12.10.14

FRANCESC MARCÈ I SANABRA (1921-2014) I LA CULTURA CATALANA DELS NOSTRES TEMPS

Els esclaus?
Foren gent d'altres èpoques:
[...]
Ara, en canvi, en els temps que correm,
després de tantes guerres salvadores
l'home és lliure!
Pot pensar allò que vol
i si s 'ho calla és lliure.
Pot creure en el que vol
en silenci
i serà lliure.
L'home mut
cec
i sord,
en l'amplitud immensa de la terra
i en les quadrícules
-funcionals i programades-
dels cementiris
és lliure.

Si fa o no fa, com sempre.





M'ha arribat un email amb informacions sobre la ciutat de L'Hospitalet gràcies al qual m'assabento de la mort, als noranta-dos anys, del senyor Francesc Marcè i Sanabra.


En el nostre país han existit molts personatges emblemàtics que han animat la cultura local i que han tingut un gran pes en molts àmbits artístics i literaris però als quals els mandarins de la cultureta no han atorgat la importància que es mereixen. Tot i que la ciutat de L'Hospitalet crec que ha reconegut al senyor Marcè, durant la seva llarga vida, la tasca feta, això ha estat amb alts i baixos i fins i tot de vegades havia copsat algun petit menyspreu per part de la gent que en podem dir de la modernitat o progre, en el pitjor sentit de la paraula.


El senyor Marcè ha estat un molt bon escriptor, un poeta excel·lent, a nivell de moltes patums del país que han destacat en el camp de la poesia, músic amateur, ceramista aficionat, un gran dibuixant i moltes coses més. Ha estat una peça clau en la divulgació de la història de la seva ciutat la qual, durant anys, era considerada poca cosa més que un barri estrany de Barcelona.


Va ser un dels fundadors del Museu de L'Hospitalet. Va publicar molts llibres de divulgació sobre fets, personatges i racons de la ciutat. Gràcies a aquests llibres vaig poder esbrinar detalls sobre personatges dels quals se'n silenciaven vides i circumstàncies, com el propi Just Oliveras, que dóna nom a la Rambla, mort durant la guerra en circumstàncies mai aclarides del tot. Tinc un llibre d'un historiador actual, sobre història de L'Hospitalet, en el qual es cau en el parany de silenciar tots els fets violents que es van esdevenir durant la guerra civil i la preguerra, perpetrats pel bàndol republicà o per allò que en diuen incontrolats.


Francesc Marcè va editar el butlletí d'informació municipal, del 1950 al 1970. Tinc la percepció, i no tan sols en aquest cas, que hi ha persones que durant el franquisme van intentar sobreviure i fer coses i que després han estat mirades de cua d'ull ja que hi ha un cert interès em demostrar que aquella època va ser un desert cultural, cosa que no és així, ni de bon tros, precisament gràcies a persones com el senyor Marcè.

El senyor Marcè es va jubilar de la direcció del Museu que havia ajudat a crear l'any 1985. A finals dels setanta jo treballava a L'Hospitalet, a una escola que es deia El Samontà i que avui és una escola d'idiomes. Els noms de les escoles de la ciutat, sovint lligats a personatges i indrets de L'Hospitalet, van ser triats en gran part pel mateix senyor Marcè. El Samontà era la part de muntanya, de mitja muntanya, d'aquell Hospitalet rural d'abans, en contraposició a la zona de la Marina.

Vaig aterrar a L'Hospitalet durant el curs 78-79. Avui costa de recordar com eren les escoles públiques d'aleshores, castellanitzades, amb una gran majoria d'alumnat que provenia de la immigració de tot Espanya, amb classes atapeïdes i sense cap mestre de suport. També em costa recordar l'entusiasme del moment. Crec que va ser aquell mateix primer curs quan vaig fer amb l'alumnat una primera visita al Museu, ens va rebre el senyor Marcè i em va impressionar aquell senyor tan educat i cult, i també elegant i atractiu, que ens va fer una explicació memorable. Vaig tornar al Museu moltes vegades, amb els alumnes, però mai no em van explicar d'aquella manera els temes de la història de la ciutat, amb aquell amor pel país i aquell entusiasme tan ben fonamentat.

