21.3.15

HA ARRIBAT LA PRIMAVERA, HO HAN DIT PER LA TELE




Hoy vuelves como siempre, primavera...

Hoy vuelves como siempre, primavera,
cuando a tu luz ya había renunciado
y el corazón está desconcertado
por este gozo nuevo que le altera.

Casi siente que le redimas... ¡Era
tan bello su rincón iluminado
en que, triste, se había refugiado
para vivir tan sólo con su hoguera!

Mas sí, rebosaré por tu sendero,
que, aunque tú vuelvas siempre, me iré un día
y sin mí brotarán igual las flores.

Pero el gozo de estar lleno y entero
al subirme a la boca se me enfría...
¡estar en primavera y sin amores!

De "Nuevas elegías. Anticipo"

José María Valverde


Fa anys vaig assistir, als Quatre Gats, a la inauguració d'una escola d'estiu. El convidat a inaugurar-la formalment era José Maria Valverde, gran poeta i moltes coses més. Era un home brillant i intel·ligent, amb una ironia sublim i recordo que va fer broma sobre allò de què si no surts per la tele és com si no existissis. Precisament feia uns dies ell mateix havia sortit en algun programa cultural i explicava com coneguts i saludats l'havien recordat de sobte.

Avui hi ha molts més mitjans de difusió però la tele encara és la tele, sobretot en determinats horaris i programes. El documental Ciutat morta l'havia vist molta gent i també hi havia accés a aquells fets a través de molts mitjans però ningú no va moure fitxa, o la va moure molt poquet, fins que no el van passar per TV3, les coses com siguin.

Avui el director del MACBA ha tornat enrere en la seva decisió de no exposar aquesta horrible escultura i fins i tot ha posat el seu càrrec a disposició dels manaies. El fet és que amb això de prohibir l'exposició ha aconseguit una gran i inesperada publicitat, persones molt allunyades del món d'això que en diuen art discutien l'altre dia abrandadament sobre el tema al centre excursionista del barri i pel facebook també vam debatre de forma efervescent sobre la qüestió. 

Potser persones que ni sabien on era el MACBA s'hi arribaran i tot, qui sap. Així funcionen les coses i potser el senyor director, embolcallat en art conceptual, no s'adonava del món on vivia, quan va prendre una decisió que ha provocat tantes ires en contra de la censura quan ens movem en un món on patim moltes censures subliminals a tort i a dret sense que se'n canti ni gall ni gallina. I és que avui sembla que està molt ben vist això de bescantar la reialesa, quan la reialesa d'avui ja té molt poc poder de reacció. I és que no de tot es fa gresca, cadascú té els seus sants intocables i els seus dogmes particulars i també els seus kefes, els qui li paguen la setmanada o li munten l'exposició, amb els quals no s'hi posarà gaire. Amb els anys i l'experiència sempre coneixes servilismes inimaginables per part de gent molt alliberada.

També aquests dies s'han promocionat per la tele rutes turístiques per tal de contemplar arbres florits i sembla ben bé que no hi havia arbres florits fins fa quatre dies. Ja em sobtava que la gent viatgés a la Vall del Jerte o fins i tot al Japó, si tenia possibles, a contemplar l'esclat dels cirerers quan a Sant Climent de Llobregat n'hi ha uns quants, potser no tants, ho admeto, però suficients per a gaudir de l'espectacle. Pel que fa als ametllers, n'hi ha pertot. Fins i tot a Montjuïc trobem arbres florits i al meu carrer ja estan perdent les floretes les pruneres japoneses, arbres amables i bonics que han arrelat força bé després que alguna altra espècie que es va intentar plantar abans no hagués reeixit.

Amb moltes coses passa el mateix, es desitgen paisatges i persones quan aquestes es promocionen com cal, això explica la màgia, per exemple, dels actors i actrius coneguts els quals, quan els veus en persona, acostumen a perdre pistonada. Terenci Moix deia en algun moment que cap ciutat ni cap persona responien a les perspectives i expectatives de la teva imaginació, dels teus somnis. 

Pel que fa a les provocacions, ja no són el que havien estat i provoquen poca gent, més enllà dels terroristes dogmàtics, és clar. Les provocacions sense riscos per al provocador tenen poc mèrit. Ben mirat, ha provocat més el públic el senyor que prohibia que no pas l'objecte, suposadament artístic, i fa una mica de pena el final de tot plegat amb baixada de pantalons inclosa. En el fons, però, aquest és un tema absolutament banal enmig d'un món terrible per a molts, i on cada dia moren de forma violenta centenars i milers de persones, un gran nombre de les quals no mereixen ni tan sols una referència televisiva una mica aprofundida i personalitzada. En d'altres casos, però, els voltors del periodisme assetgen parents i coneguts per tal d'omplir els programes corresponents que tenen audiència. No sé què és pitjor.

