31.3.15

EL PREMI D'HONOR PER A OLGA XIRINACS (QUARANTA-TRES A TRES)

Ahir se'm va encendre una mena de llumeta protestona i vaig muntar un grup a facebook per demanar el PREMI D'HONOR per a l'escriptora Olga Xirinacs.

Hi ha casos en els quals s'incideix molt en la discriminació vers les dones, en el nombre de dones que van a les llistes dels partits polítics, per exemple. Malauradament la cosa millora poc. Fa un temps La lectora corrent remarcava la ignorància generalitzada sobre l'existència de dones en el camp científic amb motiu d'una publicació, fins i tot per part de gent d'allò que en diríem la professió.

Però és que en el camp de les lletres les dones hi són molt presents des de fa segles.  El Nobel de literatura s'ha atorgat a molts més homes que no pas dones però ja en els seus inicis en va premiar algunes. De tota manera la injustícia continua i no s'ha incrementat el nombre de dones en la forma esperada.

I pel que fa al nostre Premi d'Honor, el greuge comparatiu és absolut. Fins ara quaranta-tres homes i tres dones l'han rebut. L'única vegada que he escoltat un dels guardonats recordar aquesta desproporció  va ser quan se li va lliurar a Benet i Jornet, per cert. 

No vull entrar en temes de qualitats i preferències, en la llarga llista d'homes premiats n'hi ha que em semblen amb més mèrits que no pas uns altres. De dones en podria fer una llarga llista. Però crec que ara per ara i per tal d'iniciar un camí vers una certa paritat una de les candidates amb una trajectòria més llarga i sòlida és Olga Xirinacs. Malauradament som un país de capelletes, de grupets, de menyspreus, on se suma en lloc de restar i on els oblits són greus i recurrents, precisament fa uns dies escrivia sobre Ovidi Montllor i a l'entorn de l'oblit que va patir mentre era viu.

El darrer Premi d'Honor a una dona va ser el que es va concedir a Montserrat Abelló, la poeta tenia més de noranta anys. A Joana Raspall ja no van ser a temps de donar-li però van començar a homenatjar-la a partir gairebé del centenari, potser es refien d'allò de què la dóna té o tenia una esperança de vida més llarga, no ho sé. Les úniques guardonades amb anterioritat van ser Rodoreda i Teresa Pàmies. Totes escriptores, per cert, cal tenir en compte que també podem trobar moltes dones de gruix en el camp acadèmic, per exemple.

El Premi d'Honor o el Sant Jordi no tenen avui el  ressò d'altres temps ni generen excessiva polèmica, què hi farem. Malgrat això penso que s'ha de rectificar en això de les dones i intentar anar fent minvar aquesta diferència excessiva. Ja he escrit sobre el tema en algunes ocasions, sense cap mena d'èxit, fins i tot algun senyor se'm va enfadar ja que va entendre que no estava d'acord amb el fet que l'haguessin donat a determinats homenots de la cultureta.

De moment he muntat un grup a facebook, una mica d'estar per casa, ja que no sóc una gran experta en el tema. Us hi podeu afegir i posar-hi comentaris. Tots els premis són discutibles i hi ha gustos molt diferents en el món literari però jo parlo ara de trajectòria i gruix creatiu. Un defensor i admirador de l'obra de Xirinacs va ser Joan Triadú i crec que això la va perjudicar quan els no-Triadurians remenaven les cireres ja que així van les coses per aquests verals nostrats, ens agradi o no. 

Aquí teniu l'adreça del grup i també la d'altres escrits sobre Xirinacs que he anat penjant al llarg del temps.

També he escrit alguna carteta als diaris, cosa que podeu fer amb facilitat per tal d'anar insistint en la demanda, si és que hi esteu d'acord.


https://www.facebook.com/groups/751745364932382/?fref=ts

http://trbolatzur.blogspot.com.es/2013/03/tres-contra-quaranta-dos-el-premi.html

http://trbolatzur.blogspot.com.es/2009/02/olga-xirinacs-la-gran-senyora-de-les.html




Un fragment d'un article d'Isabel Clara Simò (una altra escriptora també avui una mica 'oblidada'  i que seria una bona candidata al Premi per a properes ocasions) que expressa millor el que jo penso, és ja de l'any 2010, quan es va publicar la Poesia Completa d'Olga Xirinacs:




Doncs bé, la pregunta és: què passa amb Olga Xirinacs? Per què aquesta dona que guanyava tots els premis, que era considerada un puntal de la nostra literatura, ara es veu silenciada fins al deliri? Com és possible que un llibre com aquest no hagi tingut ni una sola ressenya en cap publicació? Una raresa, i un luxe, per a una literatura, per què és així menystinguda i silenciada?

