcarbó ha dit...

havia vist moltes coses d'ell, una vegada de jovenet, el vaig conèixer a traves d'un altre dibuixant de còmics de Sabadell a qui jo ajudava a fer els fons de les portades de les novel·les de l'Oeste, de Fidel Prado, Marcial Lafuente Estefania i altres.

Júlia ha dit...

Francesc, jo crec que tota la gent de la nostra generació en té un record o altre, directe o indirecte.

Veig que no et vas dedicar a fer fons, professionalment...

Miquel ha dit...

Intentaré escaparme ¡¡¡

Júlia ha dit...

Pues, hasta el martes, Miquel!

Olga Xirinacs ha dit...

Força part de la meva infantesa l'he passada amb en Freixas: contes de tota mena i les Lectures, que es comprava la meva mare. Un vertader refugi d'un temps que encara algú ens vetllava i emparava.
Que tinguis bona vetllada, avui.

Júlia ha dit...

Vinc de la xerrada, Olga, i ha anat molt bé, malauradament Freixas avui 'no és modern' i els manaies del món de l'art, com sol passar amb tantes coses, no el valoren com caldria. Som un país molt raret i molt desagraït en molts aspectes.

Enric H. March ha dit...

M'alegro que hagi anat bé, Júlia. Al final no he hagut d'escollir entre tu i la Filmoteca. Se m'ha girat feina, i ni l'una ni l'altra!

Júlia ha dit...

Gracies, Enric, em pensava que amb el fred i el vent no vindria ningú però deunidó.