17.3.14

HI HA MOLTS MÓNS I SÓN A TOCAR DE CASA

Quants més serem, més riurem


Ja he manifestat en d'altres ocasions la meva poca afició a l'esport en general i a les curses massives en particular. No entenc que veure aquests ramats de gent corrent sota un sol de justícia no faci angúnia. Ahir van estar molts carrers tallats a causa de l'esdeveniment, cosa que sembla normal però que jo no trobo que ho sigui gens. Jo crec que aquestes protestes per motius diversos que tallen el trànsit de tant en tant haurien d'intentar tallar una cursa massiva ja que es trobarien amb un rebuig perillós, em temo. Hi ha molts llocs per on es podria fer una cursa sense destorbar la vida de la ciutat i que, a més, animaria aquests no-llocs per on no hi passa ningú, com ara determinades zones industrials.

Fa molts anys, quan era adolescent, havia vist passar en ocasions la gent que participava a la Jean Bouin i aleshores em produïen fins i tot admiració, eren pocs i ben avinguts. Resulta que ahir me'n vaig anar a fer un volt pel Port Vell amb la intenció d'arribar-me més tard, quan l'obrissin, al Portal de Santa Madrona. Però quan vaig anar cap allà em vaig trobar amb què no deixaven travessar el carrer cap a la Rambla, a l'alçada de Colón. Hi havia un pobre home que protestava explicant que anava a treballar, un dels policies, nerviós per la situació li va contestar amb una mica de mal geni que si travessava li hauria de posar una multa. Finalment es va trobar amb un altre policia més amable que li va dir per on podia anar a fer el volt, m'imagino que pel pont que, molt més avall, travessa cap a l'altre costat. L'home encara li va donar les gràcies amb humilitat i és que quan t'ensopegues amb algú simpàtic et suavitzes, en general.

Vaig anar tirant avall per l'altre costat i en arribar més o menys davant del Museu Marítim vaig observar que es podia creuar fins a la meitat, que no hi havia cordó de seguretat i que gent que anava a peu o en bicicleta aprofitava alguns moments puntuals per travessar de pressa i això vaig voler fer. És veu que una noia del públic, que tenia un nen petit a coll sense barret ni res, el qual m'imagino que devia agafar una insolació, em va escridassar i a la noia s'hi van sumar d'altres veus dient-me coses com ara aquesta dona que s'ha pensat, passar tan tranquil·la, això és una cursa important, però, no l'heu vista? També em van escridassar alguns corredors que s'acostaven, es veu que tenien por que no m'hi ensopegués i els espatllés la regularitat. Com que no m'agrada discutir vaig fer la viu-viu, com si fos sorda i cega, i vaig tirar cap al Portal de Santa Madrona.

Pel Paral·lel vaig veure més d'un corredor que havia caigut extenuat i havia precisat d'ajuda mèdica, d'això no en va parlar cap televisió. Una dona del barri em va dir que n'havia vist alguns més. Al davant del Portal de les Drassanes hi havia aquells senyors disfressats de soldats, fent guàrdia. A mi aquestes coses em fan riure i l'afició dels darrers temps als uniformes no em fa el pes. A dalt, als jardinets, hi havia més senyors i alguna senyora, disfressats també de soldats nostrats i la gent, autòctona i forastera, s'hi retratava amb una gran afició, el mateix que es fa amb les estàtues de la Rambla però sense haver de pagar. Un senyor grandet acompanyat d'una noia més jove sudamericana li explicava amb pèls i senyals la història de la Coronela, per tal d'impressionar-la amb la seva saviesa: no te creas que era la mujer del coronel, jeje, era un cuerpo de voluntarios que bla, bla, bla.

Per a no ser linxada per la multitud enfervorida, car he de dir que els crits que proferien els espectadors de la cursa animant els corredors feien una mica de por por, aquesta vegada, per anar al Poble-sec, vaig passar pel forat del Metro i me'n vaig anar a buscar un pollastre a l'ast amb petaques, volia anar a fer un tomb per la jornada castellera que feien al meu barri però ja se'm va fer tard i estava una mica saturada de multituds per veure'n més, ni que fossin enlairades. No em fan el pes els castells, tampoc, ni que s'enfilin les criatures allà dalt però per solidaritat veïnal quan en fan al Poble-sec m'hi arribo. És que de tot protestes, ets molt crítica, no siguis tan crítica, em va dir en una ocasió una bona amiga, empipada pel fet que jo no compartia els seus entusiasmes polítics. Deu ser veritat, m'estic tornant l'àvia bola, un personatge, per cert, avui oblidat però el qual es mencionava sovint a casa meva en èpoques pretèrites. Per cert, el Corte Inglés, que organitza l'esdeveniment cursari no és un dels més grans representants del capitalisme consumista? Doncs això.

