2.4.14

TECNOLOGIA, CELEBRACIONS I NOSTÀLGIA POSITIVA


Ahir va fer quaranta-un anys que em vaig casar. Era diumenge i, ben mirat, una data poc adient, ens trobàvem en quaresma, aquell any i és el dia que s'havia dit de la victòria, ja se sap de qui. La coberta del diari La Vanguardia fa una mica de por, amb una fotografia de Franco i Juan Carlos i les paraules: continuidad y progreso. Però per motius diversos era també una data que anava molt bé a tothom i es convenient passar de la història de tant en tant i fer la teva vida. Tot i que no es tracta d'una xifra rodona, la filla i el gendre ens van regalar ahir un ipad que no és el de la fotografia, la qual he tret de la xarxa. Malgrat que m'agrada el tema d'internet cada vegada em sembla més difícil aprendre coses noves.

Quan érem més joves, devia ser a a finals dels vuitanta, vam regalar reproductors de vídeo al meu sogre i a la meva mare. El meu sogre ens va dir que s'estimava més que li canviéssim per una tele petitona i la meva mare, molt cinèfila, va intentar utilitzar-lo però un dia va posar la cinta a l'inrevés, va forçar l'entrada i se'l va carregar, cosa que li va saber molt de greu. Aleshores ja es començaven a abaratir i n'hi vam regalar un altre més endavant i el va fer servir amb una certa normalitat tot i que més aviat per veure pelis que no pas per gravar-les.

Tinc una amiga una mica més gran que jo que no ha volgut saber res d'internet i els ordinadors i això que era una gran professora de matemàtiques. Les novetats atabalen quan et fas gran i, en el nostre temps, les novetats són constants i piconen les nostres savieses tot just assolides. Quan te'n surts tenen un munt d'avantatges. Quan jo era joveneta per la ràdio ja es feien debats sobre les virtuts i servituds de les màquines d'escriure en comparació amb els escriptors de raça que escrivien a mà i amb ploma estilogràfica. Més endavant recordo un debat sobre màquina d'escriure versus ordinador entre Espinàs i Calders, aquest segon era molt més amic de les novetats i lloava els ordinadors, que ja utilitzava.

Jo vaig tenir la sort de poder-me matricular a la UOC d'Humanitats en el Grup Pilot, era el segon any que funcionava aquesta universitat i em vaig veure obligada a aprendre informàtica per poder seguir els estudis. El fet de ser pionera en el tema, comparada amb d'altres mestres de l'escola, va fer que durant uns anys fos també la coordinadora informàtica del centre. En els darrers anys en actiu ja havien entrat mestres joves que em donaven cent mil voltes, sobretot pel que fa l'agilitat en utilitzar aquests estris demoníacs del nostre temps.

Ahir la meva néta, setze mesets ben portats, va fer una rebequeria pel fet que la meva filla m'estava ensenyant com anava l'ipad i ella el volia ja que, com tants infants, ha nascut amb això i a casa li posen jocs i fotografies i fa anar les pantalles com una experta. El món canvia i tots canvíem però ara entenc la mandra amb la qual la mare i el sogre van contemplar el regal de l'aparell reproductor de vídeo que els amollàvem amb gran il·lusió. De vegades algú m'ha aconsellat modernitzar el blog però no ho he volgut fer per pura mandra. Més enllà d'això també he vist blogs i webs meravelloses i molt ben fetes que després han quedat oblidats i oblidades, malgrat tants esforços per millorar i embellir els missatges. Crec que val més un blog modest i actiu que no pas un blog molt maco i oblidat, la veritat.

Em vaig casar de forma convencional, tradicional i per l'església, com es feia aleshores i els tres paisatges d'aquell dia, lluminós i assolellat, han desaparegut o més aviat s'han transformat. La cerimònia va ser a l'església de les Monges del Sortidor, aleshores parròquia de Sant Salvador d'Horta, que tenia molts records per a mi. Doncs avui ja gairebé no hi ha església pel fet que l'escola tenia necessitat d'ampliar el nombre d'aules i es va conformar amb una petita capelleta i la resta la va adequar a l'ensenyament del present. Després vam anar a dinar a la Font del Gat, aleshores era aquell un restaurant antic i senyor, però amb el tema de Montjuïc i l'ajuntament, el restaurant va desaparèixer, tot i que ara n'hi ha un de petitó però no és el mateix ni de bon tros. I en acabar vam anar al Molino que avui ja no és, tampoc, el Molino de 1973. 

