4.6.14

KEN FOLLET, L'EDAT MITJANA I ELS SEUS MITES I TÒPICS





Dissabte vaig tenir ocasió de veure el primer capítol de la sèrie documental sobre l'Edat Mitjana de la mà de Ken Follet. El segon canal fa una molt bona programació cultural. El documental està fet amb importants mitjans i el capítol que vaig veure era prou interessant, tot i que poques coses noves aportava i en ocasions queia en un cert efectisme televisiu, en mostrar, per exemple, les xacres de la pesta de forma molt realista i una mica fastigosa o alguns instruments de tortura de la Inquisició. El tema de l'Edat Mitjana, com tot allò que fa referència al passat, està sovint mal explicat i mal entès i potser ha de ser així perquè a les persones del present ens costa molt compartir la mentalitat de l'època. Recordo uns comentaris de Martí de Riquer, fa anys, sobre el fet que moltes coses dolentes s'atribuïen a l'Edat Mitjana quan eren anteriors o fins i tot molt posteriors, com ara el famós cinturó de castedat. El tema dels instruments de tortura desvetlla rebuig i curiositat morbosa, només cal veure l'èxit que tenen les exposicions que es dediquen a tan horribles objectes, però la nostra època ha inventat sistemes molt més cruels fins i tot en contextos en els quals la sensibilitat i el respecte vers la vida humana haurien d'haver estat molt més grans.

Aquesta primera part del documental explicava la vida de tres dones de l'època, Hildegard Von Bingen, Margarida Porette i Joana d'Arc. Són tres casos molt diferents. Hildegarda va ser una dona prudent i espavilada, conscient del terra que trepitjava i va aconseguir morir de vella i tenir poder. La pobra Porette, de qui se sap poca cosa, més enllà de l'escriptura del seu llibre, Le mirouer des simples ames anientis et qui seulement demourent en vouloir et desir d’amour, em recorda el personatge del formatge i els cucs, és la persona de bona fe i grans conviccions místiques que insisteix en temptar el perill fins que es crema, i, en aquest cas, de forma literal. Joana d'Arc és també un cas molt diferent dels altres, pel fet que la mitologia francòfona l'ha feta gairebé intocable. Donzella verge, guerrera, màrtir, patriota, és que ho té tot, vaja.

En el reportatge una historiadora anglesa, experta en el tema, matisava els seus miracles i com, de fet, va esdevenir un instrument en mans dels poderosos, una ingènua jove manipulada de forma adient, que no s'adonava ben bé de qui manava de veritat, aquesta va ser la part del documental que em va semblar més interessant. L'extrema dreta francesa n'ha fet sovint bandera, encara recordo les fotografies d'uns actes del partit dels lepenistes on no hi mancava la parafernàlia corresponent, amb una dama jove vestida de donzella d'Orleans o bé davant d'algun dels monuments dedicats a la jove dama, i és que a França hi ha monuments per a tots els gustos i esdeveniments xauvinistes que calgui.

Així com l'Edat Mitjana aplega moltes etiquetes i tòpics, amb la Inquisició passa una mica el mateix i, a més a més, sembla que sigui una culpa hispànica. Al reportatge es deia per exemple, amb certa ironia, que la Inquisició era la KGB de l'època. Malauradament hi ha hagut moltes institucions dedicades a la tortura sistemàtica i estatalitzada durant totes les èpoques. És aquesta una xacra de la qual la humanitat sembla no voler deslliurar-se mai del tot. Només cal pensar que la revolució francesa va abolir la pena de mort i després va tallar caps a tort i a dret i també va utilitzar la tortura i la salvatjada en nom de la llibertat i en profit dels nous poders emergents.

De bruixes en van matar moltes més per les europes que no pas a la península però tot i que hi ha dades concretes que mostren com la crueltat era molt més bèstia als indrets amb poders locals que no pas als regnes amb monarques més centralitzats, sembla que la llegenda negra sobre España encara cueja molt a gust. El mateix pel que fa a les expulsions, molts països europeus de l'època havien foragitat els jueus abans que no pas els Reis Catòlics, cosa que no vol pas dir que els haguem d'absoldre dels seus pecats, ep. Per posar un exemple més recent, cada vegada que es parla dels disbarats urbanístics barcelonins surt en Porcioles quan després, ja en època democràtica i fins i tot en el present, s'han malmès moltes coses. 

Sobre  Joana d'Arc, recordo que tenia un llibre d'aquells de la col·lecció Historias on s'explicava, de forma novel·lada, la seva història oficial. Va ser útil als poders en vida, la van eliminar quan no convenia i encara va ser més útil un cop morta, els màrtirs donen un gran rendiment polític i darrere dels seus martiris hi ha un doll d'interessos diversos que costa esbrinar perquè és molt fàcil fer-ne mitologia simbòlica. Bé, a veure com serà el segon capítol d'això del Ken Follet, encara no l'he vist. Com el primer, incideix en figures femenines, cosa d'agrair motivada, segons sembla, per la temàtica d'una novel·la de l'escriptor que no he llegit, tot s'ha de dir.