Què ens passa? Les administracions són sordes, o només tenen orelles quan esperen beneficis electorals? Els manaires de la cultura, han de silenciar les grans veus perquè sentim les petites, que altrament no travessarien ni el carrer de sa casa?

Els mediocres han guanyat? Des de fa temps? Des d’ara mateix? Quan va morir l’Espriu, i el van voler silenciar, estaven guanyant? Quan va morir l’Estellés, i el van voler silenciar, estaven guanyant? Invisibilitzant l’Olga Xirinacs, estan guanyant? O és que no veuen que hi perdem tots?

Oh i tant que de vegades m’agradaria anar-me’n nord enllà!


18 comentaris:

Francesc Puigcarbó ha dit...

aqui no hi ha gens de paritat. A remenar la cua doncs, som-hi!

Júlia ha dit...

Ni paritat ni un deu per cent, Francesc

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

M'hi apunto, a demanar el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes per a l'Olga Xirinacs! Vaig publicar no fa gaire un article al meu blog de l'Eix Diari que bé podria servir, amb els teus, de base...

Júlia ha dit...

Gràcies Teresa, ara el busco.

Júlia ha dit...

L'he lincat al grup del facebook, Teresa,gracies

Olga Xirinacs ha dit...

Bé, doncs, has engegat la campanya. Aquest fet ve a enfortir una mica el meu ànim, perquè són molts els anys d'escriure, i escric encara que ningú no s'ho cregui.
N'he vist de tots els colors i sé que els que fan de mandarins a la nostra cultura hi són des de la seva tendra joventut. Això ja ho saben tots els que estimeu les lletres. No sé si David podrà moure aquests Goliats (i Goliates, que de mandarines també n'hi ha).
Gràcies, Júlia, per tantes coses bones.

Júlia ha dit...

Olga,jo aniré donant la tabarra, a veure si mes gent s'anima, llàstima que la meva influència és nul·la

Júlia ha dit...

Si fos un altre país més civilitzat ja fa molt de temps que el tindries i en lloc de tres ja hi hauria al menys vint dones amb el premi.

I parlem de la Catalunya cofoia.

Júlia ha dit...

No tot és culpa de Madrid ni d'Espanya, vaja.

Relatus ha dit...

Bona feina!!!

Oliva ha dit...

MI APUNTO,SOC FAN ABSOLUTA DE LA SRA XIRINACHS,I NO M'AGRADAN LES QUOTES,SON CARAMELS ENVENZINATS.

Júlia ha dit...

Gràcies, Loreto.

Júlia ha dit...

Gràcies, Oliva, jo tampoc en sóc partidària però en aquest cas no es tracta tant de paritats i quotes com de justícia, no s'han assabentat que en el món literari i d'honor literari també hi ha senyores? Quaranta-tres a tres em sembla una vergonya.

Júlia ha dit...

La cosa és més greu encara si es considera que el jurat del premi sí que està format pensant en la paritat i hi ha meitat i meitat de cada. En fi... coses del país.

Vegeu qui són:

https://www.omnium.cat/noticia/fina-birules-sincorpora-al-jurat-del-premi-dhonor

Galderich ha dit...

Endavant les atxes!

Júlia ha dit...

a veure, Galderich

Anònim ha dit...

És evident que cal posar-hi remei, tant pel que fa a la paritat com al cas concret de l'Oga Xirinacs.

Júlia ha dit...

És que la desproporció, Enric, és brutal, se m'acudeixen moltes dones amb mèrit però penso que ella hauria de ser la primera, hores d'ara, per molts motius, edat, obra, trajectòria... Quan li hagin donat a ella ja faré campanya per alguna altra, he, he.