24.9.14

EL VELL QUE VA ANAR A VOTAR I VA MATAR EL SOMNI DEL SEU NÉT




Amb motiu de les eleccions a Escòcia i dels seus resultats he llegit i escoltat moltes opinions sobre la procedència dels vots d'un signe i d'un altre, alguns titulars m'han semblat injustos del tot, gairebé discriminatoris, com ara aquest que linco en el qual es comenta que els avis han matat els somnis dels fills i els néts. 

El vot que se suposa conservador, és clar, segons com es miri i des d'on, ha estat culpa dels vells i de les dones. Si a sobre ets dona i vella ja tens la culpa al quadrat d'un resultat que aquí ha desencantat força, encara que es digui que no és així i considerant com hem estat immergits en el tema escocès de forma cofoïa i eufòrica durant dies i dies i dies. 

No puc evitar pensar en la por que es tenia durant la República a concedir el vot a les dones i com es va culpar les dones de la victòria de les dretes el 33, oblidant que els anarquistes, amb molt de pes aleshores, havien conminat la gent a no anar a votar. Clara Campoamor, a l'exili, es va haver de sentir moltes barbaritats en aquest sentit.

En canvi no es discuteix gens el tema del vot jove. Personalment crec que els setze anys és molt aviat per tenir un pes en unes eleccions serioses però dir això avui està molt mal vist pel que sembla, i ningú no entra a fons en el tema encara que s'admeti en privat. Tots hem estat joves i ens hem cregut els reis del món i fins i tot recordo un llibre de Maria Aurèlia Capmany que filosofava sobre si la joventut era o no una nova classe social.

La joventut, aquesta primera joventut dels setze anys, és molt fàcil de manipular, ens agradi o no haver-ho d'admetre. Els poders públics de tots els colors ho saben molt bé. Impressiona llegir coses com les que va escriure Joan Sales sobre el fet que la seva generació, quan era molt jove, creia que gairebé tan sols havia hagut d'arribar al món per tal de canviar-lo. Després ja sabem com va anar tot. La nostra també va creure que gairebé havia acabat amb el franquisme per mèrit propi i molts d'aquells joves arrogants i lluitadors van arribar al poder i ja s'ha vist com ha anat tot després.

En canvi a la gent gran des de fa dècades, en temps antics no era ben bé així,  se l'ha mirat malament sovint, quan té allò que en diuen l'experiència de la vida, un valor avui de baixa però que no sempre ha estat tant menystingut. En alguns comentaris que he llegit aquests dies, fins i tot quan després s'afirma que tots els vots són respectables (nomes faltaria), hi ha molts prejudicis en contra de la vellesa poruga. Una vellesa que, per altra banda, es lloa de forma exacerbada quan fa coses que se suposa que són de joves com ara esport de competició o assistir a manifestacions reivindicatives que són properes al nostre tarannà.

Mentre cada vegada es va atorgant el vot a gent més jove no m'estranyaria que qualsevol dia algú proposés limitar-lo a determinada edat, per exemple, a partir dels seixanta-cinc anys, així ja no podrem matar cap somni de les generacions més joves però també cal que se sàpiga de forma fefaent que els somnis són somnis i que molts grans somnis han acabat en malsons encara que les pàgines dels llibres d'història ho arrangin tot a la seva manera. 

Hi ha ximples i ximpletes de totes les edats, no diré que no, però em sembla que és inqüestionable pensar que de gran pots tenir una visió molt més polièdrica i panoràmica del món i de la vida. El llevat de l'experiència et fa més poruc però també més savi. O menys somniatruites. De jove jo mateixa pensava que els grans eren uns carques que ho aguantaven tot i que gairebé era seva la culpa del llarg franquisme en el qual ens havien adaptat de grat o per força o assumint moltes complicacions en cas contrari. L'arrogància és habitual quan tens tota la vida al davant i et sembla que els mals del món són culpa dels qui van arribar abans que tu i que nosaltres ho farem molt bé. 

Mentre per una banda cada dia s'allarga més el temps en el qual els joves depenen dels grans, se'ls atorga molt aviat el dret a decidir en les  eleccions convencionals així com això que en diuen la majoria d'edat. Una majoria teòrica i etèria car una veritable majoria d'edat comportaria poder decidir, també, sobre la pròpia vida i poder tenir independència econòmica. 