Feien una revista que es deia Súperligue i cantaven una cosa com ara súperligue, el que la sigue siempre la consigue. Hi sortia l'inoblidable Escamillo, Mary Mistral, Alicia Alzaga... Ens van donar un cartronet amb fotografies que no sé on tinc desat, però he trobat una reproducció en un indret de venda per la xarxa, aquí podeu veure els artistes d'aleshores, alguns són morts ja com tanta gent que ens va acompanyar aquell dia. Que al cel ens puguem veure, amb ipads o sense.


El Molino unico Music Hall de Barcelona presenta Super Ligue (Música - Varios)


El Molino unico Music Hall de Barcelona presenta Super Ligue (Música - Varios)


16 comentaris:

Josep_Salvans. ha dit...

Hola Júlia! Ara feia temps que no venia a veure els teus comentaris d'actualitat al teu bloc. Ara a la UOC van fer unperiode de prova i han sel·leccionat alguns blocs, em sembla que segons un barem de data de creació que el s farà accessibles a tota la comunitat del Campus Virtual i que tot i que es probable que no li interessi, son a Comunitat/blogs per si no li interessa.

Moltes felicitats!! Els meus pares es varen casar un dia dos de febrer de 1953 que no sé en què queia i que al cap de cinquanta anys, va caure en diumenge, el primer del mes i ho van televisar des de Montserrat, com cada primer diumenge de mes. aquest any, i al cap de onze anys més també era un diumenge, el dia dos, festa de la candelera. És també el cas que aquest any haurà estat el primer, després de que la mare moís que han passat al Cel si no estan perduts pel el Purgatori que exposava Dante. Felicitats.

Anònim ha dit...

Com passa el temps! I ens hi anem adaptant perquè res és com era. És la manera de continuar sent.

Felicitats per resistir i ser aquí.

Ramon ha dit...

Primer de tot: Moltes felicitats!
Segon: És veritat que tot canvia però ens en sortim i en el teu cas la mar de bé. Només cal veure com manegues els teus blogs. Crec que la tablet és un estri molt interessant pel que em comenta tothom que la té. Segur que en treuràs profit.
Per últim; repeteixo; moltes felicitats i per molts anys.

Francesc Puigcarbó ha dit...

ENHORABONA! som dels pocs que resistim en parella, que avui en dia és una excepció, o una curiositat curiosa.

salut, i cap les noces d'or.

Marta ha dit...

Enhorabona Júlia! , nosaltres enguany en farà 37 de vida en comú :). Per cert, també he estrenat tauleta que m'ha l'han regalat pel meu aniversari fa una setmana. El que més m'agrada és el whatsApp, ja que el meu mòbil encara és dels que només es pot tefefonar i de moment no el penso canviar!

Júlia ha dit...

Gràcies, Josep!!!!

Júlia ha dit...

Enric, passa que vola, val la pena aprofitar-lo sense emprenyar-nos per bestieses...

Júlia ha dit...

Moltes gràcies, Ramon!!!

Júlia ha dit...

Gràcies, Marta, segur que me'n surto, jo em vaig canviar el telèfon per poder enviar a la filla informacions sobre la meva néta ja que faig de cangur voluntària.

Allau ha dit...

Felicitats, Júlia. No crec que tinguis cap problema amb la tauleta: no deixa de ser un ordinador una mica més portàtil.

Sícoris ha dit...

Felicitats per l'aniversari de casament (bé, i per l'Ipad també). Per molts anys!
M'han encantat les fotos dels artistes de l'any 73. Tempus fugit...

Júlia ha dit...

Gràcies Allau, això espero, però tot plegat és com aquell acudit del que sabia dir penícula i ja en deien flin.

Júlia ha dit...

Gràcies, Sícoris, grans artistes resistents,un bon record.

Tot Barcelona ha dit...

Felicitats ¡¡ Ja són uns cuants..
salut

Júlia ha dit...

Francesc, n'hi ha més dels que sembla, sobretot del 'nostre temps', he, he.

Júlia ha dit...

Uf, Miquel, i tant 'toda una vida, lalalalalalala'...