19 comentaris:

Francesc Puigcarbó ha dit...

ets una terrorista suïcida, travessar pel mig d'una cursa és molt perillós.
Recorda el que deia Charly Rexach: Còrrer és de covards!
Això va a modes i temporades, ara, a la gent l'hi ha donat per còrrer, o anar en bici per la muntanya disfressat d'astronautes. Jo encara vaig amb la gafa al pantaló, com he anat sempre en bici des que tenia 9 anys.

Francesc Puigcarbó ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Xiruquero-kumbaià ha dit...

A veure si te n'assabentes d'una vegada, benvolguda Júlia, que Barcelona és dels gossos, de les bicicletes, dels "maratonians", dels manifestants, dels mussols sorollosos -que viuen de nit- etc..
Però, com et passa pel cap passejar el sagrat dia de la Marató?
I aquell bon home, com se li acut anar a treballar un dia així?
A, per cert, no et perdis això:
http://lectoracorrent.blogspot.com/2014/03/laltra-cara-de-la-marato.html

Enric H. March ha dit...

Aquestes multituds corrent són una de les raons per les qual ja gairebé no corro i competeixo menys encara. Però d'aquí a criticar-ho... A mi em molesten els cotxes, no la gent que va a peu a la velocitat que sigui (excepte els que ocupen tot l'ample de la vorera).

I pel que fa a les destrosses físiques i desmais, no us preocupeu: tots han pagat una assegurança mèdica i de responsabilitat civil per deixar la vida sobre l'asfalt.

Júlia ha dit...

Francesc, compte, que amb les bicis també s'ha posat de moda fer coses multitudinàries...

Júlia ha dit...

Xiruquero, quina estampa la dels jardinets.. en fi.

Júlia ha dit...

Enric, no ens posarem d'acord, però sempre els perjudicats som els vianants tranquils, en tot això.

Jo personalment crec que les grans ciutats, el centre en concret, no és un lloc adient per a coses multitudinàries d'aquest tipus, hi ha indrets on es podria fer amb més comoditat per a tothom però no donaria tants vots ja que sembla que a la majoria els agraden aquestes coses.

Per molt que es paguin les destrosses la imatge de tants pixaners als jardinets és una mica rareta, o ho hauria de ser...

Júlia ha dit...

El problema no és anar a peu a la velocitat que sigui, és que es prioritza una activitat per damunt de la vida de la ciutat, durant força hores d'un matí de diumenge.

Jordi ha dit...

Precisament es busquen curses als centres urbans perquè tenen més animació. Hi ha molt gent que surt a animar tot i no tenir ningú corrent. Reconec no obstant que és un tema a millorar.

Es pot creuar la marató o qualsevol altra cursa passant per aquells forats en que no passa ningú. Ahir va haver gent que va passar aturant corredors. Entenc que hi ha estones on és impossible pel continu de corredors però tard o d'hora hi ha un forat. A l'alçada del litoral la gent arriba molt cansada, qualsevol topada amb algú que creui pot acabar amb les dues persones al terra i amb lesions. A aquelles alçades és difícil esquivar algú de manera ràpida.

Lectora corrent ha dit...

Em pensava que la gran afició que hi ha ara a les curses era perquè és un esport barat. Però he llegit que a la marató de Barcelona el percentatge d'estrangers i gent vinguda de fora de Catalunya era molt gran. I pagar-se el viatge i com a mínim una nit d'hotel ja és una despesa a tenir en compte.

A mi no em molesta que corrin per la ciutat; no em sembla que el destorb sigui més gran que quan hi ha la rua del Carnaval, la desfilada de reis, el correfoc o altres actes festius. A més, ara hi ha moltes curses que aprofiten l'afició de la gent per córrer per recollir diners --amb les inscripcions-- per a diverses finalitats solidàries.

El que em molesta és que no es prenguin les mesures oportunes --o no s'instrueixi bé els corredors-- per evitar el que vaig veure ahir: corredors que abandonaven un moment la cursa per orinar en jardins de la ciutat. I no un o dos; en vaig veure dotzenes i només a 5 km de l'inici de la cursa.

Per altra banda, allò que deies que alguns queien extenuats, és cert. En una mitja marató fa un o dos anys --crec que era a Granollers-- un corredor va caure mort en arribar a la meta. Però això passa perquè no tothom fa les revisions mèdiques que s'aconsellen per als corredors de fons i perquè, en notar que la màquina falla, no saben llençar la tovallola i deixar la cursa.

Miquel ha dit...

Mi estimada :

Si hay una cosa de locos es el correr.
Uno solo compite cotra sigo mismo y nunca, nunca está contento. Siempre mirando el reloj e intentando rebajar el no se que del ritmo de no se cuantos.
Lo se por mi hijo. Ya le digo : "estás boix, completament boix".
Sigo al pie de la letra el consejo bíblico que dice abstenerse de competir contra uno mismo.
Un día saldrás crucificada de una de esas avalanchas..¡¡¡¡
Hay que ser muy, muy valiente para cruzar en diagonal una cursa de estas ...
Mara de Deu ¡¡¡¡
Cuidat ¡¡¡¡¡¡
salut

Júlia ha dit...

