21.5.14

GAUDÍ FOREVER: ELS TEMPS CANVIEN PERÒ HI HA COSES QUE ROMANEN INALTERABLES

Davant de l'entrada del MNAC hi ha una botigueta de souvenirs on els objectes de tota mena, llibres inclosos, són en un elevat tant per cent referències gaudinianes, amb l'inefable trencadís com a rei de la decoració de tapes de llibretetes i d'altres capricis de la imaginació souvenirística de culte. Hi ha altres objectes de sincretisme cultural gaudinià molt interessants que podeu trobar a botiguetes escampades per la ciutat i per tots els pobles costaners o de l'interior amb un cert gruix turístic. També els podeu comprar per internet. 

Per què els museus no s'afanyen en conservar amb cura l'art popular de veritat?


VISCA EL TRENCADÍS I LA SAGRADA FAMÍLIA, OLÉ!!!






Vous aimez le style Gaudi? Barcino utilise la technique de Gaudi pour obtenir un certain chromatisme et pouvoir créer cette spectaculaire figurine de flamenco vêtue d'un costume magnifique. Il utilise de la céramique vernie offrant ainsi des couleurs vives et causant un effet de brillance avec les différentes lumières. 

(de la propaganda d'una casa on es produeixen aquests  bonics objectes gaudinians)

I quin símbol pot ser millor per a una spanish family que una Sagrada Família?

17 comentaris:

Francesc Puigcarbó ha dit...

és el que té el trencadis, que com el porc s'aprofita tot, dit això, la flamenquització de Gaudi no sé si és molt encertada.

salut

Miquel ha dit...

Flamencas andaluzas (con todo el respeto, que no es poco), que nada tiene que ver con la cultura catalana ni el taranná gaudiniano, que a la postre se fabrica en China y para jodienda nuestra lo venden los del Pakistan.

El círculo completo de nuestra economía.
Salut

Júlia ha dit...

Francesc, l'encert és el de menys, deu vendre, ves.

Júlia ha dit...

Miquel, és así, pero parece que todo vale.

Pel que fa al tarannà gaudinià, hi hauria molt a debatre, i no tan sols això de les flamenques i els toros, quan una cosa dóna diners...

Temujin ha dit...

Cada cosa en su sitio, en Burgos tambien venden flamencas y toreros, lo de los toreros vale, pues aqui hay mucha aficion y tenemos ganaderia propia brava (la criada a la mayor altura de España). Pero las flamencas...

Tipicos topicos..

Salvador Macip ha dit...

Això sí que és una fusió cultural!

Helena Bonals ha dit...

És el mal gust tenyit d'estètica.

Ramon ha dit...

És el clàssic "todo por la pasta". Si els turistes volen portar als seus amics un "typical spanish souvenir" encara manen molt els tòpics i si, a sobre troben toros i flamenques fetes amb el trencadís gaudinià,bingo!.

Júlia ha dit...

Temujín, no hay que buscarle explicación, así son las cosas, jeje. Me asusta pensar cuantas cosas puedo comprar en otros países pensando que son 'auténticas'

Júlia ha dit...

Helena, però podríem fer pagesetes morenetes de trencadís, al menys competiríem

Júlia ha dit...

Ramon, el que fa més gràcia és la barrija-barreja, hi hauria d'haver un museu del souvenir friki, potser ja existeix i tot

Loreto Giralt Turón ha dit...

Com pot ser que els turistes encara vulguin comprar toros de record !

Miquel ha dit...

y castañuelas con lunares rojos ¡¡¡¡ ele ¡¡¡miles de castañuelas, estas con lunares blancos, fabricadas en lo más profundo de la China, vendida por pakistanies y entregadas al turista como reclamo de Barcelona...¡¡Castañuelas ¡¡¡
Miles y miles de castañuelas chapuerreadas como el que toca el timbre del tercero a las tres de la mañana, sin piedad ¡¡¡

Júlia ha dit...

Loreto, es deuen vendre ja que n'hi ha a carretades. Toros, toreros i coses molt estranyes...

Júlia ha dit...

Miquel, a les castanyoles els tinc 'carinyo', fins i tot a les més cutres, els ho perdono tot.

Olga Xirinacs ha dit...

Com anècdota, dir que en la tempesta seca d'ara fa aprox. un mes, un llamp va fer efecte bomba a la casa que la meva germana i el cunyat tenen a Albarca (Montsant). Va traspassar tres pisos i ho va reduir tot a runa, portes arrencades, vidres i ceràmiques (és el cunyat antiquari) de tota mena trencats. De manera que ara li diem que es pot dedicar a fer parets de trencadís... El cert és que si hi arriba a haver algú el mata.
Això dels premis de T. encara ara em dol. Jo no em presentava ni era jurat. Però tallar les esperances d'alguns bons escriptors, que sembla que n'hi havia pel que deien i pel que em dieu, deixa el jurat a l'alçada de l'espardenya. No poder -no voler- dedicar ni una vetllada als Premis... Pobra Literatura, així en majúscules.

Júlia ha dit...

Olga, no havia vist aquest comentari, tens tota la raó amb això dels premis, quins jurats i quina cultureta