23.4.15

EL DIA DEL GRAN SUPERMERCAT CATALÀ DEL LLIBRE MEDIÀTIC I LA ROSA D'IMPORTACIÓ



Una de les imatges que més m'agrada del nostre sant nacional és aquesta de Llimona, situada a Montjuïc. Tot i que es digui que és un Sant Jordi triomfant a mi em sembla aquest un Sant Jordi cansat i escèptic, que contempla amb condescendència i resignació la zona del Llobregat i que ha hagut de suportar com aquell tauler d'escacs de verdor de la meva infantesa ha esdevingut tota una altra cosa. Una altra cosa que té, però, la seva grandesa, sobretot a les hores de la posta del sol o en dies una mica tèrbols.

Quan jo era joveneta acostumava a anar fins al Sant Jordi de Montjuïc amb una colla d'adolescents i no mencionàvem el sant sinó que dèiem que anàvem a passejar al Cavall de Bronze. De Sants Jordis en tenim una pila per tot arreu i per a tots els gustos. La seva festa, en una operació comercial que ha fet fortuna, ha restat lligada a la del llibre a causa de la data de la mort el gran senyor de les lletres castellanes, Cervantes, el qual avui la història alternativa i pintoresca voldria català. De fet, aquest Sant Jordi té alguna cosa de Quixot, en aquesta imatge de Montjuïc, talment com si estigués a punt de confondre els nous gratacels i les ciutats dormitori i les zones portuàries del nostre temps amb gegants diversos, d'un moment a l'altre.

Cada dia m'agrada menys que em recomanin llibres o que em demanin que en recomani. Però ens en recomanen a tort i a dret aquests dies, en general novetats. I és que el llibre, objecte de consum, les vendes del qual han anat de baixa, avui és una novetat efímera sotmesa a les lleis del mercat. Sóc contrària al fet que es parli de  llibre i lectura en general, com si fos aquest un bé absolut, quan de llibres n'hi ha de bons, de dolents, de molt dolents, de mal intencionats, de malignes, de mentiders, fins i tot de feixistes, de doctrinaris o de ximples. Comprenc que s'ha de vendre, que el sector està en crisi i que sembla que tot s'hi val, però si no fos que ja tinc uns quants anys i demà en compleixo un més, gràcies a les publicitats poca-soltes sobre el tema acabaria per no llegir cap llibre mai més, en senyal de rebel·lia i per portar la contrària.

Aquests dies publiquen i venen -o no, car les vaques magres afecten tothom- els escriptors mediàtics, ja siguin escriptors de ficció o de temes especialitzats diversos. No tinc res en contra d'ells, hi ha de tot. Aprofiten les seves tribunes televisives, les seves tertúlies i els seus coneguts en el món periodístic per promocionar-se. Jo també intento promocionar els amics i coneguts en els blogs que mantinc i ells ho fan amb mi, a la mida de les nostres pobres possibilitats, quan toca. Fa uns dies, jo que dic que no vull recomanar mai res, recomanava en aquest blog la molt bona poesia de l'Antoni Casals, que es pot trobar de franc a la xarxa, en gran part. 

Abans d'ahir vaig anar a presentar el llibre d'una bona amiga a L'Hospitalet i demà participaré en una altra presentació al barri. No tinc res publicat recentment i, per tant, no em puc promocionar els meus perquè quan els llibres fan anys ja no es promocionen per Sant Jordi, a no ser que se n'hagi fet una reedició actualitzada, és clar. Sembla que avui, per Sant Jordi, no té gaire sentit recomanar El Quijote, Tirant lo Blanc, Crim i càstig, Un amor fora ciutat, Feliçment jo sóc una dona o llibres que tenen molts menys anys però que tan sols trobaríeu, i encara, en alguna biblioteca o en una llibreria de vell, virtual o física.

Fa uns dies una bona amiga, davant de la meva campanya una mica quixotesca i santjordiana endegada per reivindicar la literatura d'Olga Xirinacs i intentar que se la tingui en compte a l'hora de concedir futurs Premis d'Honor els quals, pel meu gust, haurien de premiar trajectòries intel·lectuals com la seva, em va explicar que va anar a algunes llibreries a la recerca de llibres d'aquesta autora. No en va trobar cap. En una de molt  gran va preguntar a la dependenta, una d'aquestes llibreteres especialitzades a les quals hem de consultar si no sabem què comprar, oh, és que deuen ser molt antics, li va dir la noia. Jo vaig fer una mica de recerca i en una altra llibreria emblemàtica encara em vaig topar amb un volum de La inundació i res més. I no passa tan sols amb Xirinacs, la feina es teva per aconseguir molts altres llibres d'autors que en el seu temps van ser famosos, remarcables, venuts, llegits. O d'autors actuals però que no han entrat en el circuït promocional majoritari, vaja.