14 comentaris:

Miquel ha dit...

he leído con atención tu escrito.
Comulgo en todo, sin reservas, pero he de decir también que, es normal que la experiencia traiga consigo cierto conservadurismo. A mi, lo que me preocupa que que se mueva la gente mayor por sus derechos, mientras que la juventud se aletarga.
Este año, en la manifestación por el sueldo de los profesores interinos de la F de Filosofía, sólo se presentaron de toda la Universidad 10 personas, si 10. Yo era el que hacía 11 y saqué fotos. Era tan triste y conmovedor que me dió vergüenza.
Por otro lado, la Sra Anna Simó, una de las manos derechas (nunca mejor dicho lo de derecha) de el Sr Mas, tiene la desfachatez de decirnos que la independencia traerá muchos sacrificios, y va y te suelta de que sería posible de que los pensionistas cobraran la mesnada a 60 días vista.
Esta, JÚLIA, es la otra derecha, la del águila con barretina.
Nos olvidamos de que el Sr Mas fue Conseller de Obras Públicas del Sr Pujol, y en la época de las vacas gordas.
Los viejos, como dijo el inefable vocal de FOMENTO DEL TRABAJO NACIONAL y representante en activo del sector PRIVADO de la Sanidad, el Sr BOI RUIZ, viven mucho debido al éxito de la sanidad.
No me extraña que, sea este el motivo, de que se nos vayan cortando las alas. Sólo les da vida la juventud que tienen engañada y, si pudieran cambiar el voto por una Play Steiyon, lo harían.
Pero mi estimada JÚLIA, cuando se seca el río se ve quien nada desnudo y, a estos representantes de la derecha de FOMENTO DEL TRABAJO NACIONAL y a quienes les apoyan también habrán de pasar cuentas a los yayos.
Salut

Júlia ha dit...

Miquel, creo que generalizar sobre generaciones es como generalizar sobre catalanes, murcianos o chinos, hay de todo en todas las edades. También manipulando los ideales de todo tipo se ha llevado y se lleva a mucha gente joven al sacrificio absurdo en muchas ocasiones.

Sin embargo creo que el paso de la vida da una panorámica que no tienen los de pocos años, la verdad, aunque de poco sirve ya.

Los políticos que piden sacrificios al pueblo cada vez me resultan más inquietantes.

Júlia ha dit...

También cuestiono desde mi 'madurez' la bondad actual de muchas formas de luchas sacralizadas por el marxismo, manifestaciones, huelgas, son otros tiempos y otras circunstancias.

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Molts tòpics, sí... Però hi ha una realitat, si més no cultural i deguda al tracte que sempre s'ha donat a les dones, que havien de sobreviure a les condicions ambientals. El vot de la dona acostuma a ser més conservador. No totes les dones, és clar!, però sí d'aquelles que componen bona part de la massa silenciosa. Té lògica. La dona fins fa quatre dies havia de protegir la prole i ja se sap que això vol poca aventura.
En el cas català, com en tantes coses que s'hauran d'estudiar, resulta que són aquestes dones de mitjana edat i també les majors de 65 anys les que estan ben disposades a canviar les coses. Les dones finalment han perdut la por, o moltes dones han perdut la por. Això vol dir que es veuen en cor de tirar endavant en les circumstàncies que sigui, són autònomes o lluiten per ser-ho. Encara que només sigui per aquest fet ens hem de felicitar.

Júlia ha dit...

Teresa, de tota manera crec que fins que no es voti no sabrem del cert les tendències.

Oliva ha dit...

AMB CONSTA,QUE AIXO DE NO DEIXAR VOTAR A ELS VELLS,"ALGU"S'ESTAR RUMIANT. "PALABRITA DEL NIÑO JESUS".ET MEREIXES EL TITOL D'"ANALISTA POLITIC.".

Júlia ha dit...

Cert,Oliva, jo també he sentit campanes i alguns comentaris escrits com el que linco sobre el tema de les eleccions a Escòcia encara m'ha alarmat és, no entenc tampoc això del vot als setze anys, ho sento. Els trobo molt verds, a aquesta edat, més enllà de les idees que puguin tenir.



Francesc Puigcarbó ha dit...

