11.5.14

COSES QUE PASSEN A LA CIUTAT QUAN MENYS T'HO ESPERES

Ahir per la tarda, quan em dirigia al RECERCAT, vaig observar que en un carrer del meu barri s'anava acumulant molta gent i que tres cavalls ben apeixats semblaven fer guàrdia al costat d'un comerç. Com potser sabeu el meu barri és ben bé allò que en diuen multicultural però si hi ha una activitat humana que ens agermani en els interessos aquesta és la tafaneria, i allò de Terenci sobre el fet que res humà no ens pot resulta indiferent es pronuncia en un context veïnal de curiositat ben intranscendent.

Com que avui no hi ha esdeveniment que no desvetlli l'afany retratador i filmador globalitzat, tot eren càmeres i telèfons en actiu i gent que s'acostava cap a l'indret amb ganes de tenir un record dels fets. L'objecte de la curiositat era, pel que vaig entendre, que tres guàrdia urbans a cavall i vestits gairebé de gala s'havien ensopegat amb un seguidor del déu Kakós, el qual, arraulit en un racó, a terra, anava remugant.  Sembla que aquesta modalitat de vigilància és més habitual del que ens puguem pensar car he mirat per la xarxa i n'he trobat altres casos.

Al cap d'una estona va venir la policia convencional, aquesta que va en cotxe oficial i sirenes, m'imagino que es van ocupar de lladre enxampat i els genets van continuar cavalcant vers el centre de Barcelona. Ben bé no sé què havia passat, vaja, un noi jove me'n va fer cinc cèntims, entusiasmat en pensar quina una en tindria per explicar als seus néts.

Dos avis del veïnat ironitzaven sobre el tema. El delinqüent, tant i tant retratat, potser ja no tindria moltes possibilitats de reincidir. En tot cas, com va dir un d'ells: per un que n'agafen... El problema, en aquests casos i en tants d'altres, és que no es penalitzi la reincidència constant, com avui mateix per la televisió manifestaven una colla de pagesos a l'entorn dels robatoris, de vegades violents, en les zones rurals.










10 comentaris:

Galderich ha dit...

L'escena dels urbanos de gala havia de ser espectacularment surrealista!

Miquel ha dit...

Parecen la policia montada del Canada

Júlia ha dit...

Galderich, un dels comentaristes populars em va dir que aquest no és ben bé el vestit de gala, ja que aquest és blau, no ho sé perquè no hi entenc. En tot cas em pensava que al Poble-sec érem originals i he vist per la xarxa que ja han fet algna intervenció semblant, per exemple, a Fort Pienc.

Júlia ha dit...

Miquel, incluso creo que debe tratarse de un reclamo turístico más, he, he.

Francesc Puigcarbó ha dit...

curiós el nom de la ferreteria: Blesa. No hi havia John Wayne a cavall?

miquel ha dit...

No ho veig bé, però crec que la GU no portava els guants blancs. Llàstima! Però això no desmereix unes imatges que faran la volta al món i resituaran la ciutat al capdamunt del rànquing de l'elegància, fins i tot quan es tracta de perseguir la delinqüència.
Amb cavall o sense, reivindico aquesta imatge de la nostra policia metropolitana a tots els carrers de Barcelona, sobretot, i per començar, a la Rambla i el passeig de Gràcia.

Enric H. March ha dit...

La propera vegada en vull una de persecució a cavall!

Júlia ha dit...

Francesc, Blesa és un carrer del barri, per això es diu així, probablement devia ser el nom d'algun antic propietari dels terrenys.

Júlia ha dit...

Miquel, em pensava que eren els primers però si mires l'enllaç veuràs que hi ha hagut d'altres casos, un dels quals a Fort Pienc, no sé si és de cara als turistes aquesta ostentació hípica.

Júlia ha dit...

Enric, potser en veuràs alguna, sembla que no és la primera, a més a més de l'eficàcia crec que contribueix a establir llaços veïnals car tothom comentava el fet posant-hi més pa que formatge.