Ja sabem de bell antuvi quins llibres veurem a les piles de gruix i quines escriptores i escriptors tindran cues al davant per això de la firma, una pràctica que cada dia em sembla més gratuïta i estranya si no és que coneixes l'escriptor i escriptora i et pot fer una dedicatòria personalitzada i sentida. Al costat dels qui venen molt hi haurà els il·lusionats escriptors anònims o gairebé, els quals seran visitats per amics i coneguts i que potser l'any proper, per Sant Jordi, defugiran el tema per allò de què gat escaldat d'aigua tèbia fuig. 

El dia d'avui m'havia fet molta il·lusió quan era joveneta i encara me'n fa una mica, com em passa amb el Nadal, tot i que ni una cosa ni l'altre siguin el que havien estat més enllà del tema religiós, uns oasis d'abundància gastronòmica o literària en anys d'escassedat i migradeses. Fa uns dies vaig dinar amb unes antigues companyes de feina, una d'elles llegeix molt i cau sovint en el parany de comprar llibres d'aquests ben promocionats que després la deceben de forma parcial o absoluta. Oh, li vaig dir, però ja els has comprat. Em va admetre, amb resignació, que era així. 

Encara hi ha qui creu de bona fe que les promocions que es fan en els pocs programes literaris que queden o en els suplements dels diaris dedicats a la lectura i cada dia més reduïts són sinceres i no van lligades a interessos del sector, coneixences i pressions diverses. Sé de més d'un a qui no han donat més feina en un diari per fer una crítica poc positiva d'algun llibre d'un senyor de la casa. Hi ha volums que sembla que funcionin gràcies al boca-orella però si és grata una mica es comprova sovint que el tema tampoc no és tan innocent, que hi ha promocions alternatives molt ben orquestrades i que fins i tot defugen la vulgaritat de les firmes del dia potenciant el misteri de l'escriptor o escriptora invisible. Una nova competència és la literatura local i comarcal, per tot arreu sorgeixen escriptors de prop que demanen el seu lloc i que escriuen coses on surten els espais coneguts pels coneguts. 

Ja es fan novel·les històriques destinades a promocionar un indret, un edifici, un poble, un paisatge, per tal de generar els inevitables itineraris turístics dels nostres temps. La novel·la històrica també té una altra servitud, les celebracions, siguin la del 1714 o la de la Setmana Tràgica, les celebracions ben vistes ja que celebrar el Compromís de Casp, ara i aquí, seria fins i tot lletjot. La novel·la negra potser acabarà morint d'èxit però aguanta i sembla que gairebé tothom ha d'inserir algun crim en un relat normal per tal que funcioni la venda.

Bé, un noranta per cent del que surt serà pasta de paper d'aquí un any i escaig i més enllà dels llibres de moda dels mediàtics i dels promocionats a dojo molta gent tirarà  de biblioteques, les quals segons la meva opinió han incidit molt més en el tema de què no es vengui tant que no pas la virtualitat o la pirateria. La gent no disposa de  gaire temps per mirar, remenar i triar sense recomanacions de ningú, de forma lliure i atzarosa. Per això han tingut èxit els clubs de lectura de les biblioteques, et diuen què has de llegir, t'amollen el llibre, te'l comenta un suposat expert i a més a més, fas coneixences i xerres una mica, cosa que per a mi és l'objectiu real de l'activitat. Hi ha tanta demanda que en alguns grups han de passar llista i si fas faltes d'assistència t'esborren i tot. La vida està molt escolaritzada, darrerament.

En temps pretèrits les caixes i bancs regalaven llibres i roses i mentre les roses anaven, encara, una mica escasses i cares, van regalar clavells. Els llibres de la Caixa eren un clàssic, per tal que te'ls lliuressin al principi havies de fer un petit ingrés. Després van anar regalant de tot però el llibre del dia de Sant Jordi continuava essent un clàssic. Ara ja no hi ha ni Caixes, al menys com les d'abans. Feliços els temps en els quals crèiem en tot això de la cultura i la literatura, paraules que rimen, com cantava Pi de la Serra de qui diuen que també anirà a una llista electoral i tot, que ja és gros. Res no és com era ni res era com havia estat i els qui canviem més som la gent, car el temps ens fa més savis, suposadament, però també més escèptics i més vellets i l'experiència serveix per a poca cosa, ben mirat.