Jo diria que no és un problema de conservadorisme dels vells o gent gran, sinó d'anàlisi de la situació i de lucidesa, sense deixar-se entabanar. Aquí som bastants que no tenim gens clar això del si,si, i no és un problema de conservadorisme.
El problema més aviat és el net que acostuma a passar i no va a votar i que gairebé segur parla en castellà amb els seus col·legues, per això els preocupen tant els avis i no els joves, a aquests últims els poden manipular i als avis no, i ara els de l'ANC la campanya que han engegat al carrer va directe a la gent gran per intentar convèncer-los, l'altre dia eren sota de casa i ahir me'ls vaig trobar a Granollers. Comencen a molestar-me els de l'ANC i el seu totalitarisme malaltís.

salut

Júlia ha dit...

Jo estic una mica tipa de tot plegat, Francesc, ahir el piromusical era d'un patrioterisme lamentable. El que passa és que si matises el que sigui t'identifiquen amb en Rajuà. No és fàcil dir la teva.

Temujin ha dit...

El médico de familia inglés, Ronald Gibson, comenzó una conferencia sobre el conflicto generacional citando cuatro frases de autores diferentes

1. "Nuestra juventud gusta del lujo y es mal educada, no hace caso a las autoridades y no tiene el menor respeto por los de mayor edad. Nuestros hijos hoy son unos verdaderos tiranos. Ellos no se ponen de pie cuando una persona anciana entra. Responden a sus padres y son simplemente malos".

2. "Ya no tengo ninguna esperanza en el futuro de nuestro país si la juventud de hoy toma mañana el poder, porque esa juventud es insoportable, desenfrenada, simplemente horrible".

3. "Nuestro mundo llegó a su punto crítico. Los hijos ya no escuchan a sus padres. El fin del mundo no puede estar muy lejos".

4. "Esta juventud está malograda hasta el fondo del corazón. Los jóvenes son malhechores y ociosos. Ellos jamás serán como la juventud de antes. La juventud de hoy no será capaz de mantener nuestra cultura".

Después de enunciar las cuatro citas, el Doctor Gibson, observaba cómo gran parte de la concurrencia aprobaba cada una de las frases. Aguardó unos instantes a que se acallaran los murmullos de la gente comentando lo expresado y entonces reveló el origen de las frases, diciendo:

La primera frase es de Sócrates (470 - 399 A .C.). La segunda es de Hesíodo (720 A .C.). La tercera es de un sacerdote (2.000 A .C.). La cuarta estaba escrita en un vaso de arcilla descubierto en las ruinas de Babilonia (actual Bagdad) y con más de 4.000 años de existencia;

Y ante la perplejidad de los asistentes, concluyó diciéndoles: señoras madres y señores padres de familia: "Relájense, que la cosa siempre ha sido así…"

Pienso que la generalizacion conduce al error y hay chavales con mucha más cabeza que hombres adultos , como hay hombres adultos que han sabido aprovechar su experiencia, más edad solo significa más años y no siempre va acompañada de sabiduria.
¿Deben votar los chicos de 16? pues lo mismo que fumar, resulta que decimos que no son responsables para fumar o jugar a una tragaperras o ver determinadas peliculas por ejemplo, y si lo son para votar, esto es contradictorio y solo obedece a intereses de quienes defienden tal o cula postura y en eso la Humanidad , ni ha cambiado, ni cambiará.

Júlia ha dit...

Cierto, Temujín, muchos autores clásicos y de todas las épocas han dicho y escrito cosas parecidas. Sobre los de 16, ya he dado mi opinión, es un voto oportunista, a los que mandan les conviene. Y el de los viejos, les molesta.

Júlia ha dit...

Cicerón y Plinio tienen frases parecidas o en esa línea.

Olga Xirinacs ha dit...

Una amiga més vella que jo diu que tem els vots dels vells. Ella és de Rubí, i escolta que diuen: 'nos van a quitar las pensiones' 'nos mandarán otra vez al pueblo''con Franco había trabajo para todos'.
Aquestes poblacions del Vallès industrial, porten molta càrrega d'aquest tipus.
Però a Tarragona, amb els PP-PSOE estem apanyadets.
Una abraçada, que ja funciono de nou després d'haver passat un estiu plena de xacres i sense cobertura.

Júlia ha dit...

Olga, de vells, com de joves, n'hi ha de moltes maneres però les etiquetes funcionen, de fet no m'estranya la preocupació per la paga, és tot allò que ens queda.

M'alegro molt que estiguis en forma i activa per la xarxa, una abraçada!!!