31.12.14

DÉU MEU, QUANTES BARREGES!!!

Póster de Dios mío, ¿pero qué te hemos hecho?




A la França provinciana
Uns bons papàs benestants
Han d’aguantar com les filles
Es casen amb immigrants.

Son immigrants de bon veure
No pas uns arreplegats,
Però als pares no els fa gràcia
Tanta gran diversitat.

La pubilla, una advocada,
Es casa amb un advocat
Força atractiu i d’Argèlia,
Sembla que ben situat.

Una altra noia, dentista,
Amb un jueu ha lligat,
El noi no treballa gaire
Però sembla espavilat.

Acabarà amb un projecte
De fer ecològiques menges
Per al consum musulmà
I també per als heretges.

Una filla que és pintora,
Afeccionada a plorar
Se’ls presenta amb un xinès
Xicot de bon tarannà.

Col·locat a la gran banca
El xinès emprenedor
Li farà unes bessonetes
Que són d’allò més bufó.

Ja us podeu pensar els grans tòpic
I discussions familiars,
Hi ha baralles incruentes
Però la sang no arriba al mar.

I es que en el fons són francesos,
Patriotes amb cors tendres
I cantant La Marsellesa
S’emocionen els tres gendres.

La més petita, soltera,
Té un eròtic embolic
Amb un negre ben plantat,
Que fins i tot sembla ric.

Tot i que el noi porta  rastes
I és actor de qualitat,
Intuïm que en quatre dies
A la Comédie ha triomfat.

El xicot també es catòlic,
Per l’església es casaran,
Però, es clar, el papa del negre
Té un disgust molt important.

I entre acudits de gavatxos,
Un racisme irrellevant
Sogres que són comprensives
I pares que no ho són tant

Tot s’acaba amb alegria
Germanor i gresca mundana
En un jardinàs burgès
ballant la dansa africana.

I és que en aquest món de mones
L’amor tot ho aconsegueix
Si no et manquen les garrofes
I les pots menjar amb escreix.

Malgrat la frívola estampa
De la globalització
Vaig passar una bona estona
Sense menjar-me el meló.

En deien espanyolada
De cert cinema nostrat
I això és una francesada
Dels veïns d’aquí al costat.

Però adient per aquests dies
De festes de bon passar
No tot ha de ser cinema
D’aquell de fer-nos pensar.

I com que la història aquesta
Ha fet calaix i taquilla,
Fins i tot els Cognoms Bascos
Semblen ja una francesilla.



Júlia Costa (crítica de cinema a l’estil Muntayolesc)





13 comentaris:

Francesc Puigcarbó ha dit...

ja trobava a faltar la crítica Muntanyolenca.

Bona sortida i entrada d'any.

Júlia ha dit...

és que s'ha d'estar inspirat
per rimar amb gran qualitat

Anònim ha dit...

Com a mínim t'ha inspirat, Júlia. A vegades va bé que ens posin de mala llet.

Bon any, Júlia i companyia!

Allau ha dit...

Ha, ha, segur que és millor la crítica que la pel·lícula. No l'aniré a veure que les comèdies de tòpics em posen molt nerviós.

Júlia ha dit...

Enric, de mala llet tampoc, però és que tant bon rotllo gavatxo fa una mica d'angúnia, no entenc com hi ha gent que encara creu que 'tot el cinema francès' es bo, he vist cada bunyol. Ara bé, han fet calaix, es veu que ha tingut molt d'èxit a tot Europa i part de l'estranger, ja. Digues-li tontos.

Júlia ha dit...

Allau, hi ha qui et pot dir que fins i tot és 'anti tòpics' però el fet és que els aplega tots...

Tot Barcelona ha dit...

De Muntanyola no soy,
sus dibujos descontextan
pero voy a lo que voy

y si sus textos no cuadran
aunque los perros no ladran
la presa cuadra de hoy.

No me gustan sus dibujos.
No ne agradan sus escritos.
Mas es el mayor delito

que escupir con el esputo
mirando siempre hacia arriba
pues te caerá la saliva,
en la cara...y como un puto.

Salut

Muntanyola fue uno de los últimos , tengo algún grabado de él, sobre todo de cuando el Talia, en el Paral lel hacia cosas del Pau Garsaball (ja tenim 600 )
En fin
Un abrazo I bon any de tot cor
Miquel


Ramon ha dit...

Amb la boca oberta
i el somriure ben present
he llegit la teva crítica
que m’ha semblat excel·lent.

FELIÇ 2015, JÚLIA!

Júlia ha dit...

Miquel, això de Muntañola -que a mi si que m'agrada- ve del fet que en unes revistes esportives molt populars escrivia crítiques de cinema en vers, molt divertides.

Júlia ha dit...

Jo li he dedicat algunes entrades:

http://lapanxadelbou.blogspot.com.es/2012/03/adeu-joaquim-muntanola.html

http://lapanxadelbou.blogspot.com.es/2008/02/por-esperana-i-muntaola.html

Júlia ha dit...

Feliç any, senyor Ramon,
m'afalaga el comentari
i continuaré en el blog
si hi ha salut, gairebé a diari.

Que l'any nou sigui excel·lent
i que no ens vingui un mal aire
que hi hagi salut i feina
et desitja... la blogaire

Orio43 ha dit...

Una critica genial
I rimada com cal.

Júlia ha dit...

Moltes gràcias, Toni!!!

Rimes sense pretensions
per fer una mica de broma
que així la vida s'entoma
amb alegres il·lusions.