El dia d'avui es presta a ironies diverses, una molt bona poeta, la Dolors Miquel, escrivia ahir a facebook: 

TINC L'HONOR DE DECLARAR DAVANT DE DÉU, DE DEESSA I DELS HUMANS I MAMÍFERS VARIS QUE MAI HE SIGNAT RES PER UN SANT JORDI, A MENYS QUE FOS UN CERTIFICAT TRAÏDOR DE BASE O HISENDA.

I així ho faig constar per als que ho vulguin llegir.

A Torredembarra, un dia abans de la gran comèdia de la Cultura, de l'any 2015.



Un meu ex alumne escrivia, també ahir, a la mateixa xarxa: 


Demà seré per la Rambla, si compreu qualsevol llibre i voleu que us el firmi, ja ho sabeu.

Fa anys alguns dels escriptors que es consideraven bons i professionals van queixar-se de la presència aclaparadora dels mediàtics, gent que surt per la tele o parla a les ràdios grosses,  cuiners, divulgadors diversos, personatges xarons dels programes de lleure. Tothom pensa que ell és el bo, és clar. Fins i tot recordo que van amenaçar amb boicotejar la festa fent moixoni però em sembla que la sang no va arribar al riu. Avui tothom conviu com pot i també tothom aprofita, com pot i el deixen, les possibilitats de promoció, tan descompensades. Però així és el món i en ell hem de viure i encara bo que som en un indret en el qual bufem cullera cada dia i sempre hi ha un llibre a prop nostre, mediàtic o no, i que podem llegir fins i tot de franc, sense més problemes que els de les llistes d'espera de la biblioteca, a través de les quals també podem copsar la realitat, les promocions funcionen encara que no sempre ni tant com es voldria. Demà, aquest vespre mateix, sabrem quins han estat els llibres més venuts i els escriptors més visitats i fins l'any que ve si Déu vol. 

11 comentaris:

Tot Barcelona ha dit...

A) haurien de premiar trajectòries intel·lectuals...
D´acord

B)els suplements dels diaris dedicats a la lectura i cada dia més reduïts són sinceres i no estan lligades a interessos del sector
D´acord

C). Res no és com era ni res era com havia estat i els qui canviem més som la gent...
Cert...

D) la gran comèdia de la Cultura..

Excelent

E)les promocions funcionen...

I tant , i tant ¡¡

Salut

Francesc Puigcarbó ha dit...

Per tot el que dius i potser per les circumstàncias personals actuals amb el pare, la veritat és que no em fa cap il·lusió especial la diada d'avui, al cap i a la fi, el tipus de literatura que voldria trobar-hi s'em fa difícil en una dia com el d'avui. Prefereixo tafanejar pels encants el llibres de vell el diumenge al matí a la plaça del Mercat.

salut

Anònim ha dit...

Que una llibretera digui que no té un llibre perquè deu ser molt antic n'hi ha per cremar-li la llibreria!

La frase del teu ex alumne resumeix molt bé l'esperit carnavalesc de la diada. Tanmateix, ja està bé que a la gent li toqui l'aire envoltada de llibres.

Júlia ha dit...

Gràcies,Miquel!

Júlia ha dit...

Jo també trobo més llibres dels que vull als encants o a llocs així que no pas a les parades convencionals d'avui, Francesc, tot ha canviat molt i l'excés atabala.

Júlia ha dit...

Enric, com li he comentat al Francesc tots els excessos atabalen i totes les masses piquen.

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

No perdem la il.lusió, però per si de cas no miro les piles de llibres diguem-ne comercials... A vegades trobo coses insòlites, i llavors les compro. Et pots trobar amb una sorpresa!
Bon Sant Jordi, el que queda fins que surtin els estels...

Júlia ha dit...

Teresa, és cert, també hi ha sorpreses, afortunadament.

Oliva ha dit...

JO HAN VAIG FIRAR,"FILM"DE VICTOR CATALA I "DIUEN QUE TINC MEMORIA"D'AN SANUY.QUE VOLS SOC AIXI DE PREVISIBLE...I NO HAN SAP GENS DE GREU. EL MEU SANT JORDI ES EL DE LA MONTSERRAT GUDIOL,TAN VERMELL,TAN FORMOS¡¡¡

Júlia ha dit...

Molt bé,Oliva!

Unknown ha dit...

Jo dic allò tan vell i cursi, el meu Sant Jordi és cada dia. Sempre estimo un o altra inclosa jo i sempre llegeixo, vell o nou, encara que sigui una frase pintada en una vella pared:

Te pienso, luego existo.
No me descartes.

D'una pared de Buenos Aires.