Aleshores no es feian gairebé res en català a escola tot i que venia una professora a unes horetes, enviada crec que per l'Òmnium. Molts indrets catalans han experimentat grans canvis però crec que L'Hospitalet és un exemple paradigmàtic de la reconversió d'un indret rural, amb un centre històric de mida molt reduïda, en una ciutat moderna i complicada, amb un gran nombre de barris cadascun dels quals té vida pròpia i característiques singulars. De L'Hospitalet modern n'han sorgit personatges que avui compten molt en el món d'aquesta cultura catalana però amb un rerefons en castellà, ens agradi o no. Avui la història de L'Hospitalet vull pensar que és ben present en l'àmbit ciutadà i en l'escolar i fins i tot, més o menys, en el turístic, no ho sé.

Recordo que el senyor Marcè va obsequiar els nois i noies amb uns retallables amb els quals es podien muntar elements patrimonials de la ciutat i que el jovent que jo duia, de cinquè de bàsica, va fer servir per ventar-se i donar-se copets. Jo aleshores m'empipava amb aquesta mena de coses, ara m'adono de què cada cosa té l'època adient per aprofitar-ne el contingut i que malgrat que em va semblar que de la visita s'havien quedat amb quatre anècdotes avui, que ja són homes i dones, la majoria estima la seva ciutat d'acollida o de naixement, la veritat, i potser recorda amb tendresa aquella primera visita al seu museu.

Més endavant, durant uns quants anys, vaig formar part d'un projecte molt interessant, L'Hospitalet és escola, i amb un grup de mestres vam elaborar un gran nombre de materials destinats a l'escola que em temo que avui són poc utilitzats, llevat de quatre minories d'educadors inquiets i encuriosits. La idea era donar a conèixer la història de la ciutat i vam utilitzar també textos del senyor Marcè, entre d'altres. Avui L'Hospitalet ha canviat molt i m'imagino o em vull imaginar que potser hi ha mestres joves disposats a refer i modernitzar aquell projecte ple de bones intencions i que va merèixer una edició acurada, al menys, tot i que no sense passar per problemes diversos.

Un dels primers llibres sobre la història local que vaig conèixer a finals dels setanta va ser el de les 25 imatges de l'Hospitalet, amb informació i rodolins del senyor Marcè i uns dibuixos excel·lents de Joan Antoni Vallvé. Aquelles dibuixos els vam fotocopiar molt a classe, vam fer murals amb ells i amb els rodolins, és un llibre entranyable i molt ben editat, crec que pel Banc de Bilbao, per cert. Avui no es pot trobar si no és en llibreries de segona mà, una llàstima. Mereixeria una bona reedició. Pel que fa a la seva poesia, tampoc no és fàcil de trobar. Què hi farem. Ni tan sols podem trobar referències al senyor Marcè a Viquipèdia.

Descansi en pau el senyor Francesc Marcè després de la seva llarga vida, una gran part de la qual dedicada a la culturaen general i a L'Hospitalet en particular, tot i que també va escriure sobre d'altres indrets lligats a la seva llarga experiència vital.




Copio literalment la informació sobre Francesc Marcè que ha publicat L'Hospitalet digital:

Un exemple de la importància del paper que persones com Francesc Marcé van jugar en la conservació i la difusió del passat hospitalenc és el de la salvaguarda dels antics retaules de l’església de Santa Eulàlia de Mèrida, avui al Museu de L’Hospitalet.

Marcé també va acumular una important tasca com a poeta i escriptor. La seva faceta d’escriptor el va portar a camps ben diversos, a banda de la poesia. Són especialment rellevants els seus assajos històrics, que tant han contribuït a la difusió de l’esdevenir de la ciutat.

També va escriure diverses lletres per a cançons i sardanes, i fins i tot la d’una opereta bufa, tot en connivència amb el seu gran amic i agitador cultural Jaume Reventós.

