ASSÓTAME OTRA VESSS
Una noia
senzilleta
que estudia
filologia
per fer un favor a
una amiga
va a fer una
entrevista un dia.
De pretendents no
n’hi falten
a aquesta
protagonista.
N’hi surt un que
té botiga
i un altre que és
retratista
L’entrevistat és
un jove
executiu ben
plantat
que la rep fent el
fatxenda
i la contempla
encantat.
El noi li va fent
l’aleta
però aviat queda
palès
que vol coses més
profundes
que lluir com a
promès.
D’entrada me la
passeja
amb helicòpter
lleuger
perquè vol impressionar-la
i no sap com ho
pot fer.
Quan la té ja a
punt de solfa
li proposa relació
si accepta fer coses
rares
a una estranya
habitació.
I és que el noi té
una tendència
a picar culs,
sempre amb seny,
i a lligar-se
amistançades
amb corbates de
disseny.
La noia no sap què
fer,
és pura i és
virginal,
però cau de quatre
potes
en l’èxtasi
sexual.
Ell li proposa un
contracte
molt i molt ben
detallat
on quedin clares
les coses
i tot resti ben
signat.
Més enllà d’aquella
cambra
i les cordes i els
fuets
la tracta com a
una reina
i li fa molts
regalets.
La noia se n’enamora
i ell també sembla
estovat.
És que es veu que a la infantesa,
va quedar
traumatitzat.
Però allò ja no s’explica
car tot ha de
continuar
a dues pelis properes
que encara s’han
de filmar.
La noia pateix i
plora
i se’n surt tan bé
com pot
però el que fa d’executiu
és bastant
estaquirot.
En resum, de
marro, marro,
un quart d’hora d’enrenou,
que amb quatre o
cinc corretjades
la noieta ja en té
prou.
Noies que veniu al
món,
no us fieu de
milionaris,
ni que tinguin
helicòpter
ni que surtin als
diaris.
I deixeu-vos de
bestieses
de sado
experimental
que es comença amb
l’erotisme
i s’acaba prenent
mal.
Ai, si fóssim temps enrera
per veure pelis així
passaríem la frontera
un diumenge pel matí.
Però vistes a Barcelona
i no pas a Perpinyà
ja no tenen aquell morbo
ni ens hem d'anar a confessar.
Liuja Tascó D'Horcec
17 comentaris:
més que sombres ja veig que són penombres, pero mira, tothom diu que és molt dolent i avorrida, pero ha batut records de taquilla al EUA i CANADÀ
Ha, ha! És l'única forma de prendre-s'ho, suposo, perquè jo no penso anar-la a veure.
Hahaha!! És la crítica més encertada que he llegit.
No la he vista ni llegit, però en sobta que ningú se'n recordi de Historia de O o de 9 setmanes i mitja, que sobretot en la novel·la es rotllo aquest de dominació.
Té flow la rima :-)
Francesc, i ja veus la de llibres que s'han venut i jo d'escriptora gairebé anònima, el món és injust.
Allau, vaig caure en el parany, què hi farem.
Gràcies, Sícoris!!!
Senyor G, i força més 'fortetes',tot s'ha de dir, però és que sempre es redescubreix la sopa d'all, en aquest món.
... i encara se salva per la noia,que treballa prou bé, seria una excel·lent Jane Eyre, per exemple, crec que en sentirem a parlar, mereix paperassos més consistents.
No l'he llegit ni tinc intenció. Crec que té tot en contra perquè la vagi a veure.
Vivim en una societat on clamem tots pels drets de la dona, i resulta que les primeres visitants per veure una pel·lícula de dominació (no és una altra cosa, ni hi ha disfressa) són les dones (enquestes dixit).
Poc hi ha en aquesta pel·lícula per explicar, tan si més no és una història, sinó una sèrie de plànols on un mana i paga, i l'altra fa de submissa. Va bé per a un "jeque" àrab.
Salut
Reconec que estic a la lluna del llibre i de la pel.lícula. M'ha agradat molt el romanço que has escrit, me'n puc fer una idea de tot plegat, i amb gràcia.
Miquel, tampoc no és ben bé això, però si fos això tampoc se n'haurien sortit.
Teresa, no t'has perdut res, em van passar el llibre i no vaig passar del principi.
Està bé creuar fronteres (morals, em refereixo), però les d'aquestes ombres (que no he llegit ni vist ni llegiré ni veuré) són per jugar. I no em refereixo al dolor: la dominació va molt més enllà i poques vegades es verbalitza o s'escriu. I jo no penso explicar allò que m'ha estat dit en secret de confessió.
Ah, i el poema, Júlia, és la millor crítica que se li pot fer a tanta beneiteria.
Enric, no sabia que tenies un passat clerical, he, he.
El pitjor del llibre i la peli no és el tema sinó la qualitat i crec que la peli pel que diuen supera en qualitat al llibre.
Només cal pensar que tan aquesta sèrie de llibres com la Història d'O estan escrits per dones, hi ha un rerefons masoquista en moltes dones que s'ha de controlar, altrament no s'expliquen coses com unes quantes conversions a l'Islam per part de noies catalanes.
I també un cer component sàdic en molts mascles que també cal tenir controlat, tot plegat deu venir dels temps ancestrals.
Ara bé, hi ha llibres i pelis de qualitat que tracten temes molt pitjors. El que passa és que la història resulta gairebé ridícula i, com he comentat, a la peli se salva en part per la noia que, tot s'ha de dir, té fusta.
Si haguessin posat un xicot realment més inquietant i més bon actor seria tot plegat més creible, fins i tot allò més surrealista.
A més, en part, ha passat com al tango aquell a París, que deien que hi sortia més marro del que en realitat podies veure després.
Però, vaja, ja m'agradaria a mi vendre més llibres i mira que a la darrera novel·la, ara que hi penso, hi havia un cas de relació rareta d'aquest tipus i tot...
He sentit a dir, per la ràdio que aquesta pel.lícula no ha resultat com per la importància que se li dona. El que m'ha agradat, és el teu vers amb el que he pogut veure de qué anava. No m'agraden aquest tipus de narracions. El que m'ha agradat més ha estat la forma tan original de posar el teu nom. Núria
Núria, aquestes pelis s'han de prendre una mica en broma, també he de dir que de vegades n'hi ha que tothom les deixa bé i no m'han fet gens el pes. Aquests anagrames els faig servir quan escric més aviat en broma.
Publica un comentari a l'entrada