10 comentaris:

Temujin ha dit...

Hay un periodo de la Edad Media muy interesante que es el que va desde la segunda mitad del siglo XII hasta la mitad del XIII, aproximadamente. En ese espacio de tiempo hubo una pequeña revolucion en Europa que creo no sido lo suficientemente valorada. la economia crecio, las cosechas fueron normalmente excepcionales y fue el paso del oscuro arte de los "romanos" al luminoso "arte de los godos". En Castilla se construyeron catedrales en Burgos, Toledo y Leon fundamentalmente donde la luz era importante, la arquitectura evoluciono de forma asombrosa y en la confeccion de estas catedrales intervinieron artistas femeninas que eran valoradas y pagadas, la libertad era bastante grande en todas las ciudades. Se escribian y se traducian libros de otros idiomas como por ejemplo del arabe y se vivio una bonanza economica sin precedentes. La caida de la economia, la aparicion de una moral cristiana mal entendida, en Castilla fueron los "domini canes" los perros de dios o dominicos los que persiguieron la diferencia, impusieron una moral dictatorial, anularon a artistas por su origen, expulsaron a los diferentes. Los artistas musulmanes que trabajaban en catedrales como carpinteros y tallistas tuvieron que huir, los judios fueron perseguidos y todos perdimos. En el Sur de la actual Francia en Montsegur, tuvo lugar el asesinato de los ultimos cataros en 1.244 y esa, considero, es la fecha donde la situacion que describo llego a su fin. El triunfo de la oscuridad sobre la luz. De la primera época hay que destacar a Leonor de Aquitania, creo yo, que fue una figura muy importante de la época.

Un saludo y disculpe la extension y la redaccion...

Júlia ha dit...

En el documental se da mucho valor a los cambios que generó la peste, con una gran disminución de la población y muchos más recursos para los que sobrevivieron, en general toda la Edad Media es muy interesante, con luces y sombras, altos y bajos, como todas las épocas. Creo que pueden verse online, en la web de la tele, te gustarán.

El tema de los cátaros todavía está por estudiar a fondo, se ha hecho mucha literatura y poca historia seria sobre él.

También se relacionan esas épocas con el nacimiento de conceptos como Castilla o Catalunya, de ahí la sobrevaloración del románico catalán, pero personalmente creo que el contexto religioso había creado una especie de patria universal de la religión a pesar del feudalismo.

Júlia ha dit...

Temujín, nada a disculpar, al contrario.

Francesc Puigcarbó ha dit...

Saps que no he llegit mai res de Ken Follett...
Quan a l'edat mitjana com encara hi som, la llegeixo escriptors mésactuals.
Possiblement a la edat mitjana hi havia les mateixes llibertats que ara, i per entendre-la, n'hi ha prou en engegar el televisor.

salut

Júlia ha dit...

Home, Francesc, jo no canvio aquesta època -al menys en la meva situació actual- per aquella!!!

Ken Follet és un bon escriptor i un home d'una gran cultura, no és dels meus preferits però li tinc molt de respecte. N'he llegit poca cosa i els famosos pilars de la terra se'm van fer una mica feixucs però han propiciat moltes derivacions oportunistes i lamentables.

Si pots, Francesc, mirat els reportatges que et dic, són una mica sensacionalistes però interessants.

Júlia ha dit...

Home, Francesc, jo no canvio aquesta època -al menys en la meva situació actual- per aquella!!!

Ken Follet és un bon escriptor i un home d'una gran cultura, no és dels meus preferits però li tinc molt de respecte. N'he llegit poca cosa i els famosos pilars de la terra se'm van fer una mica feixucs però han propiciat moltes derivacions oportunistes i lamentables.

Si pots, Francesc, mirat els reportatges que et dic, són una mica sensacionalistes però interessants.

Júlia ha dit...

http://www.rtve.es/alacarta/videos/docufilia/2-estrena-serie-documental-viaje-ken-follet-hacia-edad-media/2586895/

Júlia ha dit...

http://www.rtve.es/alacarta/videos/docufilia/docufilia-viaje-ken-follet-hacia-edad-media-grandes-mujeres/2589119/

Enric H. March ha dit...

És tan fàcil manipular la història... Segons els interessos es posa èmfasi en unes coses en d'altres. Jo, a hores d'ara, encara no sé quin va ser el paper real que va jugar aquesta donzella.

Jo tampoc he llegit mai Ken Follet i no sé si m'estic perden res.

Júlia ha dit...

Enric, és que resulta impossible saber les veritats si és que n'hi ha alguna, hi ha manipulacions grolleres i intencionades però més enllà d'això cadascú ho vèiem segons les nostres idees i el nostre present, si ni tan sols la història familiar l'arribem a saber amb una mica d'objectivitat.

Sobre els temes medievals, estan tan lluny que encara són més interpretables.

Pel que fa a Ken Follet, tot té el seu moment, sempre ens perdem alguna cosa pel fet que mai ho podrem llegir tot ni a tothom. I també compten els gustos personals i els interessos puntuals.