Dins de les arts també va practicar l’escultura, el dibuix i la ceràmica. En aquesta última disciplina cal recordar que junt els seus dos amics Valentí Julià i Marià Riera va obrir el taller Ceràmica Bellvitge, cap al 1948. Estaria vint anys en marxa.

Francesc Marcé va ser homenatjat el passat 7 de maig al seus 92 anys. Tres entitats de L’Hospitalet a les que ha estat molt vinculat li van organitzar aquest reconeixement, el Casino del Centre, l’Ateneu de Cultura Popular i la coordinadora Sardanista. També va recolzar la iniciativa l’Institut d’Estudis Catalans.


La cerimònia de comiat tindrà lloc divendres dia 10 d'octubre, a les 18 hores a l'oratori dels Serveis Funeraris Anoia.

Fa uns mesos Televisió L'Hospitalet li va dedicar una reportatge a l'espai En 5 minuts. també el Diari L'Hospitalet el va entrevistar amb motiu de l'homenatge.
Pel que fa a la informació sobre la seva obra literària i divulgativa, manllevo les dades d'un fitxer sobre autors hospitalencs:
Francesc Marcé i Sanabra va néixer a l'Hospitalet de Llobregat l'any 1921. Des de jove va participar en múltiples activitats culturals a la seva ciutat natal, on va organitzar a partir de zero el Museu d'Història, del qual fou el primer director. Gran divulgador de la historia de la ciutat.

Ha publicat diversos llibres de poesia i d'investigació històrica i nombrosos articles en diferents revistes. 
Valentí Julià (dibuixos). Més vell que l'olivera: històries de la història d'un poble mil·lenari L'Hospitalet de Llobregat. L'Hospitalet de Llobregat: Ateneu de Cultura Popular, 1995; Hospitalencs d'ahir. L'Hospitalet de Llobregat: Ateneu de Cultura Popular, 1994 (més de 70 biografies, 583 p.) ; En Pol i les bestioles. L'Hospitalet de Llobregat: [s.n.], 1990 (exemplar únic dedicat al seu net); Evocació de la Rambla : intent d'aproximació -molt personal- a la seva història. L'Hospitalet de Llobregat: Gent de Pau, 1990; Més vell que l'olivera.  L'Hospitalet de Llobregat: Ateneu de Cultura Popular, 1987. 2a ed.; Joan A. Vallvé i Cordomí (dibuixos); pròleg: Francesc Candel. 25 imágenes de la historia de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Museu d'Història de la Ciutat, 1979. (també en castellà ); Les Nostres masies: una mirada a la marina d'ahir. L'Hospitalet de Llobregat: Museu d'Història de la Ciutat, 1980; Contrallum hospitalenc: poesies. LHospitalet: Rius i Vila, 1978; "Batlles" o alcaldes de Hospitalet: con una sinopsis cronológica de efemérides siglos XVIII, XIX y XX [S.l. : s.n., 1974?]


Amb dos amics, va muntar un taller de ceràmica amb el qual es va divertir molt, encara que, segons diu ell mateix, no hi va guanyar mai ni cinc i, en contacte amb el fang, s'engrescà a fer escultura.

El 7 de maig del 2014 va ser homenatjat al seus 92 anys. Tres entitats de L’Hospitalet a les que ha estat molt vinculat li van organitzar aquest reconeixement, el Casino del Centre, l’Ateneu de Cultura Popular i la coordinadora Sardanista. També va recolzar la iniciativa l’Institut d’Estudis Catalans. El mes d’octubre del 2014 va morir a Igualada.


4 comentaris:

Miquel ha dit...

D. E. P.

Miquel.

Francesc Puigcarbó ha dit...

ho descriu molt bé en el seu poema:Jo sóc jo.

Descansi en pau.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Si n'hi ha de gent valuosa, de la que en sabem ben poca cosa!
A.C.S.

Júlia ha dit...

Gràcies pels comentaris, he tret el vídeo pel fet que s'engegava cada vegada que obria el blog, es pot recuperar a l'enllaç.

Efectivament, hi ha molta gent intel·ligent i valuosa poc coneguda més enllà d'àmbits locals o veïnals, són els qui mouen i construeixen la veritable Cultura.