En tot cas, ha començat la primavera i els arbres han florit i encara floriran, ja que ells segueixen el seu ritme i no pas el nostre i les flors d'avui no són les d'ahir, que ja no tornaran, com explicava Bécquer. I qualsevol dia veurem de nou les orenetes i els falciots i reviurem el miratge de la vida en plenitud, cíclica, inexplicable i fins i tot absurda, ja que en la mort no s'amaga cap misteri, com va escriure un altre poeta, Margarit.

9 comentaris:

Tot Barcelona ha dit...

De acuerdo en lineas generales.
Primera:
La escultura en cuestión es una verdadera estafa emocional.
Una falla valenciana y una traca que no merecería el premio a la indulgencia, antes bien, se quemara en la primera noche por descuido.
Es una forma de abrirse nombre y una blsfemia a los sentidos del gusto y la vista.
Dicho esto he de puntualizar.
Primero, que el comisario (vaya nombre, más digno del que dirije un pelotón de fusilamiento del 36 que de un director de museo) ha tenido que ver la obra con antelación para saber si se admite , por el conjunto de las demás y el tema que representa, o sino la admite con las demás a exponer.
Y segundo. Que una vez admitida (aquí no me meto, pues si se admitió en un primer momento sabrán el porqué) NO puede negarse ( a no ser que el artista así lo deseé) a retirarla por presiones de ningún tipo, y estas son:
De público, de crítica, estatales y/o judiciales.
Y dicho esto, espero que al autor de la filfa le den una beca a la isla Martín García (antiguo penal) y que no vuelva a trabajar . Que se dedique a la pesca submarina y que evite cualquier contacto con piedra y cincel.
Salut
Y si, lo ha dicho el Corte Inglés....ya está aquí la primavera.

Francesc Puigcarbó ha dit...

ja fa dies que han florit moltes coses, i segons el corte Ingles ja fa dies que és primavera., Plou de nassos i fa vent aques mati, i aixo si que vol dir que és primavera.
Quan a l'escultura és horrorosa, de molt mal gust, però gràcies a l'antipropaganda segur que fins i tot l'anirà a veure el mateix Rei.
Has fet bé de publicar un poema de Valverde (gran poeta) avui és el dia mundial de la poesia.

salut

Júlia ha dit...

Miquel todo el asunto es esperpéntico pero a mi ya me parece esperpéntico la mayoría de lo que muestran en el MACBA, es que soy carca y convencional

Júlia ha dit...

Francesc, així és la primavera, efectivament, quan al tema del MACBA, veient el que s'hi veu potser tot plegat ha estat una PERFORMANCE.

Valverde, ai vols dir que el recorda gaire gent?

Ramon ha dit...

Tot segueix igual: El Corte Inglés anunciant que ja és primavera perquè la gent s’animi a comprat tot el que pugui i el que no pugui; el barroerisme artístic i periodístic omplint hores de ràdio i televisió i pàgines de diaris i revistes. Tot plegat, però, evitable. Davant d’allò que ens provoca angúnia, cal reaccionar de manera fulminant. Desconnectant i cercar refugi en tot allò que ens resulta interessant . Per sort, hi ha vida i molta fora del Corte Inglés, de les exposicions que no transmeten art ni sensibilitat; del morbo periodístic; de les tertúlies d’egòlatres cridaners, etc., etc. Hi ha molts recursos per poder satisfer tots els sentits amb el que són valors de reconeguda solvència: la natura, la bona literatura, la música, els bons debats, el bon cinema i teatre, i, sobretot, el contacte amb gent intel·ligent i de bona voluntat. Ho intento practicar cada dia.

Anònim ha dit...

Quina pena que hagin decidit recuperar la peça rebutjada al Macba perquè ara encara hi haurà més gent amb una idea equivocada del que és art. Ho deies tu ahir al FB: no passa de ser un acudit d'El Jueves. Cada cop hi ha més gent que estudia, la qual cosa vol dir que cada cop hi ha més gent que no hi aprèn res. Per això anuncien l'arribada de la primavera amb anuncis.

Júlia ha dit...

Ramon, tens tota la raó, hi ha un mon 'oficial' i un altre de personal i social molt diferent.

Malgrat els tòpics, la primavera sempre té la seva càrrega màgica.

Júlia ha dit...

Enric, és que em sembla que l'art, com la cultura, no són gaire res, paraules que cadascú interpreta com li sembla.

Sobre l'educació, és tot un altre tema, o potser no, una manera més d'encotillar el personal.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

A Aitona han fet una bona pensada volent ensenyar els presseguers en flor. Si els ramats van on els diuen, perquè no dir-los que vagin a Aitona a gastar uns quants euros?
Dius Sant Climent de Llobregat?...a quin país exòtic és?