29.4.15

HOMENATGE A OLGA XIRINACS, 11 DE MAIG


Hi va haver un temps que el maig era distint,
blanc i verd, i el podia travessar amb els ulls.
Ara, pensant-lo, sabent-lo tan distant,
no em puc estar de mirar-lo, perplexa,
bocins de món vibrant entre miratges.
Eren uns anys que els déus no amenaçaven,
els veia al mar nocturn com brillants escampats.
Jo flotava entre boires, camí de les estrelles,
amb aquell vagar propi de la joventut alada.
Sé el camí que he anat fent sense comptar-ne els passos.
I ara, aquest maig, i també d'altres cap aquí,
trobo que, si hi ha déus, s'han dissolt en la fonda
i extensa solitud del silenci; m'han deixat caure a plom
des d'altituds glaçades, radiants i estranyes
cap a foscors cada cop més temibles,
com les de l'oblit dels altres i el saber
que les imatges eren només ombres.

(De La taronja a terra, Omicron, 2011)



Com alguns de vosaltres ja haureu vist, de forma una mica espontània he anat endegant una modesta campanya a favor de la concessió del Premi d'Honor a l'escriptora Olga Xirinacs. He obert un grup a facebook i un blog dedicat a l'escriptora. 

Hi ha qui em pregunta si es tracta de recollir firmes i coses així. Doncs no, al menys de moment. La recollida de firmes també s'ha frivolitzat en els darrers anys i crec més important que hi hagi una certa sensibilització a l'entorn del gruix d'una obra literària diversa i molt interessant i sobre una escriptora a la qual les modes, sempre tan injustes i condicionades a tants factors, han deixat una mica de banda sense manies.

Olga Xirinacs és l'escriptora feliçment viva que ha guanyat més premis i ha rebut més guardons en  el marc de la nostra literatura. Això, com sol passar, també va desvetllar reticències de la professió. En aquest país són freqüents els oblits i els homenatges pòstums, tan sols cal pensar en Pedrolo, sobre qui he llegit fa poc el testimoni de la seva filla, a l'entorn de la solitud i amargor que va patir en els seus últims anys de vida i que encara és un autor el qual molta gent que no ha llegit titilla de menor. En un altre camp artístic, el cas d'Ovidi Montllor n'és un altre de ben paradigmàtic. En podria citar uns quants. També hi ha el cas d'autors a qui s'ha lloat en vida d'allò més i els quals després es bateja de sobrevalorats, com Espriu.

No entraré en consideracions estrictament de qualitat literària, hi ha llibres que agraden a molta gent i jo he trobat dolents o mediocres i també m'ha passat a l'inrevés. Nosaltres canviem i els nostres gustos, també. Vull incidir sobretot en una trajectòria i per això crec que el Premi d'Honor s'ha de concedir a aquesta autora que complirà setanta-nou anys el proper 11 de maig. Des de les xarxes proposem fer-li un homenatge com el que s'ha fet en d'altres ocasions a d'altres autors i penjar, el dia del seu aniversari, algun text, comentari, fotografia, poema o el que sigui que tingui relació amb Olga Xirinacs. Si algú entra per aquí i s'anima a fer-ho li agrairé que m'ho faci saber al blog o per email per tal de fer-ne després un recull.

El Premi d'Honor és un premi complex, que en d'altres temps desvetllava una certa polèmica però avui no tenim ni tan sols polèmiques. Si mireu la llista dels guardonats fins ara, des que es va començar a atorgar l'any seixanta-nou del segle passat segur que trobareu gent que ho mereix i d'altre que potser no tant. Però us adonareu d'un greuge gran, que sembla que no faci ni fred ni calor a ningú, s'ha lliurat a quaranta-tres homes i tres dones.  Que una injustícia com aquesta no desvetlli protestes, en un país com el nostre, em preocupa força. 

Podria fer una llista de dones que en serien bones candidates, no s'ha de ser precisament escriptora, l'espectre de possibilitats és molt ampli, però crec que hores d'ara s'ha de començar per reconèixer una mica més a fons la tasca d'Olga Xirinacs i quan això s'hagi aconseguit ja proposarem d'altres opcions, car no s'hauria d'acabar amb aquesta reivindicació fins que no existís una certa paritat. Potser el Premi d'Honor en els nostres temps no té el sentit dels primers anys, en els quals també es van fer algunes patinades, tot s'ha de dir. En tot cas, si penseu que aquesta proposta és justa hi podeu col·laborar escrivint sobre el tema, tant al blog com a les publicacions que sigui.

La imatge que penjo avui me l'ha fet arribar Jesús Giron, del Cau de Calpurni, per tal que qui vulgui la copiï i la pengi al blog, al facebook, a la web... Sant Jordi ha passat i ens repeteixen amb aquest cofoisme que és un dels pitjors defectes nacionals que s'ha venut molt. Sí, però proveu de trobar a les llibreries algun llibre d'Olga Xirinacs i d'altres clàssics, car entre els clàssics la incloc. Tot és consum immediat i promoció televisiva i enmig de l'allau de novetats, moltes de les quals relacionades amb gent que ja té espais habituals a les teles i ràdios i, per tant, té assegurada la publicitat, costa de trobar molts llibres que ja ni tan sols no es reediten. Un altre problema, en el qual va incidir manta vegades l'escriptora, és el de les traduccions, que funciona poc, malament i de forma molt parcial, per desgràcia. 

Bé, ja ho sabeu, poca cosa més hi puc fer jo, en tot plegat.



9 comentaris:

Helena Bonals ha dit...

El dilluns 11 penjaré un poema seu!

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

M'afegeixo a la iniciativa!

F. Puigcarbó ha dit...

M'hi apunto, encara que el premi ja el té, és la satisfacció de la feina feta i ben feta, la resta nomès és vanitat institunialitzada, i no crec que el personatge, perquè és un personatge per se, l'importi massa aquest premi, llevat que serveixi per reivindicar la figura de la dona, menystinguda pels qui l'atorguen, homes i polítics.

Salvador Macip ha dit...

Molt bona idea, m'hi apunto. (I bona idea també el grup de FB.)

Júlia ha dit...

Gràcies a tots-totes, ja sé que tot això dels premis és molt relatiu però ja que hi són que es lliurin de forma justa, ni en el Nobel hi ha tanta diferència entre homes i dones i també diré que Olga Xirinacs em sembla superior a algunes autores i autors que tenen el prestigiós premi.

Pel que fa al d'Honor, seria reconèixer una trajectòria important i començar a reduir l'escandalosa diferència que tan sols recordo haver sentit comentar al Benet i Jornet, per cert.

Feu difusió d'això del dia 11 i de la 'campanya', a veure si hi ha sort tot i que estem en època de blogarisme a la baixa, em temo.

Carme Rosanas ha dit...

Jo també m'hi afegeixo...

miquel ha dit...

En prenc nota.
Potser és com diu en Francesc. En el meu cas, però, continuaré reivindicant la figura de l'escriptora, la seua obra.

Júlia ha dit...

Gràcies, Carme i Miquel, en tot cas crec que un cert reconeixement d'aquest tipus en aquest moment li faria il·lusió, la veritat, a banda del tema més 'feminista'.

novesflors ha dit...

Jo també penjaré un poema seu el dia 11.