Jordi, jo vaig passar per un d'aquests forats i em van dir de tot, més amunt els polis amenaçaven amb multes als apressats, sobre l'animació si es fes en llocs menys cèntrics també es podria animar, fa anys s'havia parlat d'habilitat zones industrials mortes en dies de festa per a coses així però sembla que a la gent li agrada el 'mogollón'

Júlia ha dit...

Lectora, en cap manifestació d'aquestes que menciones m'han privat de travessar el carrer, la veritat, si ho feia en els 'forats'.

A mi em preocupa molt la massificació excessiva, fomentada per una propaganda vers aquests actes, no és el mateix la cursa del meu barri, que dura poc i amb una participació limitada que aquestes masses de gent corrent on hi ha persones de tota mena.

Caldria plantejar els problemes que determinats actes provoquen en la gent normaleta, per exemple, en el meu barri tenim molts problemes per entrar i sortir amb el cotxe quan hi ha celebracions d'aquest tipus, multitudinari, i es talla el Paral·lel i carrers de la vora.

Júlia ha dit...

M'he adonat també que quan es parla de la cursa no es mencionen els problemes de salut, seria una manera d'avisar la gent dels perills que corren, tot i que em temo que ens costa escarmentar.

Júlia ha dit...

Miquel, vaig creuar pel lloc dels vianants però es veu que no es podia, el que em va saber més greu és el que em van arribar a dir, amb molt mala educació, els 'animadors'.

De tota manera admeto que sóc molt poc esportista, gens competitiva, ni contra mi mateixa, evidentment.

Millor quedar-se a casa en dies així.

Jordi ha dit...

Els que correm tenim en comú que fem els mateix esport però, formem part de la societat on hi ha de tot. En general, com tothom, som respectuosos. Si que poden haver crits, jo en concret vaig cridar a dues persones: una que va creuar-se aturant corredors i fotent-se de nosaltres i un altre que va intentar passar amb una carretó que portava una caixa portant-se un parell de corredors pel davant on les cames ja estant molt fotudes. A la resta de gent que va creuar correctament no vaig veure ningú que els digués res.

En quan a la salut, es poden fer revisions mèdiques per descartar malalties però no garanteix que no et passi res. En ocasions ha mort gen per beure massa aigua, en ocasions per mort sobtada possiblement per un increment de lípids en sang massa elevat. Diumenge afortunadament, no va haver-hi res greu però la incidència és inferior a altres activitats.

Córrer és barat o car segons com t'ho agafis. Si vas a totes les curses (no recomanable) i et compres tot el que hi ha és car. Si no, no és més car, fins i to més barat, que qualsevol altre activitat.

És gent normal la que corre, el comú és corre i per tant les motivacions per fer-ho són diferents. No tothom és competitiu. Fins i tot hi ha curses no competitives i solidàries on es recullen tones de menjar pel banc d'aliments de la població i ens fotem una bona pallissa pujant i baixant per la muntanya gaudint del paisatge.

Júlia ha dit...

Jordi, no dubto gens del que dius però en això, com en tot, a allò que ens agrada li veiem més coses positives que no pas negatives i jo he de dir que sóc molt poc esportista i més partidària de l'excursió tranquil·la que de la velocitat. Ja he explicat el que vaig viure i veure i com tu dius, quan hi tanta gent on sigui hi ha de tot, el mateix et diuen aquells que van en bicicleta o en moto i en són aficionats. En general sempre crida més l'atenció la persona que no fa el que cal que aquella que actua amb correcció.

El que passa és, que segons la meva opinió, el nivell de massificació d'aquestes coses ja resulta una mica -o molt- excessiu, vaja, pel meu gust.

Ricard Masferrer ha dit...

Aquí un altre que ve del món del córrer i d'un temps en que la marató de Barcelona no era tan multidinaria com ara i corríem trams per la Zona Franca i també pel centre de la ciutat i també tot sols. Ningú ens mirava i els cotxes ens pitaven tot emprenyats. Fa uns anys es va creure que fins i tot la marató desapareixia de la ciutat. Aleshores reclamàvem tenir una marató amb molta gent i amb la ciutat bolcada en els corredors. I ara que tenim això ja no hi participo, prefereixo anar a córrer i a caminar en solitari o amb pocs amics per la muntanya. No m'agrada córrer amb tanta gent al voltant. Potser per allò de la solitud del corredor de fons. No defujo tornar a córrer algun dia la marató però de moment no entra en els meus plans. També cal dir que el córrer s'ha convertit en un gran negoci. Ja veus que tot són contradiccions, però segueixo gaudint del córrer.

Júlia ha dit...

Ricard, l'èxit té aquestes servituds, val per a curses però també per a visites culturals, la massificació produeix rebuig als pioners, es desvirtua el contingut. Podria posar molts exemples d'àmbits diferents. La contradicció és ben humana, per altra banda, no ens en podem escapolir.